El poeta i traductor sabadellenc Feliu Formosa ha dit aquest dilluns que l’estat espanyol és una “dictadura” i que hi ha “censura”, segons apunta l’ACN. Tot en la presentació de quatre volums.
En una roda de premsa, ha assenyalat que a l’època franquista un sabia on estava i què li podia passar si feia unes determinades coses i “era molt dur”, però ara un no sap què li pot passar i és “una cosa tremenda. És una cosa que no havia viscut mai”, ha afegit. Ha apuntat que dues amigues seves d’Igualada estan citades al jutjat al març amb 50 persones més per haver obstruït la carretera del Bruc.
“Com pot ser això? És la cosa més angoixant que et puguis imaginar, no? Fins on arribaran? Puigdemont ha guanyat les eleccions però no pot venir perquè l’empresonen. On som? Què passa?”, s’ha preguntat el poeta.
Formosa ha recordat que realitzava junt amb una altra persona la propaganda clandestina del PSUC. “Venia una sola persona a recollir el material i fèiem anar la multicopista”, ha apuntat i ha recordat també que després a Terrassa va formar part del moviment obrer. “Què hauria passat ara si repetíssim el que fèiem a Terrassa d’anar a la Font de les Canyes un centenar de persones a escoltar què deia Cipriano Garcia?”, ha preguntat l’escriptor.
L’escriptor ha fet aquestes declaracions aquest dilluns en la presentació de quatre novetats que mostren les facetes de l’autor: el poeta, el dietarista, l’home de teatre i el traductor. Pagès Editors publica Papallona de l’ombra, una tria personal de poemes de Formosa; Núvol reedita El present vulnerable; l’editorial Adesiara publica El meu piano blau, que es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler, i va ser traduït per Formosa, i la revista El Procés dedica el seu número 9 a un monogràfic únic i especial d’unes 240 pàgines sobre la seva figura.
Vida i reconeixements
Feliu Formosa va néixer a Sabadell l’any 1934 i es va criar a Raval de Fora, al Centre. Fill de Camil Formosa, militant del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) que es va haver d’exiliar durant la Guerra Civil fins l’any 1942. Un cop tornat a Catalunya, la família es va traslladar a Barcelona, on Camil Formosa havia trobat feina. L’any 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1994 va rebre el Premio Nacional de Traducción. A escala local, l’any 2012 va rebre la Medalla de la Ciutat al mèrit cultural.
