El cor Vakombà, sorgit de l’Escola de Música Creu Alta i que van participar amb gran èxit al programa de TV3, Oh happy day han estat els protagonistes d’una nova sessió del Fresc Festival . Format per una vintena de joves cantants, i dirigits per Mariona Sànchez, l’espectacle, d’uns setanta-cinc minuts de durada, no només es basa en les cançons, sinó que les coreografies hi juguen un paper molt important.
Una altra de les principals característiques dels Vakombà és la versatilitat. Toquen gairebé tots els gèneres, combinant clàssics, temes de gospel i litúrgia amb cançons de pop-rock o bandes sonores ben coneguts del gran públic i que engresquen a cantar i ballar amb ells. La majoria dels temes – amb tres excepcions, en català, italià i espanyol respectivament- són en anglès, i tant la pronúncia com la vocalització dels intèrprets en aquest idioma ha estat impecable en tots els casos.
En aquesta ocasió han portat a escena l’espectacle D’ara endavant, que es va estrenar aquest hivern al Teatre Principal de la nostra ciutat. De fet, és la primera vegada que el cor actua dins el marc del Fresc Festival.
Mantenint la seva imatge “corporativa” en tons blancs, negres i blau jean, les sis sopranos, sis contralts, quatre barítons i dos tenors han estat acompanyats d’una petita orquestra formada per trompeta, trombó, saxo, bateria, teclats, baix, guitarra, violí i violoncel. El repertori ha estat format per Blame it on the boogie, dels Jackson Five; La Flama, d’Obrint Pas; Titanium, de David Guetta; el tema religiós Mary, did you know?; Sweet dreams dels Eurythmics (tot i que també ha sonat la intro de la versió de Marilyn Manson); i When I was your man, de Bruno Mars.
Seguidament ha pujat a l’escenari la directora del cor, que ha pres la tasca de veu solista al tema Nella Fantasia – que en el seu dia fou interpretat, entre d’altres, per Sarah Brightman-. Després ha estat el torn de Man in the mirror de Michael Jackson i Say something, del duo A great big world – que el van regravar amb Christina Aguilera, obtenint un premi Grammy per ell -. Després d’un petit parèntesi per un tema no vocal, on el cor ha acompanyat la música amb les percussions, ha arribat Something just like this, de Coldplay i The Chainsmokers, i, en primícia, un bolero, El día que me quieras. Segons ha explicat Mariona Sánchez, és el primer cop que tocaven aquest gènere i ha estat a petició del pare d’un dels membres del cor.
A continuació, From now on, que Hugh Jackman interpretà a la banda sonora de la pel·lícula El Gran Showman – casualment, o no, aquesta mateixa pel·lícula s’estava projectant a la Plaça Doctor Robert simultàniament al concert, dins el programa Cinema a la Fresca-; Roxanne de The Police i per acabar, Lose Control de Missy Elliott.
Després dels entusiastes aplaudiments, han arribat els bisos. Un medley amb quatre dels temes més emblemàtics del grup Queen – We will rock you, Another one bites the dust, We are the champions i Bohemian Rhapsody – i, per cloure definitivament la vetllada, la cançó Tsunami han posat el punt i final a un concert de quilòmetre zero i gran qualitat artística i escènica.
