Tracem el perfil biogràfic d’un poeta i escriptor que va morir prematurament amb només 25 anys d’edat. Tanmateix, durant cinc anys va elaborar una obra poètica d’una gran qualitat. Format en el Noucentisme, fou un dels difusors, a través de les seves traduccions, de les corrents avantguardistes de la poesia europea de la seva època.
Joaquim Folguera i Poal va néixer el 25 d’octubre de 1893 a la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). Va ser el fill únic del matrimoni format per Madrona Poal i Coret, filla d’un important fabricant de Terrassa i del sabadellenc Manuel Folguera i Duran que s’havia traslladat des de Sabadell per assumir la subdirecció de la fàbrica dels Güell. Quan tenia tres anys, al 1896, el petit Joaquim es traslladà amb la seva família a Sabadell on Manuel Folguera, enginyer industrial, participà en la creació de l’empresa de construcció de maquinària Folguera i Nonell SA. A més d’industrial, Manuel Folguera era escriptor i polític, fou uns dels introductors del catalanisme a la ciutat que s’articulà al voltant del Centre Català.
Joaquim Folguera cursà les seves primeres lletres al Col·legi de Sant Josep i més tard als Escolapis on va fer amistat amb el poeta Joan Arús Colomer. Tot semblava indicar que seguiria la trajectòria professional i potser literària i política del seu pare. D’adolescent freqüentava el Centre Català on va conèixer a lletraferits, com indica Osvald Cardona, com Miquel Duran, Francesc de Paula Bedós, Griera i Cruz, Miquel Poal i Aregall, Joan Montllor i Pujol i el que esdevindria seu amic íntim Claudi Rodamilans.
Així mateix, com observa Joaquim Sala-Sanahuja, va ser un dels deixebles avantatjats de mossèn Lluís Carreras i Mas, factòtum l’Acadèmia Catòlica i un dels intel·lectuals més influents de l’Església catalana, que l’animà a conrear la poesia.
L’any 1910, mentre cursava estudis de peritatge industrial a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Terrassa, se li detectà un “reuma articular” que, en principi, no semblava revestir massa importància. Acabà els estudis de peritatge i es matriculà a primer d’enginyeria. Aviat la malaltia, inguarible a l’època, l’atacà amb virulència. Segons el testimoni del seu pare: “el tractament de la malaltia d’en Joaquim ens havien obligat, de moment, a la duplicitat de domicilis Sabadell-Barcelona. Però després, se’ns imposà definitivament l’abandó del primer davant la persistència del mal i la necessitat d’atendre les nombrosos proves que es feien per intentar el seu guariment”. El metge i dirigent de la Unió Catalanista, Domènec Martí i Julià, dirigí l’equip on col·laboren, el metge de capçalera de la família Francesc de P. Bedòs i els doctors Lluís Barraquer, Josep Rosell, Josep Tarruella, Antoni Reventós i Ramón Pla Armengol.
D’altra banda s’enamorà d’una noia, Quimeta, un apassionat amor impossible que mantindria durant tota la seva curta vida. Llavors. decidí “llençar-se a les lletres”, com escriví ell mateix. Entre 1912 i 1915, envià regularment col·laboracions al Diari de Sabadell a la secció Estrofes al vent que signà amb els pseudònims Job per a la poesia i Roland per la crítica literària. Des del 1910 el refundat Diari de Sabadell s’obrí al Noucentisme amb les col·laboracions de Francesc Armengol i els seus amics íntims Joan Arús i Claudi Rodamilans.
La difícil acceptació de la malaltia, la proximitat de la mort i l’amor impossible per Quimeta estan la darrera del seu primer llibre, Poemes de neguit, publicat al 1915 amb portada de Josep Aragay. El segon llibre, El poema espars (1917), inclou composicions d’una gran qualitat, com indica Sala-Sahauja “amb un estil depurat, despullat, que va filant el poema com una subtil melodia musical. La mort hi apareix personificada, quasi plaent, voluptuosa”.
Instal·lat des del 1912 amb la seva família a Vallvidrera, va fer amistat amb el poeta, major que ell, Josep Maria López Picó, i amb J.V. Foix, amb qui freqüentà la cèlebre penya literària del Cafè Continental, al capdamunt de la Rambla de Barcelona amb Rovira Artigues i Antoni Closas. Al juny de 1915, a partir del segon número, començà a col·laborar amb López Picó a La Revista de la qual seria administrador i codirector que es mantenia gràcies a les aportacions econòmiques del seu pare. Malgrat residir a Barcelona, mai va trencar els seus vincles amb Sabadell. Així col·laborà amb la revista Ars de gran qualitat i efímera existència promoguda per Francesc de P. Bedós i Joan Arús.
D’altra banda, va implicar-se en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de la qual el seu pare va ser cofundador i president. Joaquim treballà a la Comissió Editorial Pedagògica en la campanya en favor de les Biblioteques Populars que, amb el suport d’Eugeni d’Ors, aconseguí subvencions de la Mancomunitat de Catalunya.
Joaquim Folguera fou un gran admirador de Charles Chaplin, Charlot, i un entusiasta dels ballets russos. Al final de la seva vida, va col·laborar en el projecte de la Ciutat-Jardí de Sitges, Terramar, impulsada pel sabadellenc Francesc Armengol i Duran.
Traduccions i correspondències
A banda del seus dos poemaris, al 1917 enllestí l’assaig Les noves valors de la poesia catalana, però que no fou publicat fins al 1919 després de la seva mort, on estudia les aportacions literàries d’Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, López Picó, Sagarra, Carles Riba, Junoy, Marià Manent o J.V. Foix. Així mateix, publicava en castellà a La Publicidad els seus textos de crítica literària.
Un dels principals centres d’interès de Joaquim Folguera va ser la renovació de la literatura catalana i la seva obertura a les corrents avantguardistes europees. Folguera va traduir a nombrosos poetes estrangers, futuristes italians, com Luciano Folgore, però sobretot els francesos Guillaume Apollinaire, Paul Claudel, Max Jacob, Pierre Reverdy, Drieu la Rochelle, o Pierre-Albert Pirot. També, traduí poetes anglosaxons com William Wordsworth, Robert Southey, Coventry Patmore, Francis Thompson, A.C. Swinburne o Rudyard Kipling. En aquesta línia, va mantenir amb el pseudònim de Marc Ferrer, correspondència amb Apollinaire i Folgore, per publicar una antologia de poesia estrangera contemporània que no va reeixir.
Aquesta empenta modernitzadora explica el seu protagonisme a la gran polèmica desfermada per l’Exposició de l’Art Nou, celebrada al Centre Català a la Festa Major de 1915 que provocà com resposta la contraexposició de l’Acadèmia de Belles Arts, a la qual dedicarem una altra entrega d’aquesta secció.
Així mateix va col·laborar amb entusiasme amb la poesia innovadora i esquerrana de Joan Salvat-Papasseit a Sabadell Federal i a Un enemic del poble. Aquesta deriva no agradà gens ni al seu pare, conservador de pedra picada, ni al seu guia espiritual mossèn Lluís Carreras amb qui havia fet una estada de repòs a Sant Llorenç dels Morunys.
Una setmana després de contraure una grip, va morir a Barcelona el 23 de febrer de 1919, amb només 25 anys, rebent l’extremunció de mossèn Carreras. Després de la seva mort, fins a la Guerra Civil, les seves poesies tingueren una gran divulgació, sobretot a les escoles. El 5 de maig de 1922, l’Ajuntament de Sabadell presidit per l’alcalde Domènec Saló i Salas, acordà per unanimitat dedicar-li el carrer Poeta Folguera, prop de la Ronda Zamenhof, denominació que el franquisme va respectar i encara es manté. L’any 1932 la Generalitat instaurà en la seva memòria el Premi de Poesia Joaquim Folguera.
Bibliografia
CARDONA, Osvald. Joaquim Folguera. Poeta i crític. Cuadernos de Archivo de la Fundación Bosch y Cardellach, n. 18, Sabadell, 1969.
FOLGUERA i DURAN, Manuel. Una flama de la meva vida (Memòries). Nova Biblioteca Sabadellenca, 1996.
RIPOLL, Joan. Noucentisme i Avantguarda. Tres fites sabadellenques. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, 77, Sabadell, 1996.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i producció cultural dins Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.
SIMÓ i BACH, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Editorial Ausa, Sabadell, 1984.
DD.AA. Joaquim Folguera. Frederic Mompou. Comissió del Centenari de Joaquim Folguera, Fundació La Mirada, Sabadell, 1993.
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.