Foto: Sens dubte, Novedades Carminha han estat els grans protagonistes de l'onzena edició de l'Embassa't. Autor: MAClaveria.

L’Embassa’t tanca l’onzena edició, la més paritària: “un any èpic”

Segon i darrer dia del festival. Si el dia anterior van passar per l’Embassa’t més de mil persones, aquest dissabte la xifra ha estat abastament superada atesa la gran afluència de públic en comparació a divendres. De fet, durant les primeres hores l’organització ha anunciat estar a prop del sold out. L’actuació de la joia de la corona d’enguany, Novedades Carminha, serà recordada com una de les millors de la història del festival.

La present edició ha estat la més paritària de totes, un fet que ja va fer notar divendres Clara Peya quan s’acomiadava del públic després de la seva actuació (més info: ‘Embassa’t: 10 anys, 11 edicions i en plena vitalitat‘).

Arrencada suau de l’Embassa’t aquest dissabte, a càrrec del synth-pop oníric amb tints de soul de la Carla Serrat, Carla a seques artísticament, que aquest juny presenta el llarg Kill a Feeling. Li han pres el relleu a continuació els Germà Aire. D’una veu femenina en anglès a una masculina en català, però sense perdre les sonoritats ensomniadores a sobre de l’escenari. En el seu cas, amb un pop més metafísic. Conformat per Lucca Masseroni i Andreu Ribas, el grup va presentar l’any passat el seu segon llarg (“no molt llarg”, apunten a la seva biografia promocional) Sempre.

I de l’anglès al castellà, de nou amb veu femenina: Cariño i el seu pop fresc, hereu del de Los Fresones Rebeldes. De temes quotidians, sense missatges de calat i molt alegres. Batejat com tontipop per alguns, segurament de forma despectiva, una etiqueta que les seves components, Maria Talaverano, Alicia Ros i Paola Rivero, abracen amb orgull. Entre d’altres motius, perquè per passar una estona divertida de ball funciona. Que li preguntin si no al públic d’aquest dissabte, totalment entregat davant el carisma i l’actitud desenfadada de les intèrprets. #StopBajona.

Foto: Alicia Ros de les Cariño. Pop de barri. Cutrepop. Bollipop. Autor: MAClaveria.
Foto: Alicia Ros de les Cariño. Pop de barri. Cutrepop. Bollipop. Autor: MAClaveria.

Tornant a la musicalitat evocadora, si el dia anterior el conegut com a rei del pop metafísic, El Petit de Cal Eril, va regnar sobre l’escenari Principal, aquest dissabte ha estat el torn de la regència del batejat per crítica i públic com a príncep d’aquest gènere. Parlem de Ferran Palau que, a l’igual que el rei ahir, ha fet avui de mestre de cerimònies de la posta de sol. La nit ha començat amb la contundència i la potència del directe de Mourn, senya d’identitat d’una de les bandes de rock catalanes amb més projecció internacional. Es diu d’ells que els seus directes són més potents que els seus discs (i no és poc dir). Durant la seva actuació ho han confirmat.

Foto: l'actuació de Novedades Carminha ha estat la més massiva de públic. Autor: MAClaveria.
Foto: l’actuació de Novedades Carminha ha tingut l’assistència més massiva de públic. Autor: MAClaveria.

Encara amb el regust del deix punk dels Mourn, el recinte del festival s’ha endinsat al garage i el pop més desacomplexat, de la mà d’un dels grups més esperats de l’edició d’enguany: Novedades Carminha que, com el festival, ha complert 10 anys aquest 2019. Ho han fet amb un nou disc sota el braç, Ultraligero, que s’allunya del rock i el punk més crus per abraçar sonoritats més ballables. Sens dubte, l’actuació amb més públic del present Embassa’t.

La recta final de nou la guanya l’electrònica

Com al dia anterior, els sintetitzadors, els teclats i els mescladors han anat agafant pes en les últimes actuacions. Primer, amb Kazy Lambist, la promesa debutant del pop electrònic amb accent francès, per primer cop a Espanya. Un clar hereu de la llarga tradició dance gala, que va publicar l’any passat el seu primer àlbum: 33 000 FT. L’han seguit el duet italoespanyol Delaporte, amb la seva electrònica més eclèctica i inclassificable. Fa uns mesos van presentar el seu primer LP Como Anoche. El record del show de Sandra Delaporte i Sergio Salvi també perdurarà entre els assistents durant molt de temps.

Ha tancat l’Embassat la sessió de Tilt!, el Tarantino dels DJs. Si el director nord americà venera i s’inspira en els grans clàssics del cinema per construir les seves ficcions, Tilt! fa el propi amb els hits de la música electrònica. Els seus temes i remixos són un homenatge al millor de l’electrònica.

Música per a diferents gustos i públics

Simultàniament, a l’escenari Club, han desfilat els DJ Sonido Tupinamba, Ivy Barkakati i Abu Sou, i C.E.E. Shepherds.

El Petit Embassa’t, l’espai pensat perquè les famílies amb criatures puguin gaudir d’espectacles musicals, també ha crescut enguany, incorporant una zona de lactància, jocs i tallers. Han actuat Les Princeses Barbudes, Joan Garriga i Carles Belda, i SolRe.

Foto: Un dels integrants de SolRe, que han dut a terme un taller de percussió al Petit Embassa't. Autor: MAClaveria.
Foto: Un dels integrants de SolRe, que han dut a terme un taller de percussió al Petit Embassa’t. Autor: MAClaveria.

També com a novetat ha tingut lloc al migdia per primer cop en la història del festival L’Aperitiu de l’Embassa’t, una aposta pel maridatge de música, cervesa i gastronomia.

Ara haurem d’esperar un any fins la dotzena edició. “Un any èpic”, han proclamat des de l’organització.

Portada: Sens dubte, Novedades Carminha han estat els grans protagonistes de l’onzena edició de l’Embassa’t. Autor: MAClaveria. 

Comments are closed.