CCOO i UGT reclamen al govern espanyol limitar “al màxim” l’OPA del BBVA al Banc Sabadell, dies abans que el Ministeri d’Economia decideixi si l’eleva al Consell de Ministres al·legant raons d’interès general. Els sindicats, que han manifestat des del primer dia l’oposició a l’operació, demanen ara a l’executiu que imposi restriccions addicionals a les de Competència, tenint en compte que calculen que es perdrien entre 7.000 i 10.500 llocs de feina. En paral·lel, recuperen la vella reivindicació de modificar la normativa dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i endurir-la per a les companyies amb beneficis
“Estem parlant d’empreses que guanyen milers de milions i després poden fer ERO per motius organitzatius”, denuncia Ingrid Vilanova, responsable del sector financer de Comissions Obreres de Catalunya. Aquesta proposta dels sindicats afectaria empreses com el BBVA o el Banc Sabadell. Les normes que regeixen els ERO no es van modificar amb l’última reforma laboral i continuen implementant-se amb els canvis introduïts pel PP a la crisi financera.
Els representants dels treballadors critiquen que durant el procés no hagin rebut informació per respondre a les inquietuds d’un sector que arriba amb una plantilla envellida i “molt desgastada”. Així ho assenyala el membre del Comitè Sector Financer de la UGT de Catalunya, Tesifón Sánchez, que recorda que porten anys de reajustaments provocats per les operacions de concentració bancària. “Demanem al govern protecció per les plantilles del sector financer, que han estat molt castigades per les fusions”, lamenta.
Més restriccions
Segons l’anàlisi dels sindicats i organitzacions empresarials, l’adquisició del Sabadell per part del BBVA podria comportar la pèrdua d’entre 7.000 i 10.500 llocs de treball a tot l’Estat. El banc basc no ha xifrat l’impacte laboral de l’OPA i ha rebatut les dades, tot afirmant que l’efecte esperat sobre les plantilles seria “molt menor”. Catalunya és un dels territoris on més duplicitats hi hauria en cas que fructifiqués l’OPA, ja que els dos bancs en conjunt ocupen uns 9.000 empleats.
Els sindicats ressalten els milers de llocs de feina que estan en joc i recorden que hi ha “moltíssimes poblacions” on els dos bancs estan implantats i amb “molta proximitat”, alhora que els serveis centrals estan “completament duplicats”. “A qualsevol població on hi hagi les dues entitats, una de les dues oficines pot acabar tancada”, adverteix Vilanova, que insisteix que l’OPA “no hauria de prosperar per l’economia, per la societat i per les persones treballadores”.
Per aquest motiu, els representants de les plantilles exigeixen al govern espanyol que elevi la qüestió al Consell de Ministres i que implementi restriccions addicionals a les de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com ara “el manteniment de la doble marca” i que obligui a mantenir oficines en zones on s’ha acreditat problemes d’exclusió financera. Cal recordar que la CNMC ja ha posat algunes condicions relacionades amb aquest últim aspecte, entre aquestes no abandonar alguns dels municipis més afectats o mantenir les condicions comercials a les àrees on l’operació doni lloc a un monopoli, duopoli o on l’entitat resultant tingui dos competidors.
Clarificar les “sinergies”
Per ara, el BBVA públicament tan sols ha parlat de les “sinergies” que generaria l’operació, que situen al voltant dels 850 milions d’euros i expliquen que se centrarien en tecnologia, despeses generals i costos de personal. Quan van llançar l’oferta també van calcular que els costos de reestructuració en cas que l’operació prosperi serien al voltant dels 1.450 milions d’euros.
El catedràtic d’Economia de la UPF i president de l’Observatori de la Pime de Pimec, Oriol Amat, explica que l’impacte “real” d’aquest tipus d’operacions s’acaba veient passats entre quatre i sis anys. “La millor manera de clarificar bé quin pot ser l’impacte en els llocs de treball seria poder donar una relació exacta i precisa de quines sucursals i quins llocs de feina estarien afectats exactament”, afirma. L’economista també apunta que cal tenir en compte la “rapidesa” amb què el BBVA vulgui dur a terme l’operació, si aquesta prospera.
El govern pot limitar els acomiadaments
En qualsevol cas, Amat explica que el govern espanyol pot limitar els acomiadaments derivats de l’OPA i imposar condicions que “intentin reduir els impactes de tipus social”. “Hi ha en risc perdre uns llocs de treball qualificats, que estan complint una funció econòmica i social”, diu. “Per tant, és un tema que té repercussió social, no només econòmica”, ressalta. Preguntat per si el manteniment de la marca de l’entitat catalana reduiria l’impacte en les plantilles, el catedràtic li resta importància. “El que és important en una companyia és on està l’òrgan de decisió”, apunta.
Amat, a més, defensa que si la integració culmina, també serà rellevant vigilar el nivell de compliment de les condicions imposades per la CNMC. “En el passat hi ha hagut entitats que no han complert amb precisió els compromisos que s’havien posat en aquest tipus de fusions”, explica, alhora que diu que això també passa en l’àmbit internacional. “Seria important que hi hagués aquesta diligència, sobretot en operacions que tenen un impacte social com aquest”, agrega.
“Nerviosisme” entre les plantilles
Les plantilles viuen tot el procés amb “nerviosisme”, especialment la del Banc Sabadell, que s’enfronta a una possible desaparició de la marca. “S’està allargant molt amb el temps, les plantilles estan molt tensionades des de fa molt temps en l’àmbit comercial, i a més a més, sumar una tensió de no saber a quina entitat acabaràs treballant, encara afegeix més nerviosisme”, assenyala la responsable del sector financer de CCOO a Catalunya.
Els representants sindicals lamenten les condicions de tensió amb les que treballen els empleats dels dos bancs. “No pot ser que en entitats amb aquest volum a escala estatal puguin tenir les plantilles tan ajustades, tan ofegades, amb unes càrregues comercials tan àmplies i atenent tal volum de persones”, apunta Vilanova. En la mateixa línia, Sánchez denuncia la “precarietat” que viuen els empleats de la banca, que provoca un increment de les baixes entre la plantilla, i adverteix de l’augment de pressions comercials i riscos psicosocials que pot comportar l’operació.
Els sindicats ja s’estan preparant per afrontar les negociacions dels ERO que generarà l’operació si tira endavant i rep l’aval dels accionistes. La principal petició és que “totes les persones que vulguin continuar treballant a l’entitat puguin continuar-hi” i que s’opti només per sortides voluntàries, segons explica Vilanova.
A l’espera del Ministeri
L’OPA al Sabadell està ara en mans ara del Ministeri d’Economia, que avalua l’operació després de la consulta pública que va tancar el divendres 16 de maig. Abans del pròxim dimarts el departament que encapçala Carlos Cuerpo ha de decidir si eleva l’operació al Consell de Ministres. Si ho fa, haurà de justificar raons d’interès general diferents de les de la defensa de la competència.
En tot moment Cuerpo ha remarcat que l’objectiu de la consulta era recopilar informació per tal de fer una valoració “més completa” abans de decidir. En aquest procés, precisament, hi han participat els sindicats, que han exposat els riscos “econòmics, socials i laborals” de l’operació. El ministre va insistir que a l’hora d’avaluar les opinions recollides prevaldrà la qualitat per sobre de la quantitat i ha restat importància a la xifra d’organitzacions o persones que hi hagin participat -que, de fet, es desconeix-.
Si abans del pròxim dimarts el Ministeri d’Economia no es pronuncia, la llei de defensa de la competència estableix que la resolució de la CNMC serà “eficaç” i “immediatament executiva”, de manera que l’operació passaria a la teulada de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En cas que l’operació arribi al Consell de Ministres, aquest tindrà un mes per confirmar la resolució dictada per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) o afegir-hi condicions addicionals. Si transcorregut aquest període de temps no diu res, es donaria per bo el dictamen que va publicar la CNMC el passat 30 de maig. En qualsevol cas, l’executiu no pot impedir l’operació, sinó que pot posar condicions molt dures que provoquin que el BBVA retiri la seva oferta.
Si tot segueix el seu curs, l’última paraula la tindran els accionistes del Banc Sabadell, que són els que hauran de votar si accepten l’oferta que proposa el BBVA -per ara, una acció per cada 5,3456 accions ordinàries del Sabadell i el pagament de 0,70 euros en metàl·lic-.
