L’ajornat ple de setembre ha estat marcat, des del punt de vista polític, per la discussió de les dues mocions sobiranistes. Una de condemna a la repressió policial i l’altre de suport a la declaració informal d’independència de dimarts passat.
Feia tres mesos que la corporació municipal no es reunia en sessió plenària després de l’ajornament del ple de setembre arran de les turbulències del procés soberanista.
El ple d’ahir ha mostrat el gran protagonisme de l’exalcalde Juli Fernàndez (ERC) qui, en la seva qualitat de tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia així com de portaveu del seu grup municipal, ha intervingut en 9 dels 16 punts a debat; és a dir, en un percentatge superior a la participació ciutadana en el 1-O. Un protagonisme potser excessiu però que revela la ferma aposta de la seva formació per tal que Fernàndez assoleixi l’alcaldia després de les properes eleccions municipals.
Joan Berlanga d’Unitat pel Canvi (UpC) ha portat al plenari dos importants plans estratègics. El primer referit a l’abastament d’aigua a Sabadell, el segon relatiu a l’equitat, l’èxit educatiu i el Mapa Escolar. Ara bé, ni l’un ni l’altre anaren acompanyats de memòria econòmica, la qual cosa qüestiona la seva plasmació pràctica. Això és particularment greu en el cas de l’aigua ja que es tracta d’una inversió per renovar 147 quilòmetres de canonades de fibrociment en 15 anys per un valor de 64 milions d’euros o el que és el mateix 4,2 milions d’euros anyals.
Malgrat la insistència dels grups de l’oposició, Berlanga no ha sabut respondre a la pregunta de qui finançarà tot això. Ha arribat a afirmar que aquesta pregunta “no es pot contestar” i ni tan sols ha pogut respondre als requeriments del regidor José Luís Fernàndez (C’s) de que almenys donés les dades per al 2018. De manera que, o bé Berlanga actua amb una manca de previsió inquietant, o bé no s’atreveix a confessar que el cost d’aquestes inversions aniran a càrrec de l’Ajuntament o de la ciutadania mitjançant un increment de les tarifes ja que sembla evident de la Companyia d’Aigües (CASSA) no aportarà recursos econòmics apreciables.
Mocions sobiranistes
La part final de la sessió ha estat la de major rellevància política arran del debat de les dues mocions de caire sobiranista. La primera de condemna a la repressió policial a l’1-O i la segona referida a la declaració informal d’independència subscrita dimarts passat pels diputats de Junts pel Sí i la CUP.
La sala de plens ha esdevingut una clonació del Parlament de Catalunya on totes les formacions han replicat els discursos dels seus líders. El debat va mantenir-se dintre dels límits del respecte institucional, malgrat algunes sortides de to. De fet, s’ha escalfat en l’agre picabaralla- en el punt relatiu a la contracció de dos préstecs a llarg termini, un d’ells al Banc Sabadell- quan Carles Rossinyol (CiU) ha criticat que el responsable de l’operació fos Juli Fernàndez, el mateix que havia declarat, després del canvi de seu de l’entitat financera, que hauria d’esborrar el nom de la nostra ciutat de la seva denominació corporativa.
L’exregidor socialista Lluís Monge, en representació dels dos edils no adscrits, va entonar un abrandat discurs amb forts ribets xenòfobs, doncs el seu fil argumental fou contraposar “dos models d’entendre el món”: una Espanya que actua sense intel·ligència amb la força bruta enfront d’una Catalunya cívica i pacífica, equiparant l’Estat i el govern amb el poble espanyol. A més, amb la fe del neòfit, ha comparat l’actuació de la policia espanyola amb l’exèrcit nazi a Polònia, una crítica que esperem que faci extensiva a altres cossos armats com les l’exèrcit d’Israel a Palestina. També, va qualificar de “mercenaris” a les forces policials espanyoles; una afirmació que provocà la rèplica d’Esteban Gesa (PP) recordant-li la seva condició de trànsfuga per tal de mantenir, amb els seus emoluments, l’acta de regidor a la que Monge no va contestar.
La resta de formacions sobiranistes foren una mica més subtils i no caigueren en l’error d’assimilar govern i l’Estat espanyol amb el conjunt d’Espanya on existeixen sensibilitats molt diverses respecte a la qüestió catalana. Tanmateix, Marisol Martínez (Guanyem Sabadell) ha recordat com CiU que, ara es mostra indignada per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, no va condemnar la violència policial dels Mossos d’Esquadra a les vagues generals, al desallotjament de la Plaça Catalunya al 15-M o en els nombrosos desnonaments.
La resta de formacions han seguit l’argumentari dels seus respectius partits. Juli Fernàndez no es va poder estar d’assenyalar la davallada electoral del PSC des de que van abandonar la defensa del dret a decidir i que a Sabadell els ha deixat amb només tres regidors. En resposta a les protestes del portaveu socialista Josep Ayuso, ha matissat que en el cas de la nostra ciutat no ha estat tant per això com per la corrupció del cas Mercuri.
Finalment, la primera moció fou aprovada per àmplia majoria amb el vot contrari de PP i C’s i l’abstenció del PSC que ha condemnat la violència policial però que ha indicat no poder assumir la resta de punts d’aquesta.
La segona moció, de major calat polític, ha provocat la divisió del quatripartit i ha mostrat els alineaments de les formacions locals respecte a la qüestió de la independència. CiU, ERC, Crida per Sabadell i els dos regidors no adscrits han votat a favor; PSC, C’s, PP, UpC i Guanyem en contra. Així es produí un empat a 13 vots, en absència d’una regidora de CiU, desfet pel vot de qualitat de l’alcalde.
Un resultat un mica enganyós. Tant pel vot dels dos edils no adscrits, que van obtenir l’acta de regidor presentant-se en la llista d’un partit no independentista, com pel canvi de posició del regidor Toni Font, ara independent a les files del grup municipal de CiU, però que va presentar-se per l’extinta Unió Democràtica de Catalunya. Font va votar a l’inici del mandat en contra de la incorporació de l’ajuntament de Sabadell a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), però ara ho ha fet a favor de la secessió.
