Continuem amb el repàs d’una sèrie notables edificis desapareguts. Aquí ens centrarem en l’època modernista, principalment en les obres dels arquitectes municipals, Juli Batllevell i Josep Renom.
D’algunes d’aquestes construccions han quedat fotografies, d’altres només els plànols.
Les mansions burgeses
La Casa Barata o Casa Fontanet fou construïda el 1865 per Gabriel Batllevell Tort, pare de Juli Batllevell, com a mansió de Joan Fontanet Pont, propietari d’un molí paperer, al carrer Sant Josep. Posteriorment, fou adquirida per la Mutualitat del Ministerio de Trabajo franquista i enderrocada l’any 1976 per encabir un Casal d’Avis. La Casa Barata tenia fama de ser una de les més boniques de la ciutat amb luxosos interiors i pintures de Josep Espinalt.
La Casa del director de la fàbrica de Gas La Energía. Obra de Juli Batllevell Arús bastida al 1899 entre els actuals carrers Bruch, Buxeda, Dr. Rojas, abandonada i molt degradada als anys 6o, va ser enderrocada.
L’arquitecte Josep Renom Costa va dissenyar nombroses residències per a la burgesia, algunes de les quals s’han conservat, però d’altres d’interès artístic van ser enderrocades. La Casa Teresona, d’estil modernista bastida al 1912 al carrer Mestre Rius cantonada passeig de la Plaça Major. Les successives remodelacions la van desfigurar completament. La Casa Teresa Romeu, vídua de Romeu, del 1914, Fou enderrocada als anys 40 com les fileres de cases del Pedregar Alt. La Torre Eusebi Forrellat, al carrer de Bilbao, 12. Construïda entre 1923-25 i enderrocada als anys 90. Una gran mansió que combinava l’estil acadèmic clàssic amb elements d’influència del secessionisme austríac i notables treballs d’esgrafiats a les façanes.
També, Renom s’encarregà de la reforma integral d’un sèrie de residències ja existents del segle XIX que també han desaparegut com la Casa Serafina Falguera, vídua de Vila, reformada entre 1916-17, al carrer de l’Estrella 69 i passatge Colom, fou enderrocada als anys 70. La mateixa malaurada sort de l’ampliació de la Casa Antoni Cusidó, molt fidel als cànons estètics modernistes amb refinats treballs de ceràmica per les finestres i forja a les reixes i baranes. A la mateixa categoria correspon la Casa Fontanals, al carrer Migdia 49, reformada per Renom al 1919 i també enderrocada. El menjador estava decorat com a jardí amb pintures d’Antoni Vila Arrufat que van poder ser recuperades abans de l’enderroc. No hi ha fotografies de la casa.
Els despatxos tèxtils
Els despatxos tèxtils funcionaven com aparador dels productes de les fàbriques tèxtil, servien alhora com imatge corporativa de les empreses que solien contractar a arquitectes de prestigi per construir-los.
El Magatzem i Despatx de Maria Soley, vídua Taulé, al carrer Sallarès i Pla, bastit per Batllevell al 1907, amb arcs rebaixats de totxo viu i vidrieres a l’interior. Del mateix arquitecte, destaca el Despatx de Bartolomé Guasch, de llaneria i novetats de senyora, ubicat a l’actual carrer de l’Estació, una mica més amunt de l’Hotel Suís. Bastit el 1910, es tracta d’una de les obres més notables de Batllevell amb façanes internes al pati i una esplèndida façana principal amb un gran finestral. Va ser enderrocada a finals del segle XX.
L’arquitecte Eduard Maria Balcells, dissenyà entre 1912 i 1913 la reforma de la fàbrica Sempere i el magnífic despatx enderrocat del qual només ha quedat la torre del rellotge, on ara hi es la botiga de la cooperativa Abacus.
De Renom s’han d’esmentar el Despatx Sallarès Deu, bastit el 1912, al carrer de la Indústria cantonada Concepció, enderrocat als anys 70. El Despatx Llonch i Salas, al carrer Casanovas/Bosch i Cardellach, d’entre 1913-14, enderrocat a finals dels 90. El Despatx Quirze Estop, dels mateixos anys, a cavall entre el modernisme i noucentisme. Primer va ser propietat d’Antoni Estop i posteriorment de l’empresa Anónima Torres Font. Es trobava al Rambla cantonada Lacy. al davant de la Impremta Casa Comas de Batllevell, com aquesta fou enderrocada vers 1980. El Despatx Josep Auliach, al carrer Arimon n.6, construït el 1920 i enderrocat al 1990, era notable pels seus treballs a les vidrieres.
Establiments comercials
La Sastreria El Globo va ser fundada per Llorenç Mir al 1873. Ubicada al passeig de la Plaça Major cantonada carrer de la Rosa va ser enderrocada al 1989 quan complia 116 anys d’existència.
Les Drogues (casa Vicenç Ferrer i Cia), al passeig de la Plaça Major, al costat de la farmàcia Llop. Les façanes dels dos comerços, obra de Juli Batllevell al 1899, estaven unificades. L’interior d’ambdues estaven decorats amb motius florals molt i treballs de fusteria a la moda a inicis del segle XX que es conserven a la farmàcia. L’adrogueria va ser enderrocada per encabir les oficines de Deustche Bank. El Magatzem Miquel Albarada, al carrer Pius XI, obra de Renom al 1916, amb esgrafiats d’estil modernista molt elaborats, enderrocat als anys 80.
El Cafè Condal i més tard Restaurant Cataluña, ubicat al principi de la Rambla, on ara a la planta baixa hi ha el magatzem Zara, al davant de l’Euterpe, també enderrocat. Conegut popularment com Cal Jan, va ser completament reformat per Batllevell ente 1901 i 1902. Va ser el clàssic cafè de l’època amb sales de billar i d’altres per jugar a les cartes. Ocupava un casal de cinc balcons per planta amb obertures amb forma d’arcades a la planta baixa, fusteria modernista i vitralls florals. S’accedia a l’interior per una gran sala d’entrada amb pilars metàl·lics i artístics aplics pel gas. Destacava per la seva gran barra d’estil modernista de marbre, fusta i miralls. L’edifici va sobreviure fins a la dècada dels 70. Fou enderrocat per construir blocs de pisos que triplicaven la seva alçada. Un local carregat d’història, el primer pis va ser la seu de partits com la Lliga Regionalista, la Unión Patriòtica de Primo de Rivera i dels marxistes del POUM, també durant un temps de Ràdio Sabadell
Construccions i indrets singulars
Per acabar aquest catàleg incomplert, he d’esmentar tres obres de Renom desaparegudes. La Sala de Juntes de la Unió Industrial, a l’edifici del Gremi de Fabricants del carrer Sant Quirze 30, bastit entre 1910 i 1911 i destruït en una posterior remodelació de l’edifici. Destacava pels treballs de fusta d’estil modernista eren obra de l’ebenista sabadellenc Valentí Miserachs, vitralls de Dietich, mosaics de Lluís Bru (autor del Palau de la Música) i un gran mural posterior d’estil noucentista del pintor barceloní Manuel Fontanals.
La Casa de Guardabarreres, a la carretera de Barcelona cantonada Sant Ferran, dissenyada per Renom al 1914, no fou construïda fins al 1925 seguint fidelment els seus plànols i enderrocada al 1999.
El Parc de Bombers Municipals, bastit 1930-31 a la carretera de Terrassa cantonada Roger de Flor i Rosales, va ser enderrocat als anys 80.
Finalment els Jardins del pintor Gimeno estaven ubicats a l’actual edifici de Correus a la Via Massagué, des de fa anys en desús. Abans aquest espai havia estat ocupat per la Casa Viladot, enderrocada abans de la Guerra Civil. Al 1940 es bastiren uns bonics jardins dedicats a l’artista que foren destruïts per encabir l’edifici de Correus inaugurat al 1953.
Bibliografia
CALVET, Jordi i CARNER, Isidre. Sabadell tal com era 1910-1929. Ajuntament de Sabadell, 1987.
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Josep Renom. Arquitecte. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2000.
– Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural, 2011.
GRAU i LÓPEZ, Antoni. Sabadell en imatges. Castellgraf, SL, Castellar del Vallès.
ROMERO i MARTÍNEZ, Josep Maria. L’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas: una aproximació a l’obra sabadellenca. Arraona, Revista d’Història, n. 26, 4ª època, 2002-2003.
Foto portada: la Sastreria eL Globo.