Més cooperació entre sectors públics i privats, més suport institucional i més estratègia i alineació. És la recepta que ha sorgit de la jornada d’adaptació a la indústria 4.0 que ha organitzat aquest dimecres la Fundació per la Indústria aquest dimecres al matí davant un centenar de persones a la seu del Gremi de Fabricants.
La Fundació per la Indústria, abans Fundació del Gremi de Fabricants, creu que les pimes industrials han de digitalitzar-se tan aviat com sigui possible si volen ser rendibles i sobreviure, i constaten que Catalunya porta un cert retard en aquest procés. I a això ha destinat dues jornades, la primera sessió fa algunes setmanes i la segona aquest mateix dimecres.
Per això, han portat testimonis de diverses regions, des d’Alemanya fins Euskadi passant per Itàlia, per explicar les seves experiències. Així el director general de la patronal basca Confebask, Eduardo Arechaga, ha assegurat que el progrés industrial basc ve d’una decisió “consensuada” als anys 90. Quan la majoria de regions es van plantejar convertir-se en economies de serveis o turístiques “vam decidir que volíem seguir sent una economia industrial”. Arechaga ha posat en valor la cooperació entre institucions i el sector privat, i també entre les diverses institucions: el govern basc, les diputacions forals (“on hi ha els diners”, ha palesat) i sempre donant veu al sector privat. Així les patronals tenen un gran paper en la FP, on han acollit 200.000 estudiants i n’han enviat uns 3.000 a estudiar a l’estranger.
Visió internacional
Per la seva part, el director digital d’innovació del hub Piemonte, Vittorio Ilengo, i el responsable d’Economia i Empresa de la Unione Industrialle Biellese, Markus Kemper, han explicat les experiències italianes. També el cap d’assessoria de mercat de AHK Spanien, l’alemany Markus Kemper, ha explicat l’escenari alemany, on moltes pimes industrials s’emmirallen.
Model americà vs model alemany
I és que en indústria 4.0 hi ha dos escenaris oposats. Per una banda, el model americà o anglosaxó, més centrat en la disrupció i en la generació de nous negocis (l’exemple seria Silicon Valley). Per altra banda, el model alemany, també en certa manera l’europeu, més evolutiu i menys trencador amb el passat, que opta per reconvertir les indústries en negocis tecnificats però mantenint la tradició. En aquesta línia, de forma modesta, es treballa també des de Catalunya, més cap a l’evolució que cap al trencament.
De la sessió deriven també algunes conclusions, com la minsa capacitat de suport dels governs catalans a l’hora de finançar. Hi ha grans directrius com el Pla Nacional de la Indústria, i programes específics com Proacció, i la vessant 4.0, Proacció 4.0, però el teixit empresarial els veu insuficients. Per la seva part, el president de la Fundació per la Indústria, Josep Roca, ha demanat “més recursos per fomentar la innovació, ja que els números que es van posar en relleu a l’última jornada no van ser gaire encoratjadors”. La directora general d’Indústria de la Generalitat, Matilde Villarroya, ha reconegut en part l’escassa inversió però ha assegurat que les pimes industrials catalanes, i les vallesanes en especial, estan “molt ben posicionades” per fer el salt al 4.0.
El conseller delegat de l’agència Acció, Joan Romero, ha animat totes les empreses per apostar per la tecnologia “però no perquè sí sinó per fer un salt amb una tecnologia més adequada”. No obstant, Romero assegura que Acció exigeix una anàlisi cas per cas abans de donar-hi suport. El president del centre tecnològic Eurecat, Xavier Torra, incentiva la necessitat de col·laborar entre negocis: “sols difícilment podem innovar gaire, si no sabem col·laborar, sobretot les pimes, estem morts”, ha assegurat el president d’Eurecat, Xavier Torra.
El director general de FUNDIT, patró de la Fundació per la Indústria, Antoni Garrell, ha llegit les conclusions de la jornada, que han passat per un major desig de col·laboració entre totes les parts i major cultura industrial . “No hi ha sectors exclosos però cal rapidesa i cooperar és l’element cabdal”, ha assegurat Garrell, qui palesa que Catalunya té un cert retard que cal revertir tan aviat com sigui possible.
