Repassem les vicissituds d’aquest edifici, amb 120 anys d’història, obra de l’arquitecte modernista sabadellenc, Enric Fatjó. Primer fou la residència de l’industrial Antoni Taulé, posteriorment la seu de l’Alliance Française de Sabadell i actualment està ocupat per l’entitat Arteneu.
Antoni Taulé i Soley, propietari del vapor dedicat a la fabricació de cardes, situat annex i connectat al pati de la casa, encarregà l’any 1902, a l’arquitecte modernista sabadellenc Enric Fatjó i Torres la construcció d’una mansió senyorial.
Enric Fatjó Torras (1862-1908), va obtenir el títol d’arquitecte el 30 de març de 1886 i va ser l’arquitecte municipal de Badalona. A Sabadell, banda de la Casa Taulé, va construir juntament amb l’arquitecte Xavier Turull, la Casa Enric Turull, catalogada com a patrimoni històric artístic de Sabadell que acull actualment la botiga Stradivarius.
L’edificació es va fer en dos temps. Primer es construí el casal cantoner (1896), propietat de la família Argemí Turull, que de soterrani, planta baixa i dos pisos. Posteriorment, s’amplià per encabir la seu del Banco Exterior de España amb un cos que serveix de ròtula entre les dues parts. Compta amb una acurada cornisa, obertures amb elements neogòtics i un finestral de grans dimensions amb una acurada reixa de ferro forjat.
Així mateix, va dissenyar al 1892, la Casa Nogués, també coneguda com Casa Segalés, al número 133 de carrer de Gràcia. Es tracta d’un habitatge unifamiliar cantoner de doble cos, amb planta baixa, dos pisos i torratxa quadrada al cantó que determina la composició d’ambdues façanes. Formava part d’una promoció unitària formada per aquest casal i vuit habitatges senzills, però amb una certa cura en el tractament de la façana i dels que solament en resten tres. L’edifici d’estil modernista compta amb elements gòtics, ceràmica i barana de pedra artificial a la balconada, a les obertures de la primera planta i a la terrassa de la segona.
Així mateix, al 1901, va ser l’arquitecte encarregat de projecte arquitectònic de l’Hospital del Taulí en els terrenys cedits gratuïtament per Josep Cirera on Fatjó també va treballar de forma desinteressada. Les despeses de la construcció es pagaren amb la venta de l’herència del canonge Joncar i les obres s’acabaren l’any 1903. Es bastí un edifici format per dos cossos octogonals d’una sola planta, amb sobreelevació en el creuer. D’estil modernista està construït amb obra vista i mamposteria amb coberta de teulada aràbiga. Ara és l’edifici La Salut, on s’ubiquen les oficines principals de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
Fora de la Sabadell va dirigir, entre 1897 i 1908, les importants reformes de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, remodelant la part ruïnosa en un pavelló al Pati dels Tarongers, on situà el nou menjador, la infermeria i altres dependències.
Així mateix, va construir, entre 1894-1895, el Convent de Franciscanes Missioneres al carrer Hospital número 69 de Barcelona, que combinava l’estil modernista amb altres de caràcter historicista com ara elements ornamentals del repertori romànic i amb algun tret goticista. També va construir al 1897, la modernista Casa València, al número 362 del carrer el mateix nom a Barcelona o la també modernista Casa de Santiago Guilera (1902), al carrer Sant Salvador número 18 de la capital catalana.
Així mateix va remodelar el Castell de Vila-seca de finals del segle XVII que havia estat adquirit per Joan Kies Helmont, cònsol d’Holanda a Barcelona. Al desembre de 1899 el castell i les seves terres foren adquirides per Josefa de Torrents Higuera, vídua d’Isidre de Sicart Soler, que encarregà a Enric Fatjó i Torras la restauració i reconstrucció del castell. El resultat fou un edifici d’aspecte neomedieval que conserva els seus elements i trets més valuosos.
Mansió modernista
La concessió del permís municipal d’obres de la Casa Taulé va passar per un desacord respecte a la realineació de les façanes. Finalment, el projecte va aprovar-se al ple municipal el 16 de setembre de 1902.
Es bastí un casal cantoner de planta baixa, dos pisos i terrat, d’organització convencional i emplaçat en el recinte de la vila del segle XVIII, del que destaquen els elements neogòtics (arc d’entrada), les balconades del primer pis i l’important balustrada que corona tota la construcció. S’hi troben nombrosos exemples de rajola decorativa i de ferro forjat. Durant l’edificació, el projecte original va patir alguns canvis. Entre ells, la reducció de les obertures i l’alteració dels motius ornamentals, donant com a resultat unes façanes més massisses i menys elegants que les del projecte original.
L’any 1941 es realitzaren obres de reforma a la casa. Aquestes comprenien la remodelació de l’entrada i el rebedor, també el revestiment del pati on cal destacar la decoració mural sobre les quatre estacions realitzada per Ricard Marlet (1896-1976), membre de la Colla de Sabadell, amb el tancament de la galeria de la planta baixa que hi donava accés. Després de la mort d’Antoni Taulé i Soley, el 1957, es traslladaren els seus els hereus. Llavors la mansió tingué usos diversos: residència de senyoretes, restaurant i l’Escola Miralles-La Salut.
L’Alliance Française
L’any 1996 l’Alliance Française es traslladà a la Casa Taulé. Es va tractar d’una aposta gairebé personal de Robert Ferrer Chaler, nascut el 1947 a Djelfa, al sud de l’Algèria francesa. Els seu pare, anarquista egarenc i exiliat republicà de la Guerra Civil, va exiliar-se a França des d’on fou deportat pel govern col·laboracionista de Vichy a Djelfa. Ferrer començà a treballar a Sabadell l’any 1974. Després de deixar l’escola d’idiomes FIAC, va ser cofundador de la Alliance Française de Sabadell, al carrer Les Planes. Més tard, al 1982, es traslladaren a la Via Massagué. Durant aquests vint anys, en paraules de Pere Vidal, “Robert i els seus col·laboradors crearen les bases d’un tarannà especial d’una institució d’ensenyament de la llengua francesa, que creuen cal que estigui arrelada al teixit ciutadà, oberta a la cultura i que consideren necessari que es faci ressò del que passa al país i al món”.
En efecte, Robert Ferrer, que va militar al PSUC, va fer de l’entitat durant el final de la dictadura, un oasi de democràcia i posteriorment un notable focus de difusió cultural a la ciutat. Com per exemple, amb col·laboració amb Cineclub, cicles de cinema dedicats a grans directors francesos, com Renoir, Truffaut, Chabrol, Rohmer o Godard. També, s’organitzaren conferències i xerrades amb escriptors i poetes del país veí com Robbe-Grillet, Louis Aragon, historiadors com Georges Duby o Albert Soboul o el filòsof, Christian Delacampagne. Aquesta activitat cultural anà més enllà de les estrictes fronteres de la francofonia; així impartiren conferències d’intel·lectuals de la talla de Gregorio Morán, Mario Muchnik o Todorov.
Així mateix es realitzen nombroses exposicions de pintors sabadellencs com Ricard Marlet, Feliu Elias, Antoni Angle, Xavier Oriach o Alfons Borrell, entre molts d’altres i xerrades amb el grup de poetes sabadellencs aplegats entorn als Papers de Versàlia. Robert Ferrer va morir el 3 d’agost de 2016.
Des de finals de l’any 2017, històrica entitat travessava greus problemes econòmics. A l’estiu d’aquest any va dimitir la junta directiva encapçalada per la seva directora Hélène Vietti. L’acadèmia ja no va obrir al setembre i va reduir al mínim el personal. Finalment, va tancar al desembre de 2018 (més info: ‘Sense solució, l’Aliança Francesa tanca‘).
Al juny de 2019 es va difondre la noticia que la Casa Taulé s’havia venut a finals d’abril del mateix any a l’empresa Iniciativas Trust SL de Sabadell, per un preu que no es va fer públic i amb un lloguer, 6.000 euros mensuals com es podia comprovar als anuncis, per exemple, del portal immobiliari Idealista. El producte de la venta fou emprat per eixugar gran part del deute de l’entitat (més info: ‘Venuda i en lloguer la Casa Taulé‘).
L’agost del 2021 va anunciar-se que la Casa Taulé es convertiria en l’únic Arteneu de la província de Barcelona. El projecte vol abordar integralment la problemàtica amb de les persones amb necessitats especials (TDAH, TEA, FIL-Funcionament Intel·lectual Límit). A l’edifici s’oferiran activitats extraescolars a nens i adolescents amb necessitats educatives especials com ara música, dansa, teatre i plàstica per millorar la seva qualitat de vida. A més, també s’hi impartiran xerrades i cursos de formació per professionals i famílies.. Així mateix, es recuperà el servei de restaurant i cafeteria (més info: ‘La nova vida de la Casa Taulé‘).
Bibliografia
DD.AA. Robert Ferrer Chaler. Alliance Française de Sabadell, Sabadell, 2017.
epdlp. Fitxa d’Enric Fatjó. El Poder de la Palabra, 2012.
Foto portada: exterior de la Casa Taulé, al centre de Sabadell. Autor: David B.