Esteve Maria Relat i la seva dona, l'any 1959. Foto cedida per Argemí Relat.

[Inèdit] L’alcalde Relat a la Guerra Civil i el primer franquisme (2)

En aquesta segona entrega tractem de les gestions a favor dels presos republicans dutes a terme per Esteve Maria Relat, alcalde a la dictadura de Primo de Rivera i durant uns mesos al 1939, el primer any del franquisme. Això en base a la documentació inèdita aportada pel seu nét Esteve Argemí Relat (més informació: ‘L’alcalde Relat a la Guerra Civil (1)‘).

El mateix nét de l’alcalde Relat, ens ha proporcionat una sèrie de documents que demostren les intervencions del seu avi a favor de presoners republicans. Un d’ells és una declaració de Relat, mecanografiada i datada el 3 de març de 1940, a favor de Gonzalo Soler. Soler va ser un dirigent de la Federació Local de Sindicats (FLS). Durant la Guerra Civil del PSOE i el sindicat UGT. Quan Relat va ser detingut per les patrulles de la FAI l’any 38, Soler va enviar una carta al tribunal per exculpar Relat com explicàvem a l’article anterior.

Carta de Relat testificant a favor del dirigent de la FLS, el PSOE i l’UGT Gonzalo Soler.

L’any 1940, es van girar les tornes i va ser Relat qui va defensar Soler de la repressió franquista: “Cuando fui detenido por las patrullas de control y a punto de ser asesinado, hizo con diligencia las gestiones a su alcance para defender mi vida en inminente peligro y evitar pasar a manos de los elementos separatistas, de los que Gonzalo Soler también ha sido siempre adversario a muerte, pues si logré salir de las garras de la F.A.I. no hubiera escapado de los separatistas. De todo lo cual, y como prueba de agradecimiento, hago público testimonio, para satisfacción y beneficio del interesado”.

Així mateix ens ha fet arribar una carta manuscrita adreçada al Dr. Relat, datada el 6 de desembre de 1939 i signada per Antònia Closa, esposa de Daniel Rebull Cabré, on aquesta manifesta “mi más sincero y profundo reconocimiento en todo lo hecho por usted” per aconseguir que la condemna a mort contra el seu marit fos commutada per la de reclusió perpètua.

Carta de Morán a Relat on diu que no pot fer a favor de Crusafont.
Carta de Morán a Relat on li diu que no pot fer a favor de Crusafont.

També, disposem d’un escrit mecanografiat, del 10 de novembre de 1939,  signat per Miguel Morán i enviat a Relat, pel qual sabem que l’exalcalde havia intercedit a favor de Miquel Crusafont. En la missiva Morán l’informa que“no puedo hacer nada en favor del farmacéutico don MIGUEL CRUSAFONT por existir cargos concretos de testigos de vista, contra el inculpado, según he visto por el atestado que contra dicho señor se ha instruido. Por ello, lamento infinito no poder complacer la primera vez que usted como particular acude mi”. D’aquesta resposta es podria deduir que Relat havia fet alguna altra gestió de forma institucional a la seva etapa a l’alcaldia.

Text del capellà castrente José María Vives, de desembre de 1940.

Un altre document mecanografiat, amb data 4 de desembre de 1940, és el signat per José María Vives, capellà castrense del Regimiento Mixto de Caballería número 4. Aquest informa a Relat de la situació de tres persones que l’exalcalde havia recomanat. Així explica que a Manuel Mendoza se li havia anul·lat la sentència a pena de mort, dictada el 29 de novembre del mateix any, i que en aquell moment continuava a la presó Model mentre s’instruïa contra ell un nou Consell de Guerra. A Mariano Puigmartí, condemnat a 20 anys de presó, se’l havia commutat per una pena de sis anys i un dia i que ara es trobava en la brigada de treballadors en Vic on s’havien produït unes inundacions. Sobre Jacinto Contel l’informa que, a petició seva, havia estat recomanat al senyor Bufalà, coronel en cap dels temuts Batallones Disciplinarios el qual li havia promès intercedir al seu favor davant el cap del Batallón 42. Aquest li va dir que “si el chico presenta tres avales favorables, uno del Ayuntamiento, otro de Falange y otro de la Guardia Civil, si no pertenece a ninguna de las quintas movilizadas será licenciado, si pertenece pasará a prestar servicio en una de las unidades del Ejército”.   

Carta al governador civil de Lleida l’any 1947

També, Esteve Argemí Relat ens ha facilitat un escrit del 27 d’agost de 1947, adreçat per Relat al Governador Civil de Lleida, demanant la posada en llibertat del jove teixidor sabadellenc de 17 anys Clemente Navarro García, detingut quan estava de vacances a la Pobla de Lillet i llavors empresonat. El 2 de setembre arribà la resposta del Governador Civil informant a Relat que el jove en qüestió estava detingut i a disposició del Governador Civil de Barcelona.

Un altre document és la carta manuscrita de Ramon Peiró, del 10 de gener de 1949, adreçada a Relat des de Vienne (França) on aquest li comunica que, havent pres la decisió de tornar a Sabadell, el consolat espanyol de Lyon li demanava donar “dos nombres de dos personas solventes residentes en la actualidad en esa, me he tomado la libertad de dar el suyo y el del señor Marcet, actualmente alcalde de Sabadell. Le pido sepa dispensare, por haberme tomado esta libertad sin previamente haberle consultado y tener su conformidad”.

Mala maror amb la Falange

Segons la informació disponible, Relat fou enderrocat de l’alcaldia de Sabadell per les maniobres dels falangistes (més info: ‘Esteve Relat: metge i alcalde‘). Un testimoni de les pèssimes relacions entre els falangistes i Relat, que sempre fou monàrquic, es pot copsar en la carta que va enviar, l’11 de maig de 1942, al delegat local del Frente de Juventudes (secció juvenil de la Falange).

Esteve Relat, en un retrat datat l’any 1959. Cedida per Esteve Argemí Relat

La reproduïm íntegrament: “Muy señor mío: me complazco en participar a usted que mi hijo José Relat y Sempere, de 16 años de edad, no pertenece, ni piensa por ahora pertenecer, a la organización política que usted dirige y por estar aun bajo el dominio de mi patria potestad, y no faltar con ello a ninguna Ley del Estado, ni disposición del Gobierno, su actitud merece mi más absoluta y decidida aprobación. En consecuencia, espero se servirá usted ordenar sea respetada la libertad de mi hijo y evitar se produzcan contra él el más pequeño acto de coacción o violencia, del que usted sería particularmente responsable”.

Una prova addicional de les males relacions de Relat amb les autoritats del règim franquista res pot copsar en l’esborrany d’una carta, sense data, que s’ignora a qui anava adreçada, on es pot llegir: “Como buitres sobre carnaza, nadie podía sospechar que a los treinta meses de agudos sufrimientos y miserias, llegaran con la victoria una avalancha de frescos y orondos ciudadanos tan limpios de todo ideal noble, como cuando los parió su madre, con un hambre de dominio y de dinero como jamás se había conocido, en este infausto país. Ya los tenemos aquí perfectamente instalados y dispuestos a lo que sea, enchufados en lo que sea, acaparando sin vergüenza ni escrúpulos sueldos y gajes y jaleando, sin escrúpulos, al primer cerdo que pase para poder acceder a puestos y obtener prebendas importantes ignominiosamente”.

Aquesta documentació inèdita resulta molt útil per a conèixer més acuradament la figura de l’alcalde Relat. També, per a cobrir un cert forat historiogràfic de la seva biografia.

Més informació:

Foto portada: Esteve Maria Relat i la seva dona, l’any 1959. Foto cedida per Argemí Relat.

Comments are closed.