Aigües Sabadell ha inaugurat la quarta edició del cicle de conferències ‘Aigua i Món’. La primera de les ponències ha estat en mans de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, que ha reflexionat sobre la necessitat de canviar la forma d’actuar a tots els nivells, sempre incorporant el filtre del respecte al medi ambient. En aquest sentit, ha parlat de l’emergència climàtica, dels ODS i de la transició justa.
La quarta edició del cicle de conferències ‘Aigua i Món’, organitzada per Aigües Sabadell, s’ha iniciat amb la ponència de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, que ha fet una fotografia de la situació ambiental actual. La secretària ha explicat que, actualment, no només hi ha decretada a Catalunya l’emergència climàtica, sinó que també ho està l’emergència per pèrdua de biodiversitat. “Hi ha més d’un milió d’espècies en perill d’extinció”, indica.
A més, ha fet èmfasi en el fet que Catalunya ha instaurat una llei de canvi climàtic que estableix que els diferents sectors han d’incorporar el factor climàtic a l’hora de planificar i gestionar. Explica que Catalunya ha estat “pionera” en l’aplicació aquest decret, que ajuda a reflexionar sobre la necessitat d’incorporar el respecte al clima a tots aquells aspectes que s’hagin de refer o arreglar, és a dir, “a fer les coses d’una altra manera, incorporar canvis estructurals”.
“El petroli i els combustibles fòssils han permès un model de desenvolupament que ens ha facilitat energia assequible, que s’ha estès a la majoria de països. Però això té un peatge, i n’hem de ser conscients”, ha explicat Subirà.
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que estan inserits a l’agència de les Nacions Unides 2020-2030. En aquest sentit, ha explicat que sostenen que avui dia, “hi ha més migracions per qüestions de clima que no per guerres”. És per això que fa una crida a ser conscients que els països europeus han evolucionat, en bona part, a càrrec dels països menys desenvolupats i que, per tant, tots tenim una part de responsabilitat.
Ha reflexionat, el últim terme, sobre l’anomenada “transició justa”. Els països més desenvolupats, com els europeus, que ja han gastat tots els seus combustibles fòssils, ara diuen a països emergents com la Xina que no utilitzin els seus, que els tenen de forma gratuïta, perquè és perjudicial pel canvi climàtic. Se’ls demana que inverteixin diners en crear altres formes per aconseguir energia. Però aquests països exigeixen, per la seva part, una compensació per fer que aquesta transició sigui “justa”, una motivació per acceptar no utilitzar aquest tipus de recursos perjudicials però que alhora els permeti desenvolupar-se al nivell d’aquells que ja els han esgotat.
