-
Acaba la comissió d’investigació sobre la gestió de les caixes catalanes nacionalitzades.
-
La cambra enviarà a Fiscalia les conclusions pactades entre els partits.
La comissió d’investigació sobre les presumptes irregularitats en el sector de les caixes d’estalvi catalanes ha arribat a la seva fi. El Parlament enviarà l’informe final a la Fiscalia. Les conclusions asseguren que les antigues caixes van actuar amb irresponsabilitat. El text ha estat pactat en bona part per CiU i ERC, amb aportacions de PSC, PP i ICV-EUiA. La CUP se n’ha desmarcat. Però què diu el document sobre la gestió de les antigues Caixa Sabadell i després Unnim?
Excesos, manca de transparència i manca de criteris ètics van marcar la gestió de les entitats, segons el document. Pel que respecta a Unnim (sorgida de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu), constata la seva excessiva exposició al sector immobiliari, amb una cartera d’habitatges de més de 2.000 milions d’euros i de préstecs hipotecaris a promotors de 3.000 milions d’euros. “Els responsables directius van fer que l’entitat resultant [Unnim] assumís uns riscos importants en no tenir una activitat suficientment diversificada”, diu el text.
Especialment Caixa Sabadell va confiar el seu compte de resultats al sector immobiliari, ja que participava a diverses societats del sector del totxo, amb una política “agressiva”.
En el cas de Caixa Sabadell, de la mateixa manera que altres caixes d’estalvi, va tenir una alta exposició al risc immobiliari, que va comportar en un primer moment un increment de beneficis de l’entitat i per tant un augment de la dotació de l’obra social, però que difícilment era sostenible a llarg termini. L’exposició al risc immobiliari per part de Caixa Sabadell no només es va materialitzar en un augment del crèdit a promotors i préstecs hipotecaris, sinó en una estratègia d’expansió en societats immobiliàries participades per l’entitat, amb una altra concentració del risc de les promocions en la pròpia entitat”.
A més, tant Caixa Sabadell com Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, després fusionades sota el paraigues d’Unnim, es van llançar a una dràstica expansió a Catalunya i la resta d’Espanya, obrint durant anys cada mes tres oficines.
Caixa Sabadell va seguir una pauta d’expansió comercial similar a les de les altres caixes d’estalvi, amb l’obertura d’un gran nombre d’oficines, arribant a 360 en els anys previs a l’esclat de la crisi econòmica i financera (amb oficines a la Comunitat de Madrid i al País Valencià), mantenint només el 18 per cent del negoci en la seva zona natural, la ciutat de Sabadell”, diuen les conclusions.
Les entitats van subordinar les seves zones tradicionals, van fiar la seva sort al totxo per a créixer i es van oblidar dels sectors industrials i més lligats al terrritori. L’esclat del boom immobiliari a partir de 2007 va ser el principi de la fi que ni la fusió d’Unnim ni les aportacions públiques del FROB van salvar.
El negoci bancari d’Unnim va acabar sent absorvit pel BBVA i una part de l’Obra Social que es feia a Sabadell es fa ara des de dues fundacions: la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 i la Fundació Antigues Caixes Catalanes.
Preferents i obligacions subordinades
Durant els anys d’expansió, Caixa Sabadell va comercialitzar fins l’any 2009 fins a 270 milions d’euros en productes híbrids (195 milions en obligacions subordinades i 75 en partipacions preferents) que es van col·locar des de la xarxa comercial. Malgrat haver-hi límits per clients en algunes emissions, “no es pot acreditar que la comercialització es realitzés garantint el coneixement ple del risc del producte que estaven adquirint els consumidors”. El Parlament, per tant, no descarta que Unnim col·loqués preferents sense informar de les conseqüències la seva clientela.
La Comissió del Parlament
Durant la comissio d’investigació al Parlament, va comparéixer a la cambra catalana l’expresident d’Unnim, Salvador Soley (més info: “He passat per un martiri“), i tambe de l’últim director general de Caixa Sabadell i Unnim, Jordi Mestre (més info: ‘La desaparició de Caixa Sabadell arriba al Parlament‘).
També han comparegut els anteriors responables d’entitats nacionalitzades, com Bankia, Caixa Penedès o Catalunya Caixa. La comissió ha deixat imatges pel record com la sandàlia del diputat de la CUP, David Fernández, amb la que es va dirigir a l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato.
Vaja : Al Fiscal Anticorrupció si l li acumula la feina a Sabadell.
Sabadell paga i seguirá pagant amb diner públic, la manca de profesionalitat d’uns dirigents que han omplert les butxaques de promotors de la ciutat per enriquirse mútuament. Així com les societats participades de la Caixa Sabadell i dels polítics de l’Ajuntament socialista.
Crec que ja es hora de donar una explicació a tots els sabadellencs per part de tots els implicats ( persones, polítics, sindicats, societats i entitats ) que han fugit sense donar la cara.
No han fugit. Els tals de la ex-caixa sabadell porten les torxes de l’ANC pel centre de la ciutat (que amb els seus milionaris patrocinis a coses com CIEMEN Omniun i tal porten dècades promovent). L’altre dia van fer costat al Mas Collell de les retallades en la mesa d’un acte públic molt publicitat, que va sortir en els medis de comunicació. I d’aquí a poc tornaran a fer el mateix amb Núria de Gisbert, seguint la seva tradició i d’acord amb les essències d’això seu, carco-catalanisme i misèria.
I segueixen figurant i gallejant perquè en termes de “construcció nacional”, o sigui catetitzar la població i promoure la xenofòbia entre els propietaris de la pàtria, han fet dos grans mèrits: carregar-se una de les millors biblioteques de catalunya (no fos cosa que algú es cultivés una mica i els hi veiés el cul) i l’altra pagar la broma de què tot és culpa d'”Espanya” que entre d’altres pecats va cometre el d’haver tingut el liberalisme més progressiu d’Europa i intentar una democràcia avançada. Hi van respondre amb el carlisme i després amb la guerra civil.
Ells, aquests de la ex-caixa sabadell, estan ancorats en els integrismes catòlics més reaccionaris, o sigui el de l’Epidèmia Catòlica, l’Opus català i Montserrat. Tenen el cel assegurat, i de fet porten temps vivint-hi. L’únic de rellevant d’això de Parlament és que dóna el nom d’algun dels personatges sabadellencs implicats (o sigui aquests que deia de les torxes i l’ANC) i que, efectivament, com a gestors financers també són pèssims. Com a culturals i polítics encara pitjors, que afegeixo. I el senyor Dalmases és un dels seus ídols, evidentment.
Cuanta razón tiene usted D. Juan. Ahora el informe de la Comisión Parlamentaria lo pasan a la fiscalía anticorrupción (al pobre Bermejo se la acumula la faena, el Pleno municipal, además de interesarse por el tema de los perritos, habría de pedir a Gallardón que le pongan al pobre Bermejo un fiscal-adjunto, al menos para los casos de Sabadell, que no son pocos). Lo que más me indigna de esta gente es el trato que han dado a la mejor biblioteca y hemeroteca que tenía Cataluña, nunca les perdonaré su desaparición, pues es la desaparición del testimonio de mis años de estudio juvenil de Sabadell, dónde en su mesas y jardines coincidíamos todos, los que estudiaban letras con los que estudiaban ciencias, grandes amistades y grandes noviazgos surgieron de ese ambiente único, ya desaparecido para siempre. ¿Dónde están los 40.000 libros?, pregunté a los socialistas, no lo saben, pa qué, si ellos no leen. ¿Dónde están los 40.000 libros? pregunté a los convergentes, tampoco lo saben, pa qué, los libros estaban casi en su totalidad escritos en castellano, una lengua foránea que ya sólo hablan correctamente los españoles de las indias occidentales, que decía la Constitución de Cádiz. El Nacional Socialismo Alemán quemó los libros anti germánicos, Jomeini, mandó quemar los libros occidentalizantes. Estos otros, además de cargarse la Caja de Ahorros, han metido en cajas de cartón y han puesto a buen recaudo los 40.000 libros de nuestra antigua amada y añorada Biblioteca de la Caja de Ahorros de Sabadell. Don Juan, para esa gente sólo tengo una palabra: XORIZOS.