Tot i que ja fa uns anys que es van formar, i han conegut certa popularitat entre el públic jove, amb actuacions tant a la nostra ciutat (la darrera Festa Major, per exemple) com fora; sembla que aquest 2018 serà l’any definitiu per la consolidació del grup Ovella Xao. El seu darrer èxit, Activa la Bomba, pertanyent al disc Cant Corral està sonant amb força a les emissores del país. Abans, temes com Pastoreta o President ja els havien col·locat entre la fornada de joves grups a seguir, com ho demostra les diverses nominacions aconseguides als Premis Enderrock 2018.
La banda esta formada per vuit membres, després de diversos canvis a la formació els membres actuals són Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Dani Aragüés (baix), Quim Mòdol (teclat), Quim Fernàndez (bateria), Arnau Marquina (trombó) i Sergi Montcada (trompeta) – dos d’ells, en Pol i en Sergi parlen amb iSabadell en una desenfadada entrevista on expliquen la seva trajectòria, el present i els plans pel futur del grup.
Per què aquesta ambientació rural i pirenaica, si sou de Sabadell?
Vam començar com un hobby, i era una època on estaven sorgint molts grups que tenien un estil de música semblant al nostre, així que vam decidir tenir una imatge molt diferenciada de la resta de grups. Tots som de Sabadell, excepte en Dani que és de Puigcerdà però viu a Barcelona. I pensàvem que aquesta imatge rural xocava molt amb la idea urbanita dels sabadellencs, era com una broma que ja s’avenia molt bé amb el nom del grup i amb el caràcter desenfadat de la nostra música. Un grup de música no és només les cançons sinó que hi ha tot un espectacle darrere, d’imatge, de fotos, de vídeos, de situacions… i vam voler crear un món on juguéssim amb l’absurd i la ironia.
Tot i l’ambient festiu que es desprèn de les vostres melodies, les lletres com Deixeu que siguin nens, contra els talent-show infantils, o Principeses contra els estereotips de gènere, contenen altes dosis de protesta i reivindicació. Us surten primer les lletres i després busqueu la música que hi encaixi, o és més aviat a l’inrevés, primer creeu la melodia i després hi poseu lletra?
Pol: En el cas de Principeses, és un dels pocs casos que recordo que primerament es va crear la lletra i després hi vam fer la melodia. Generalment treballem al revés, primer es crea la melodia i després hi anem col·locant la lletra. Però a Principeses ens va sortir just al contrari. D’altres lletres, com Venim a fer-vos un regal, tracten explícitament de la desvalorització de la cultura, i Deixeu que siguin nens és per a mi molt guai perquè tracta un tema que està molt poc tocat en les lletres de cançons. Jo crec que és important que parlem de coses diferents als temes típics de les cançons i encara que ho fem amb humor i ironia, el missatge és allà.
Sergi: A un altre tema, President, ens posicionem políticament. Tot i que els vuit, per afinitat, tinguem tendències similars, no vol dir que pensem exactament el mateix sobre tot. I òbviament el nostre públic tampoc. Però quan escrivim no pensem en qui ens escoltarà sinó que diem el que ens ve de gust en aquell moment.
De fet, tot i que les nostres lletres tinguin missatge, a priori sembla complicat que a un concert a les cinc del matí aquest missatge arribi amb tota la seva força. A més els nostres concerts són molt festius i donem molta importància a la diversió. Però resulta que després reps feedback del públic, que et comenta lletres de cançons i te n’adones que sí, que tot i això has sabut dir el què volies. Per nosaltres el missatge que volem donar és molt clar: ‘sigues feliç però sigues conscient del què passa al món’. I veure que el públic s’ho passa molt bé però que alhora el missatge cala, ens satisfà molt.
Heu col·laborat amb grups ben coneguts de l’escena musical catalana: Buhos, Doctor Prats, Roba Estesa, Pupil·les…. com sorgeixen aquestes col·laboracions?
Sorgeix de manera molt natural. Són grups amb els que coincideixes a festivals com l’Acampada Jove, passem hores junts, sorgeix afinitat i bon rotllo i de manera molt natural se’ns acut treballar amb ells. Al final aquestes col·laboracions han de ser fruit de l’afinitat i de les ganes mútues de fer coses junts, pensar en algú que per ells sigui un compromís haver-ho de fer tampoc és el que volem.
Els vostres discs (la maqueta Trempera Matinera, Pastureig i Cant Corral) estan disponibles per descarregar gratuïtament a la vostra web. Això vol dir que podeu viure exclusivament dels concerts i actuacions?
Alguns dels membres del grup poden viure de la música perquè també fan de professors de música per exemple, però cap de nosaltres viu del grup. Altres tenen feines totalment separades del món musical.
Per nosaltres l’important era arribar al màxim de públic possible i per això vam decidir posar els discos a disposició del públic de manera gratuïta. També és cert que están disponibles per descarregar mitjançant pagament a iTunes, perquè hi ha gent que vol donar suport a grups com nosaltres i ho fan mitjançant aquest pagament. I pels que els hi agrada tenir el CD físic, es pot comprar a FNAC i Corte Inglés, i nosaltres també el venem als concerts. Per cert als concerts també venem samarretes! Els nostres dos primers discos eren autoeditats, però ara treballem amb Discmedi i per això estem més presents a botigues.
Com es gestiona un grup de vuit membres? Funcioneu en mode assembleari o sou més d’organigrames?
Al principi intentàvem opinar tots sobre tot però era un caos i les reunions es feien eternes per posar-nos d’acord en coses com el color de la samarreta! Així que vam decidir funcionar per comissions, que sona molt rotllo esplai, però com que tots venim d’aquest món ens resultava molt natural. I ara ho fem així, tenim la comissió de comunicació, videos, xarxes, etc i cadascuna treballa amb llibertat, confiem molt els uns amb els altres i és la manera de descarregar-nos feina.
Un breu resum de les vostres formacions musicals ?
Tots vam estudiar música des de ben petits a l’Escola de Música Creu Alta. De fet tots excepte jo (Sergi, el trompetista del grup) toquen diversos instruments així que fins i tot bromegem amb què algun dia farem una configuració alternativa del grup, canviant els instruments que toquem!
Abans d’Ovella Xao – continua en Pol- vam tenir el grup DS21, que era com un projecte experimental previ a Ovella Xao, amb lletres pròpies i versions. Vam tocar a Sabadell en alguns concerts i després vam decidir evolucionar cap a Ovella Xao perquè vam anar tenint les coses més clares i mica en mica ens hem anat professionalitzant.
Per nosaltres el més important és que a banda de companys som molt amics, ens coneixem des de petits i podem sortir junts de festa, anar de vacances etc més enllà de la tasca del grup. Per nosaltres això és molt important, l’estima que ens tenim tots.
A Cant Corral heu col·laborat amb el productor de Zoo i Smokng Souls, que són dos grups molt diferents a vosaltres. Expliqueu-nos una mica com va anar.
Va ser una experiència molt interessant perquè fins ara les produccions les feia el nostre guitarrista, el Pau, que és un crack absolut. Però en aquest cas la va fer en conjunt amb el Mark Dasousa, vam estar treballant al seu estudi d’Alacant d’una manera molt còmoda, fèiem una rutina de treball de vuit hores a l’estudi i després a la tarda podíem tenir temps per nosaltres, o bé pujàvem a Catalunya a fer algun concert… Teníem dies de platja i dies de fer-nos centenars de quilòmetres pujant i baixant de Dènia. Tot molt diferent a com havíem funcionat abans. Però ens va anar molt bé tenir un ull extern a la producció perquè nosaltres ja ens coneixem molt i ens era difícil veure coses que algú de fora pot veure millor. En Mark és un gran productor, com ho demostra que porti grups tan diferents i sàpiga extreure el millor de cadascun d’ells adaptant-se al seu estil sigui quin sigui. Ha estat molt enriquidor.
Recomaneu-nos algun disc o artista que estigui totalment allunyat del que feu vosaltres, però que us encanti.
Doncs a mi (Sergi) m’agraden molt en Peret i en Juan Luis Guerra.
A mi (Pol) en Michael Bublé. I un grup francés que es diuen Dubbing Corporation. La veritat és que tenim gustos súper eclèctics!
El concert de Festa Major 2017 va ser un gran èxit. Com el vau viure?
Ufff… per nosaltres és un dels concerts que vam flipar més. Poder tocar a casa i amb la quantitat de gent que hi havia ! quan vam veure l’Eix Macià ple, amb públic que no eren els habituals sinó moltíssima gent que no coneixíem i que se sabien les cançons, ballaven i cantaven entusiasmats… va ser molt maco! Tenir tanta gent dins el nostre barco és una manera de saber que estem fent les coses bé i una recompensa per la feina feta.
Proper concert a Sabadell, dissabte 12 de maig a l’Eix Macià a les 21.30 hores, juntament amb Roba Estesa i Doctor Prats, en el marc de la 43ena Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya (concert gratuït). Tot i això recomanen estar atents a la seva web i xarxes socials perquè potser hi haurà alguna sorpresa abans.
