Foto portada: la Colla de Sabadell, en l'excursió a la Font del Sauc.

La Colla de Sabadell

Amb motiu de l’Any dedicat a aquest grup d’artistes i intel·lectuals sabadellencs tracem una síntesi de les seves actuacions, així com una semblança biogràfica dels seus membres més enllà de Joan Oliver ‘Pere Quart’, Francesc Trabal, Armand Obiols o Miquel Carreras.

Els precedents de la Colla de Sabadell es remunten a la publicació de la Fulla de Salau (1916) a càrrec d’un grup de joves de la burgesia local membres de l’Acadèmia Catòlica on participaren Lluís Parcerisa, Joaquim Figuerola, Antoni de Padua Avellaneda i Pere Valls amb els joves pintors Ricard Marlet i Antoni Vila Arrufat.

Tanmateix l’acte fundacional del grup, que s’anomenà el Coro de Santa Rita, fou el campament a la Font del Saüc en la muntanya de Sant Llorenç de Munt, l’estiu de 1919. Les ànimes del grup foren Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver (Pere Quart), però també hi participaren Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila i Arrufat, Joan Garriga i Manich, cosí germà de Joan Oliver, i Josep Maria Trabal, germà de Francesc i de manera més marginal Miquel Carreras.

La Colla de Sabadell

Els membres de la Colla constituïren el Casino dels Senyors, una associació cultural i recreativa amb estatuts legals, al carrer d’en Font, 26, amb activitats més pròpies d’un cabaret dadaísta tot parodiant el Círcol Sabadellès de la burgesia local i on s’instal·là el Museu de coses robades, amb objectes de poc valor, però curiosos i sostrets a gent rica de la ciutat. També destaquen les seves escenografies, a mitjans dels anys 20, al campament a Cala Pola, a Arenys de Mar. Així mateix crearen l’Associació de Música a Sabadell, amb la finalitat de federar-se amb associacions semblants en altres ciutats catalanes i que emprendrien un periple per Catalunya per crear associacions musicals.

El grup publicava el full dominical de caràcter satíric anomenat La Fulla Salau i organitzaren nombroses lectures i tertúlies que comptaren amb la presència d’alguns dels intel·lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba. A més, editaren la cèlebre col·lecció d’acudits L’any que ve (1925), que aplegava les signatures de Miquel Carreras, Joan Oliver, Lluís Parcerisa, Francesc Trabal, Antoni Vila-Arrufat i Ricard Marlet i les diverses edicions de l’Almanac de les Arts.

Noucentisme, avantguardisme i humorisme

La Colla de Sabadell combinà la influència de l’avantguardisme amb l’humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat com la sabadellenca tancada i endarrerida. També reivindicaven el gust pel rigor i l’obra ben feta d’herència noucentista amb un estil provocador i rebel respecte a l’ordre burgès. El grup intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita, que ajudés a vertebrar el país.

Armand Obiols i Montserrat Trabal l'any 1930.
Armand Obiols i Montserrat Trabal l’any 1930.

A parer de Josep M. Balaguer, la proposta de Trabal i de la Colla de Sabadell expressà una línea de continuïtat i alhora de ruptura amb el Noucentisme. Políticament s’ubicaren a l’òrbita d’Acció Catalana, constituïda el 1922 per un grup d’intel·lectuals dissidents amb el conservadorisme de la Lliga Regionalista, circumstància que els hi permetrà emprendre iniciatives culturals de gran volada més enllà de la ciutat.

En opinió de Joaquim Sala-Sanahuja, els orígens ideològics de la Colla de Sabadell són catalanistes i conservadors, però porten fins al límit els postulats del Noucentisme. Així són “elitistes a ultrança, fins a l’escarni” i també es caracteritzen  per “l’humor i un cert cinisme”. Els seus dos trets principals són la modernitat, influenciada per la literatura d’avantguarda francesa, especialment d’André Gidé, amb una concepció de l’humor que s’apropa a l’absurd. En aquest sentit, Miquel Bach els situa en una posició intermèdia entre el noucentisme i l’avantguarda.

Edicions La Mirada

Joan Oliver va començar el 1923 a publicar poemes i altres textos al Diari de Sabadell, llavors vinculat al Centre Català. També hi escrivien els seus dos amics i companys inseparables Francesc Trabal i Armand Obiols. Oliver i Trabal arribaren a ser directors del diari, que esdevingué un altaveu dels seus plantejaments estètics i ideològics. El cop d’Estat de Primo de Rivera (1923), convertí el Diari de Sabadell, malgrat la censura, en una plataforma dels intel·lectuals que propugnaven la resistència passiva contra el perill que suposava  la dictadura sobre la cultura i llengua catalana.

Francesc Trabal, Antoniette de Bordesvielles, Montserrat Trabal i Armand Obiols. Fundació La Mirada.
F. Trabal, A. de Bordesvielles, M. Trabal i A. Obiols.

Potser l’empresa més important de la Colla de Sabadell va ser la fundació d’Edicions La Mirada amb la primera denominació de Col·lecció La Mirada ja que volia diferenciar-se de la conservadora Biblioteca Sabadellenca impulsada per Costa i Deu i la Lliga. La idea va sorgir a la tardor de 1924 al Marquet de les Roques, propietat dels Oliver, prop de Sant Llorenç Savall, en un berenar-sopar entre les tres màximes figures de la literatura catalana, vinculades a Acció Catalana, Josep Carner, Guerau de Liost (pseudònim de Jaume Bofill i Mates), Carles Riba i el nucli de la Colla de Sabadell, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal. El joves de la Colla de Sabadell cercaren el capital necessari per emprendre les edicions que, segons Sala-Sanahuja, aconseguiren amb els fons de Ramon Picart i de l’empresari Ferran Casablancas, també vinculat a Acció Catalana.

La Mirada es refundà el 1927 com Associació Editora i es formà un consell editor presidit per Jaume Carner que reunia a autors com Jaume Bofill i Mates, Carles Riba i tota la Colla de Sabadell, però també protectors que havien aportat diners a fons perdut, entre ells dirigents de la Lliga i Acció Catalana com Joan Llonch, Ramon Picart, Josep Barbey o Jaume Carner. L’editorial, a la seva etapa sabadellenca, va publicar 18 volums, impresos artesanalment per Joan Sallent. Entre 1925 i 1930 van aparèixer 14 títols dels principals autors de la literatura catalana com Guerau de Liost, Josep Carner, Josep Pla, Agustí Esclasans, Antoni Rovira i Virgili, Carles Riba, Josep Maria de Segarra, Joan Oliver i Francesc Trabal.

També s’edità una col·lecció d’estampes i romanços amb poemes de Carner, Armand Obiols i Guerau de Liost i  il·lustracions de Ricard Marlet, Vila Arrufat i Josep Vives. El 1935 es va acordar cedir La Mirada a Edicions Proa amb el compromís de publicar els originals inèdits.

Guerra i exili

La Guerra Civil va suposar la pràctica dissolució del grup. Oliver, Trabal i Obiols es comprometeren amb la causa republicana. Juntament amb altres intel·lectuals catalans constituïren, a través de l’Agrupació d’Escriptors Catalans (AEC), el Servei de Biblioteques al Front. Cap a finals del 1936, es creà la Institució de les Lletres Catalanes, formada per la conselleria de Cultura de la Generalitat i els sindicats UGTCNT. Trabal en va ser el secretari, regulà i donà embranzida a les activitats endegades des de l’AEC com ara la Gaseta radiada, Meridià o Tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista.

Amb la desfeta alguns membres de la Colla com els germans Trabal, Oliver i Obiols marxaren a l’exili, mentre que la majoria decidiren romandre a Catalunya. La relació d’amistat entre ells es va veure esberlada. Trabal no perdonà a Oliver que tornés de l’exili el 1948 i a Obiols que abandonés a la seva germana amb qui s’havia casat per Mercè Rodoreda.

Els altres membres de la Colla de Sabadell

En altres entregues d’aquesta secció hem realitzat les semblances biogràfiques dels membres més prominents de la Colla com Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, així com de Miquel Carreras. Així doncs ara procedirem a traçar una esbós dels altres membres de la Colla.

Antoni Vila Arrufat
Antoni Vila Arrufat

Antoni Vila Arrufat (1894-1989), fou pintor, gravador i muralista. S’inicià en el món de les arts plàstiques a través del seu pare el pintor Joan Vila Cinca i a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell. Va continuar els seus estudis a la Llotja de Barcelona, en plena expansió del Noucentisme, que va acabar a la Real Academia de San Fernando de Madrid gràcies a una beca concedida per l’Ajuntament de Sabadell. El 1919 va obtenir una pensió de l’Ajuntament de Sabadell per anar a París i va viatjar a Itàlia on va rebre la influència de preneixentistes com Mela Mutternich. Aquest mateix any exposà a les Galeries Laietanes del també sabadellenc Santiago Segura, encara que va viure a París fins el 1920  on dibuixà paisatges urbans. De tornada a Catalunya va exposar individualment a les galeries El Camarín (1922) i Syra (1932) i en algunes exposicions col·lectives.

Tanmateix des del seu retorn es va dedicar sobretot a la pintura mural, especialment de temes religiosos, com els primers plafons de Sant Cosme i Sant Damià per a la farmàcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut o l’altar del Santíssim a l’església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès. Als anys 30, participà activament a la vida cultural de Barcelona i obtingué nombrosos guardons a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. A la Guerra Civil es retirà a Sant Sebastià de Montmajor. Acabada la conflagració participà la Exposición de Arte Sacro de Vitoria (1940) i en la Biennal de Venècia (1940 i 1952). El 1942 va rebre la medalla d’honor de l’Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid. El 1954 exposà individualment a  Buenos Aires i Rosario (Argentina), i més tard ho va fer a Barcelona (1971, 1979 i 1980) i a Sabadell (1974, 1978 i 1979). La seva obra es caracteritza per la nitidesa i serenitat noucentista de l’ambient, centrada sovint en figures i maternitats.

Lluis Parcerisa
Lluis Parcerisa

Lluís Parcerisa Serra (1896-1989)  fou un publicista i promotor musical. Va ser un dels primers components de la Colla de Sabadell i va entrar a treballar de molt jove al Diari de Sabadell com a corrector i més endavant com a redactor d’esports. Ben aviat es revelà com a humorista a la Fulla Salau i al mateix Diari de Sabadell amb unes cròniques molt personals, entre l’absurd i el costumisme, que van enlluernar els seus companys de Colla. A més, va ser el gran gestor de l’Associació de Música. En morir el seu pare, va deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l’ocupà tota la vida professional.

Ricard Marlet Saret (1896-1976) fou un xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix, dibuixant, pintor i escultor. Autodidacte, fou un dels principals representants del Noucentisme vallesà. Va ser cofundador de L’Almanac de les Arts i de l’Associació de Música de Sabadell, per les quals va fer emblemàtiques il·lustracions gravades a la fusta.

Ricard Marlet
Ricard Marlet

Fou un dels més prolífics i refinats xilògrafs catalans. També va practicar la pintura mural i de cavallet, l’escultura i altres arts plàstiques. Va participar també amb il·lustracions en l’Almanac de les Arts de 1924, dissenyà els llibres i el logotip de les Edicions La Mirada i va il·lustrar molts programes de l’Associació de Música de Sabadell. Els seus boixos donaven un toc noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual col·laborà molts anys. Va ser professor de dibuix a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Sant Lluc. Durant la Guerra Civil va impartir classes de treballs manuals a l’Institut-Escola Manuel B. Cossio i el 1937 dissenyà el paper moneda de l’Ajuntament de Sabadell.

A la Guerra Civil s’instal·là definitivament a Matadepera, on morí el 1976. L’any 1943 va fer una exposició individual i va participar en una exposició col·lectiva a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell on també va formar part de col·lectives el 1948. El 1952 va participar en l’exposició col·lectiva sobre temes eucarístics presentada a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell.

Joan Garriga
Joan Garriga

Joan Garriga Manich (1902-1996), farmacèutic, dibuixant, pintor i crític d’art. Amb dotze anys, Joan Garriga va fundar la revista Art Jove. Va fer la primera exposició com a pintor i dibuixant a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el 1922. De jove col·laborà en la premsa sabadellenca –Garba (1920-1922), Almanac de les Arts(1924-1925), Alba (1954-1960) o Quadern (1978)- i en la premsa barcelonina i alemanya. Ocasionalment compartí amb Armand Obiols la corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista noucentista d’arts i lletres (1922-1923), en la qual col·laboraren Armand Obiols i Salvat Papasseit. Com a crític i com a il·lustrador signà amb el pseudònim Flaó.

Josep M Trabal
Josep M Trabal

Josep Maria Trabal Benessat (1897-1981), advocat, traductor i dibuixant. Amb el pseudònim de Tramuntana, col·laborà en diverses publicacions com a caricaturista. El 1919 exposà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. La seva participació fou molt important en l’Almanac del Diari de Sabadell de 1928. També, fou un dels gestors destacats de l’Associació de Música. Acabada la Guerra Civil s’exilià a França amb el grup de Roissy-en-Brie i, amb l’ocupació alemanya, s’embarcà en el vaixell Florida cap a Xile on s’instal·la a Valparaiso on va morir. Josep M. Trabal treballà amb el seu germà Francesc a l’editorial Rapa-Nui, que havien creat dedicada als llibres infantils.

La potència cultural de la Colla de Sabadell, que depassà les fronteres del municipi per irradiar-se per tota Catalunya, resulta expressiva de la vitalitat econòmica de la ciutat i que contrasta vivament amb la seva actual decadència.

Bibliografia

BACH, Miquel. La Colla de Sabadell. Entre el noucentisme i l’avantguarda. Fundació La Mirada, Sabadell, 2001.
BALAGUER CAMPILLO, Josep M. Francesc Trabal (1899-1999), Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2001.
CASALS i GARCIA, Lluís. Joan Oliver i la Colla de Sabadell. Quadern d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, XXXVII, Sabadell, 1981.
MARUGAT, Jordi. Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918-1928). Els Marges, n. 85, primavera, 2008.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i Producció Cultural dins Sabadell al Segle XX, Eumo Editorial, Vic, 2000.