Foto portada: l'acte al saló Sant Jordi. Autor: Generalitat.

Quim Torra, el fan número 1 de la Colla de Sabadell: “van ser una punta de llança de la modernitat”

Cloenda amb la màxima solemnitat per l’Any Colla de Sabadell. Des del saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, i aprofitant que el president del govern català és un fan del grup liderat per Joan Oliver, Armand Obiols i Francesc Trabal, l’Any Colla de Sabadell ha trobat la màxima complicitat a l’executiu català. “Vull agrair a la Colla de Sabadell que fes del nostre país un possible una mica més possible”, ha dit Torra. 

Un grup cultural sorgit de casa bona, però transgressor en plena etapa d’avantguardes culturals, arrelats des de Sabadell i el Vallès però amb visió nacional i amb un final tràgic. Ingredients de la Colla de Sabadell que s’han repassat al llarg de l’any, i el que queda perquè la comissió local que organitza actes no ha acabat el seu programa. Aquest dilluns, però, la celebració per part de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes ha arribat a la seva cloenda.

Ho ha fet al màxim nivell institucional, amb el president al capdavant, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Mariángela Vilallonga. Acompanyats per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, el comissari de l’Any Colla de Sabadell, Joan Safont, i veus sabadellenques, com els actors Sergi Mateu i Mercè Martínez recitant textos dels membres del grup d’intel·lectuals, i música de la Simfònica del Vallès en record d’algunes de les seves músiques més estimades.

Torra es desfà en elogis

El president de la Generalitat, més intel·lectual que polític, ha traçat tres etapes en el grup coliderat per Joan Oliver ‘Pere Quart’: els anys 20, la Guerra Civil i l’exili. Als anys 20, en plena dictadura de Primo, la Colla de Sabadell va bastir un projecte de cultura nacional des de Sabadell. Per exemples des d’Edicions La Mirada. Torra és un fan absolut del grup cultural sabadellenc com ja va demostrar al febrer a Sabadell.

“Van ser una punta de llança de la modernitat i el cosmopolitisme contra el xaronisme”, ha destacat el president.

El grup La Mirada tenia epicentre des d’una ciutat mitjana, això sí, en el seu major moment d’efervescència històrica. Torra ha valorat que durant la Guerra Civil “van ser els dirigents culturals” del país. La segona etapa, la dels homes de cultura fent política en un país en guerra. Liderant Trabal, van constituir el Servei de biblioteques al front a través de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, que presidia Oliver. Trabal va ser el secretari de la Institució de les Lletres Catalanes recent creada; Obiols, cap de redacció de la Revista de Catalunya, de gran nivell fins i tot durant la guerra. Els propis membres de la Colla van organitzar la marxa de Catalunya de gran part de la intel·lectualitat republicana, la fugida a França i els primeres passos de l’exili.

El seu final, però, va ser tràgic. És la tercera etapa que ha comentat Torra. Bona part dels membres del grup es van quedar a Catalunya. Els principals membres, però, van marxar a l’exili. Trabal i Obiols no van tornar mai. El primer va morir a Xile; Obiols a Suïssa. Joan Oliver sí va tornar, el 1948, trencant amb Trabal, qui ja havia finiquitat la seva relació amb Obiols al cop de la desfeta republicana, quan Obiols va deixar la seva germana per Mercè Rodoreda, amb qui va passar la resta de la seva vida. Perduda la guerra, les institucions i des de l’exili, el grup d’intel·lectuals mai no es va recomposar. Les amistats també es van perdre i l’empenta renovadora del seu llegat va quedar esborronada. Bona part de l’obra literària del grup ha quedat sepultada a la segona línia cultural del país amb excepcions, com Quim Monzó, o alguns nous autors qui reivindiquen com qui més, per exemple, Vals de Francesc Trabal.

Torra vol ser el biògraf d’Obiols

Durant l’acte, Torra ha anunciat que és voluntat seva escriure la biografia d’Armand Obiols (Joan Prat en realitat) quan deixi la presidència de la Generalitat. Un intel·lectual de llarg reconegut, d’altíssima qualitat literària, però poquíssima producció, amb una vida complexa: “un intel·lectual de gran exigència i tenacitat”.

Farrés demana enfortir les ciutats mitjanes

Per la seva part l’alcaldessa de Sabadell, ha citat el pròleg del barceloní Josep Carner de L’any que ve, de Trabal: “els sabadellencs som barcelonins amb perspectiva” i ha demanat enfortir les ciutats mitjanes properes a Barcelona com ho van fer els de la Colla de Sabadell.

Foto portada: l’acte al saló Sant Jordi. Autor: Generalitat.