Foto portada: Magda Coret, a l'esquerra, encausada en el procés contra la Quinta Columna i cap de la Secció Femenina de Falange en un acte amb dones de les joventuts femenines del partit nazi

‘Història de Sabadell’. La Quinta Columna

Ressenyem un dels episodis de la Guerra Civil que resulta indicatiu dels suports que va tenir el franquisme a la ciutat i que culminaren en el macroprocés de desembre de 1938, a les acaballes del conflicte bèl·lic.

S’anomenaven quintacolumnistes a aquells qui des de la reraguarda republicana durant la Guerra Civil treballaven d’una manera o altra en favor de la victòria de l’exèrcit franquista. Aquesta denominació s’atribueix al general Emilio Mola qui, en una intervenció radiofònica el 1936, assegurà hi havia quatre columnes militars avançant cap a Madrid i una cinquena que treballava des de l’interior de la capital pel triomf dels sollevats. L’expressió va gaudir d’un gran èxit i va emprar-se a la Segona Guerra Mundial per a referir-se als francesos, holandesos o noruecs que maldaven per la victòria de les tropes alemanyes.

170727 PerillAl començament de la guerra, a Sabadell la seguretat interior estava a càrrec de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Comisaría General de Orden Público, comandada per l’inspector José Avelló Álvarez i el cap d’investigació i vigilància Sebastià Lleó Ferrer, el Cuerpo de Seguridad amb la 10 Compañía de Asalto, dirigida pel tinent José Moreno; però sobretot per la segona companyia dels Carrabiners. En total uns 300 agents. Les seves principals actuacions foren les confiscacions d’aparells de ràdio i càmeres fotogràfiques de persones sospitoses i que els hi eren retornats si els informes eren favorables. Andreu Castells esmenta el cas de la família Burrull Soteres, del futur alcalde franquista, a que li retornaren la ràdio per intervenció de l’alcalde Josep Moix.

En aquest període es feren diverses detencions, arran de denúncies, com en el cas del notari Jesús Led de Lajusticia i el jutge popular Josep Sentias Masgrau. El segon va ser acusat per la FLSUGT d’haver recolzat a Vilanova i la Geltrú el Font Català d’Ordre i d’haver alliberat a l’impressor Josep Elias Olivé, detingut per distribuir propaganda feixista, i a l’alcalde de Palau-solità “declarat feixista”. Algunes de les detencions no prosperaren degut als avals polítics o als testimonis dels treballadors sobre la bona conducta dels empresaris. En tots els casos es recavaven informes d’alcaldia. Segons Castells,  Moix solia disminuir les acusacions, “encara que alguna vegada carregava les tintes” com en el cas del sumari 20 de 1938 del jutjat n. 1 del Tribunal d’Espionatge i d’Alta Traició de Catalunya on un personatge, que no esmenta, és acusat de formar part de la Lliga i Acció Catòlica i on conclou: “consultados núcleos obreros sabadellenses que conocen suficientemente al procesado, opinan que puede comprendérsele entre los llamados elementos de la Quinta Columna”.

Intel·ligència militar

L’accés a la presidència del govern del doctor Juan Negrín, al maig del 1937, que a més va ostentar el ministeri de Defensa, enduriren la repressió i el paper del Servicio de Inteligencia Militar (SIM) en les tasques de persecució dels quintacolumnistes.

A parer de l’historiador Artur Domingo, Sabadell no fou un focus important de les activitats de la Quinta Columna, ja que aquesta es nodria principalment amb militants de Falange i aquesta no havia arrelat al teixit social de la ciutat. Tanmateix apunta que des del 1937, quan proliferen els èxits militars de l’exèrcit franquista, es detecta un increment de les activitats subversives.

Una de les pràctiques habituals i primerenques dels sabadellencs ‘d’ordre’ que anhelaven la victòria enemiga era escoltar el general Queipo de Llano a través de Ràdio Sevilla, al qual anomenaven ‘senyor Pla’, de vegades fins i tot es reunien per a fer-ho de manera conjuntament”.

A partir d’aquí es propagaven rumors o notícies censurades pels mitjans oficials en clau derrotista. Altres activitats eren organitzar recaptes pel Socorro Blanco, destinades a famílies de fugitius, persones amagades o desertors.

A Sabadell ingressaren en aquest organisme els regidors Salvador Sarrà Serravinyals i Josep Esteve, tots dos amb la doble militància al PSUC i ERC, i amb tasques de coordinació, Feliu Prats Grané d’Acció Catalana Republicana (ACR). Aquesta doble militància provocà un gran malestar a ERC que va convocar una assemblea en la qual ambdós foren expulsats del partit, entre acusacions que havien ingressat al SIM per a eludir incorporar-se al front. Segons els testimonis dels acusats, recollits per Castells, Sarrà interrogava als sospitosos “amb maneres nobles”, mentre que Esteve els exercia amb violència i brutalitat.

El 10 d’agost de 1938 començaren les detencions més importants de sabadellencs acusats de pertànyer a la Quinta Columna, de col·laborar amb el Socorro Blanco, desertors o encobridors.

En total s’empresonaren a 95 persones que foren traslladades a la txeca del carrer Saragossa de Barcelona. Entre les detingudes figuraven el capità Antonio Losada i el sub-cap de la Policia Municipal, José de la Fuente Zafra, Paquita Buxó Ferran, Salvador Bedós García Ciaño, Francesc de Paula Custòdio Pascual, Joan Vergés Homet, els quatre germans Arroyo Maldonado, Joan Sallarès, Josep Maria Miserachs, Jaume Graells Roca, acusat de fet proselitisme franquista al Hot Club i al Bàsquet Club Sabadell, el novel·lista Bartomeu Soler, el jutge de primera instància Eduardo Torno que seria durant pocs dies el primer alcalde franquista de Sabadell, Ángel Hernández o Magda Coret Planas, responsable màxima de la Falange clandestina.

El judici es celebrà a Barcelona del 4 al 6 de desembre de 1938. El 29 de novembre, Vertical, òrgan de la FLS publicava un nota on informava:

La púrria feixista de Sabadell, els traïdors a la ciutat i a la República van ha (sic) ésser jutjats pel Tribunal d’Alta Traïció i Espionatge; nosaltres ja hem fet el veredicte. A mort els traïdors!”. El 8 de desembre la mateixa publicació, acabat el procés, li dedicava un editorial en termes més moderats. “A les nou del matí del diumenge ja començàrem a veure al Palau de Justícia cares molt conegudes de gent que es destaca a Sabadell, des de tota la vida, com a contrària de les llibertats que la República concedeix a tots els ciutadans. La prudència i el bon comportament ens prohibeix assenyalar converses oïdes entre ells i els noms molt coneguts de la nostra ciutat pel seu matís dretista i cavernari. Els guardem a la memòria. Dels 95 processats, seríem injustos si no reconeguéssim que hi ha gent que mai no s’ha distingit a l’avanguarda del moviment dretista de Sabadell. Xicots joves, que per consell dels seus pares desertaren de les files de l’Exèrcit Popular, i xicots que es queden a la presó o als Camps de Treball, i d’altres que el pes de la llei els serà aplicada en grau màxim (…) Hem vist patrons paletes, tècnics, escrivents, fills de burgesos, obrers manuals, i altres de la ‘bona societat’ sabadellenca, sobre els quals pesen acusacions greus per llurs activitats contra la República”.

Dos dies abans d’iniciar-se el judici i un dia després d’haver començat, moriren dos detinguts, Alfons Soler Padrós-Gibert i José Ramoneda Vallhonrat, a causa de les tortures patides a la txeca. Bartomeu Soler redactà una carta de condol a la vídua de Soler que fou signada per tots els processats, menys Sallarès i Miserachs. Es dictaren 58 sentències de mort, entre elles la de Magda Coret, Ángel Hernández i de la Fuente Zafra. Tanmateix el proper final de la guerra a Catalunya propicià que les sentències no foren executades i que alguns com la mateixa Magda Coret retornessin a la ciutat com a herois del nou règim. En efecte, Coret, amiga de Pilar Primo de Rivera, fou nomenada delegada comarcal de la Sección Femenina de Falange i va tenir una gran pes polític a la ciutat com a perfecte model femení de falangista que havia estat condemnada a mort pels “rojos”. A mitjans de la dècada de 1940, s’enamorà d’un notari que va conèixer al Pirineu aragonès amb qui va casar-se i s’anà a viure amb ell a Madrid.

170727 AlertaA parer de Castells, a “les escenes que es desenrotllaren als passadissos del Palau de Justícia es veia clarament la posició de renúncia de les esquerres, l’immediat retorn dels ‘tiranos’ i les ganes subreptícies de fer-s’hi amics. El corresponsal de premsa escoltava passivament les converses exaltades dels detinguts i de llurs amics i, per prudència, hi tirà un vel. Aquestes converses, que incidiren fortament en els ànims dels possibles vençuts, en altre temps haurien estat motiu d’acusació.”

Francesc de Paula Custòdio va deixar testimoni escrit de tot l’afer en diverses entregues al diari Tribuna, el primer aparegué el 15 de maig de 1939 i el darrer el 20 de juliol del mateix any, titulat Magnanimidad republicana. Diecisiete días de nevera sin comer ni beber. Segon aquests escrits, Josep Esteve ultratjava als detinguts que no eren convincents i eren enviats per estovar-los a la nevera com en el cas de Coret, Vergès, Ramoneda i ell mateix.

Segons el testimoni de Rossend Güell, recollit per Castells, en plena desbandada de l’exèrcit republicà a Catalunya, a mitjans de gener de 1939, els sabadellencs empresonats a la txeca de Saragossa foren traslladats a un cinema d’El Masnou i des d’allà cap a la frontera francesa, per Collell, on alguns foren assassinats.  Mes sort van tenir els detinguts sabadellencs a la cel·la 222 de la presó Model de Barcelona a qui, la vigília de la conquesta de ciutat per les tropes franquistes, deixaren sortir de la presó.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939, Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DOMINGO i BARNILS, Artur. La Guerra Civil 1936-1939 dins La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.
DD.AA. Sabadell 1931-1945. Una esperança desfeta. Ajuntament de Sabadell, Museus Municipals, 2010.

Foto portada: Magda Coret, a l’esquerra, encausada en el procés contra la Quinta Columna i cap de la Secció Femenina de Falange en un acte amb dones de les joventuts femenines del partit nazi.

Comments are closed.