Foto portada: Carbonell, amb participants al Campus, aquest migdia. Autor: JR.

Carbonell imparteix el seu campus amb les medalles del Mundial a coll

Ona Carbonell és la nedadora de ‘sincro’ que ha entrat en la categoria de mite. Les seves  20 medalles mundials necessiten l’addició de les europees i les dels JJ.OO a més dels mítings internacionals.

Les dues ‘plates’ de Budapest, apropant-se mes que ningú a la nedadora russa Svetlana Kolesnichenko, i ambdues molt per sobre de les altres rivals, li han conferit una aura especial entre les competidores, jutges i tècnics que han gaudit de l’esdeveniment a la piscina del City Park de Budapest.

Al Club Natació l’han rebuda amb les medalles amb l’inici del Campus que dirigeix ​​la pròpia Ona Carbonell i que enguany compta amb més d’un centenar de deixebles. Alguns dels actuals directius criticaven fa unes temporades el fitxatge d’Ona pel Club en l’etapa Torres, avui, evidentment el festegen. I no és per menys. Sobretot des que les petites de la ‘sincro’ comencen a despuntar i avui acompanyades per la directora Tècnica, Ariadna Mestre, han ofert un ram de flors a la seva ‘mestra’ i ídol.

La meva intenció és millorar, he lluitat per l’or, però aquesta plata tampoc ha estat fàcil. He estat a un punt d’arribar a Rússia, estem aquí, estem lluitant, però Rússia és una gran potència, treballen molt bé i és difícil guanyar a algú amb tant talent”, manté Carbonell. “Per a mi és un orgull i una satisfacció poder donar 20 medalles mundials. Una de les coses que més m’emociona és intentar que la gent jove que puja vegi que es pot arribar i que el difícil i bonic és intentar mantenir-se per seguir lluitant i estar allà a dalt”.

S’explicava Carbonell aquest matí a Can Llong envoltada de les seves alumnes, directius i un núvol de periodistes i càmeres, convençuts que per a Espanya el Mundial de Budapest són les medalles d’Ona i les que pugui assolir Mireia Belmonte i el waterpolo femení. La nova entrenadora de l’equip nacional, Mayuko Fujiki, és una vella coneguda d’Ona a la qual abriga en els seus inicis.

Quan vaig arribar amb 14 anys ella hi era i va ser com una mami per a mi. He passat amb ella dies de Nadal, Reis, aniversaris, molts entrenaments, és una molt bona entrenadora, molt metòdica i estic contenta amb la seva arribada. Crec que pot aportar molt a l’equip”, ha dit la nedadora.

El seu judici de l’etapa amb Esther Jaumà ha intentat ser just i equilibrat:

El balanç del seu pas per l’equip és bo, però si mires les medalles està clar que hem baixat. Si mires l’edat de les nedadores ara la mitjana és de 16 anys i quan estàvem dalt era de 25 així que crec que s’ha fet una bona feina”. Ha insistit que per Jaumà “no ha estat fàcil”. Ha assegurat  que “hem fet coses malament tant les nedadores com l’equip tècnic i segur que es podrien haver fet millor les coses”.

Ona tindrà poques vacances ja que a finals d’octubre participa en una nova escala de les Word Series. Així seguirà el seu camí cap a Tòquio d’aquí a tres anys per buscar la medalla olímpica.

Foto portada: Carbonell, amb participants al Campus, aquest migdia. Autor: JR.