Seguim la petjada de l’obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells, que encara està ben present a la ciutat. El seu matrimoni amb Eugènia Gorina li obrí les portes de la burgesia sabadellenca, que li va fer nombrosos encàrrecs, com la reforma de la casa Gorina, el Vapor Sempere (actual Abacus), Casa Guillermo (ara un KFC), la seu de CASSA o diversos panteons al cementiri vell.
Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer a Barcelona el 22 de setembre de 1877. Va ser el quart dels nou fills del matrimoni format per l’advocat tarragoní instal·lat a la capital catalana Eduard Balcells Guille i Concepció Buïgas Monrava, germana de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Eduard Maria va ser cosí germà de l’enginyer industrial Carles Buïgas i cosí segon de l’arquitecte modernista Manuel Raspall nascut el mateix any que ell.
L’any 1893 es matriculà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on fou alumne dels grans arquitectes modernistes de l’època com Lluís Domènech i Muntaner o Josep Puig i Cadafalch. Al 1905 va obtenir el títol i el mateix any va guanyar la plaça d’arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès que llavors era un petit poble de menys de mil habitants on la seva família, com d’altres de la burgesia barcelonina, anava a estiuejar. Balcells va mantenir-se en el càrrec fins el 1952 quan ja tenia 75 anys.
A banda de la seva feina a l’Ajuntament de Cerdanyola, al 1911 va ser nomenat professor de mecànica a l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona. Des de ben jove va manifestar un gran esperit creatiu i d’inventiva, així com un interès pels oficis artesanals de forja, vitrall, ceràmica, mobiliari, motllures, escultures… Eduard Maria Balcells va inventar el regle de càlcul circular per a arquitectes i amb el seu germà Lluís, enginyer, va muntar una petit taller de vitrall, Simil Vitraux Balcells Hermanos, amb dissenys de l’arquitecte. D’altra banda, va muntar un despatx al carrer de Balmes, 129 bis de Barcelona, des d’on va dissenyar diversos edificis per als seus clients de Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Sant Cugat i Cardedeu.
La boda amb Eugènia Gorina
La seva vida i carrera professional va donar un tomb quan, amb 35 anys, va casar-se el 17 d’octubre de 1912, amb Eugènia Gorina Sanz, de 22 anys, filla del poderós i adinerat industrial sabadellenc Jaume Gorina Pujol i de la seva segona esposa, Isabel Sanz Anglada. Els Gorina pertanyien a una vella nissaga de l’alta burgesia sabadellenca fundada al 1835 per Jaume Gorina Morató (1814-1886), a la qual li dedicarem una altra entrega d’aquesta secció.
Eduard Maria i Eugènia s’havien conegut cinc anys abans en una revetlla al luxós balneari Vichy Catalán de Caldes de Malavella, obra del seu oncle Gaietà Buïgas. En principi, els Gorina no van veure amb bons ulls el nuviatge, doncs consideraven que el pretendent no tenia prou nivell econòmic ni prestigi social. Vençudes les resistències, l’enllaç es celebrà a la parròquia de la Concepció i fou oficiada per mossèn Ramon, germà de l’arquitecte. Entre 1913 i 1920 tingueren quatre fills: Santiago, Alfons, Albert i José Antonio. El primer i el darrer continuarien la tradició familiar i varen ser arquitectes.
La boda amb Eugènia Gorina propicià que rebés nombrosos encàrrecs dels fabricants d’una ciutat en ple creixement econòmic, demogràfic i urbanístic. De fet, les diverses branques de la família de la seva dona foren uns dels seus primers i principals clients. Així va reformar la casa dels Gorina al final de la Rambla, projectà pel seu sogre les naus industrials del carrer Cervantes al 1918 i va construir diverses cases destinades al lloguer entre 1925 i 1928. També, treballà pel germanastre de la seva dona, Joan Gorina Sanz, a qui li reformà la seva casa del carrer Fèlix Amat al 1916. També, li projectà al 1918 el castell de Rocabruna, una luxosa residència d’estiu, a Sant Feliu de Terrassola, prop de Vic.
Tres etapes artístiques
Josep Maria Romero ha estudiat l’obra sabadellenca de Balcells i les nombroses llicències d’obres que presentà a l’Ajuntament de la ciutat entre 1912 i 1957. L’autor d’aquest treball distingeix tres etapes en la seva evolució artística. La primera, entre 1912 i començaments de la dècada de 1920, és potser les més important i on destaquen els edificis industrials com la fàbrica Sallarès Deu (1912), actual seu de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), al carrer de la Indústria cantonada Concepció. La fàbrica Sampere (1912-13) en part de la qual ara s’ubica la Cooperativa Abacus al carrer de les Tres Creus. La fàbrica de pastes, coneguda popularment com La Farinera (1915), al carrer Mestre Rius, 9-15. Destaca, d’aquesta etapa modernista, el despatx Genís i Pont (1915), al carrer Sant Josep, 29-31. Un edifici cantoner amb gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat…. i la casa Isidre Fochs a la Rambla 155-157, on ara hi ha una fleca.
D’aquest període daten els grans panteons funeraris que construí al cementeri de Sant Nicolau com el de Sallarés Deu (1915), Carol (1918), Gorina (1918) i Colomer (1920). En aquesta temàtica, cal destacar el monumental mausoleu-temple modernista de Joan Carol Prat, amb col·laboració amb l’escultor Franz Metzer amb impressionats atlants en pedra de Girona. L’obra està coronada per l’Arcàngel Miquel triomfant sobre una serp símbol del Mal.
Cap al final d’aquest període es percep la influència de les noves tendències del Noucentisme i de l’anomenada Secessió Vienesa que a Sabadell va introduïda per l’arquitecte Jeroni Martorell que bastí l’edifici modernista de la Caixa d’Estalvis (1916) al carrer de Gràcia.
Cap al 1920, l’obra de Balcells evolucionà cap a les formes classicitzants del Noucentisme amb volums cúbics i nets, decoració amb motius geomètrics i vegetals que deriva en una mena de classisme eclèctic. Uns exemples més notables és la cantonera Casa Guillermo (1931), al davant de la plaça de l’Àngel o l’edifici de la Mutua Sabadellenca (1928) al carrer de la Creueta, ampliat per ell mateix al 1944. D’altra banda, entre 1924 i 1927, s’observa un gran increment de les llicències d’obres presentades en moment d’expansió urbanística en base a les rengleres de cases angleses. Així mateix, realitzà nombroses reformes d’habitatges i edificis industrials. Continuà amb la seva obra funerària amb el panteó Sampere (1931) executada seguint l’estil de l’art déco.
La tercera i darrera etapa arrenca al 1942, any de la primera obra seva bastida a la ciutat des de la Guerra Civil, i acaba al 1957 data del seu darrer projecte a Sabadell. En aquest període va realitzar diversos projectes per a la Caixa d’Estalvis de Sabadell com els pisos de carrer de Gràcia (1947), escoles i llars d’infants.
Eduard Balcells va morir a Barcelona el 4 de novembre de 1965, amb 88 anys d’edat.
Bibliografia
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Josep Renom, arquitecte. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2000.
FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana. El Cementeri de Sant Nicolau. L’última reserva urbana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000.
ROMERO i MARTÍNEZ, Josep Maria. L’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas: una aproximació a l’obra sabadellenca. Arraona, Revista d’Història, n. 26, 4ª època, 2002
Foto de portada: Casa Guillermo, Sabadell, 1931. Autor: Josep M. Romero.
Pingback: Modernisme i estiueig al Vallès