Joan Casañas (1936-2020), sacerdot, activista social i escriptor

Amb motiu de la seva mort el passat 9 de setembre, tracem la semblança biogràfica d’un sabadellenc que combinà la profunda espiritualitat cristiana amb el compromís social en favor dels pobres i explotats. També ens ha llegat una important obra literària.

Joan Casañas Guri va néixer a Sabadell, al carrer Sant Quirze, el 27 de juliol del 1936. Fou el més petit dels deu fills del matrimoni format pel fotoperiodista Francesc Casañas Riera i la seva segona esposa, Carme Guri Tort, que havia estat dependenta d’una merceria del Passeig de la Plaça Major. Casañas va cursar els estudis d’ensenyament primari i secundari a l’Escola Pia de Sabadell des de la qual va ingressar al seminari de Barcelona on fou ordenat sacerdot el setembre de 1961. De fet, pertanyia a una família d’arrelades conviccions catòliques i el seu germà gran, Felip Casañas, també fou capellà.

Entre 1961 i 1963 va ser vicari de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, al barri de Can Rull. Des de que fou ordenat sacerdot Casañas va voler marxar cap a Sudamèrica. Finalment va poder complir amb aquest objectiu al febrer de 1963 quan es traslladà a Valparaíso (Xile) amb quatre companys de la seva promoció com a membre d’Agermanament, una organització catòlica creada als anys 60 que impulsava projectes de cooperació amb Amèrica Llatina.

A Xile va romandre deu anys on treballà com consiliari d’universitaris cristians i com professor de teologia en la Universidad Catòlica de Valparaíso. Dintre de l’àmbit universitàri també freqüentà la Universidad de Chile i  la Universidad Técnica Federico Santa María. Així mateix, va implicar-se amb els comunitats cristianes de base, els equips de matrimonis i fou fundador de la secció xilena de Cristians pel Socialisme.

Teologia de l’Alliberament

Casañas fou membre i impulsor de la Teologia de l’Alliberament. Es tracta d’una corrent que va sorgir a Amèrica Llatina després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (1968). Aquest corrent és una resposta dels sectors progressistes de l’Església catòlica davant la situació d’opressió i subdesenvolupament de Llatinoamèrica. La primera elaboració teòrica fou realitzada pel sacerdot peruà Gustavo Gutiérrez Merino en la seva obra Historia, Política y Salvación de una Teología de Liberación (1973) i continuada pel sacerdot brasiler Leonardo Boff.

La Teologia de l’Alliberament propugna que la salvació cristiana no és possible sense l’alliberament econòmic, polític, social i ideològic com signes de la dignitat de l’home. Així doncs s’ha d’eliminar l’explotació, la desigualtat i les injustícies, a l’igual que garantir l’accés a l’educació i la salut. L’alliberament és producte de la presa de consciència davant la realitat socioeconòmica llatinoamericana que contradiu el missatge evangèlic de manera que la pobresa pot considerar-se un pecat social. En aquest sentit s’ha de ser conscient de l’existència de la lluita de classes i prendre partit pels pobres i explotats. Des d’aquesta perspectiva hi ha pecadors, però sobretot víctimes del pecat social que necessiten justícia. Tots som pecadors, encara que sempre distingint entre víctima i victimitzador. L’Església ha de defensar el sistema democràtic i aprofundir la presa de consciència de les masses populars assenyalant als seus enemics per tal d’entomar la  transformació del sistema capitalista. Per això, caldrà crear un “home nou”, solidari i actiu motor de l’acció humana en contraposició a la mentalitat capitalista d’especulació i esperit de lucre.

El cop d'Estat de Pinochet va agafar Casañas fora de Xile.
El cop d’Estat de Pinochet va agafar Casañas fora de Xile.

Com a membre d’aquesta corrent Casañas va mantenir relacions personals i epistolars amb els seus més destacats membres com el nicaragüenc Ernesto Cardenal, el brasiler Leonardo Boff o el català Pere Casaldàliga, recentment desaparegut. Uns plantejaments que combinaven l’ètica cristiana amb l’anàlisi marxista. Els postulats de la Teologia de l’Alliberament foren condemnats per Josep Ratzinger, el futur Papa Benet XVI, aleshores prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe (la hereva de la Inquisició), que prohibí als sacerdots predicar la Teologia de l’Alliberament en nom de l’Església, tot suspenent entre d’altres a Leonardo Boff, un dels seus principals teòrics.

Des d’aquest plantejaments ideològics, Casañas va recolzar la via democràtica al socialisme del president xilè Salvador Allende i al desembre de 1971 va formar part de la delegació de Cristians pel Socialisme que va entrevistar-se amb Fidel Castro a l’ambaixada cubana a Santiago de Xile.

Amb Xile al cor

El cop d’Estat del general Augusto Pinochet, l’11 de setembre de 1973, que enderrocà al govern d’Unitat Popular i que desfermà una terrible repressió sobre les forces progressistes xilenes va sorprendre a Casañas de vacances a Sabadell. Això possiblement el salvà de córrer el mateix destí de mossèn Toni Llidó natural de Xàbia o del gironí  mossèn Joan Alzina el cadàver del qual va aparèixer dies després amb un tret al cap a la llera del riu Mapocho. De fet, l’ambaixada xilena li va trametre una carta en que el declarava persona non grata i li prohibia retornar al país.

Casañas, l'any 1982, en una sortida a Moià.
Casañas, l’any 1982, en una sortida a Moià.

Des d’aquí, segons els testimoni de Quilo Martínez, va dedicar tots els seus esforços a ajudar als molts xilens sotmesos a la dictadura. A través d’Agermanament, van poder alliberar alguns presoners i va cercar recursos econòmics per pagar els viatges i l’acollida a les famílies d’exiliats. 20 anys després va poder tornar a Xile per visitar als seus companys i amics, però cap bisbe es va atrevir a reclamar-lo a la seva diòcesi.

El retorn a Sabadell

A Sabadell, al final de la dictadura franquista, va afilar-se al PSUC i va figurar en la llista a les municipals d’ICV de 1983. També, fou fundador de la secció catalana de Cristians pel Socialisme, col·laborant estretament amb Alonso Comín, que fou presentada a Sabadell, l’any 1976 a l’Acadèmia de Belles Arts. El mateix any va ser cofundador de la Lliga dels Drets dels Pobles a través de la qual es va construir la Biblioteca Catalunya a Peñablanca (Xile). Així mateix va ser un membre actiu del Centre Internacional de Documentació de Barcelona (CIDOB), sota la direcció de Josep Ribera, sacerdot sabadellenc, membre d’Agermament i que va poder fugir de Xile. Mitjançant un acord amb l’arquebisbe Narcís Jubany va evitar incorporar-se a l’estructura parroquial però mantenint la seva vinculació amb l’Església a través de la seva tasca a Càritas i com a formador de catequistes.

Casañas amb una usuària de Càritas a Sabadell.
Casañas amb una usuària de Càritas a Sabadell.

Des de 1973 treballà com a voluntari en els Draparies d’Emaús i va tenir una presència setmanal en l’acompanyament de dues comunitats cristianes de base: una des de que va tornar de Xile i l’altre substituint a mossèn Joan Busquets  Prats després de la seva mor al setembre de 2006. A més,  fou consiliari d’un grup d’Acció Catòlica Obrera (ACO) de Rubí i del grup Vida Creixent a la parròquia de Sant Fèlix. Així mateix va impulsar Sabadell per a tots un espai de reflexió de diferents entitats del tercer sector de la ciutat.

Una prova de la seva profunda espiritualitat fou la seva experiència, durant l’any 2003, com ermità a un poblet prop de Monistrol on va relacionant-se amb els monjos de l’Abadia de Montserrat i els jesuïtes de Manresa. També, dos cops l’any, passava uns dies de recés a Montserrat.

A Sabadell va mantenir la seva independència econòmica treballant primer a l’impremta Serracanta i més tard en el cèntric comerç de joguines i jocs educatius Fustot. Així mateix va realitzar col·laboracions puntuals amb ESADE impartint classes d’història del pensament socioeconòmic i a l’Escola Pia de Terrassa.

Casañas va viure una temporada al barri de Can Puiggener, al local de Càritas de Sabadell i des de 2005 en un pis de protecció social de l’Ajuntament, l’Edifici Alexandra, prop de l’estadi del Centre d’Esports Sabadell.

La tasca literària

A banda de la seva tasca religiosa i com activista social, Casañas fou un escriptor notable, autor de diversos llibres, entre els quals destaquen: Sant Lluc, un estudi per a les comunitats cristianes populars. Per què dius Déu? Reflexions teològiques (1983). Fraternura, sobre la espiritualitat de l’Abbé Pierre i la seva experiència als Draparies d’Emaus de Sabadell (2006). Caritas de Sabadell i L’aportació de Caritas a Sabadell 50 anys (2010), una història de l’entitat i una radiografia de la situació social a la ciutat. El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980) (1989), una obra molt ben documentada  i imprescindible per aquells que vulguin escatir en l’evolució d’aquests sectors del catolicisme social. Hubo una aurora que espera su día (2013), sobre els inicis de la Teologia de l’Alliberament a Xile i en la seva experiència personal.

El 21 de gener de 2019 va patir un ictus que li va afectar especialment la vista, la parla i la motricitat de la part dreta de seu cos. Va respondre positivament al tractament i va instal·lar-se a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona. El dimarts 9  de setembre després d’una lenta pèrdua de vitalitat va morir d’una greu infecció en un braç.

Bibliografia

MARTÍNEZ, Quilo. Joan Casañas i Guri, Sabadell, 1936-2020. Obituari. Diari de Sabadell. Dissabte 12 i diumenge 13 de setembre de 2020.
Documental Veus de silenci. Nélida Ruiz de los Paños. ESCAC. Juliol de 2015.
Entrevistes Pere Vila i Vicens Creus.