Entrada del públic el dia de la inauguració de la Farandula (30 desembre 1956) 2FARANDULA. El bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany, beneint el teatre.

La constitució de la Joventut de la Faràndula (1947)

Aquesta temporada, 2017/2018, es compleixen 70 anys de la creació de l’entitat dedicada al teatre infantil i juvenil en el marc dels anys durs de la postguerra. Una temporada que ara està punt de finalitzar amb l’estrena de Rapunzel, la princesa perduda

L’entrada de les tropes franquistes a la ciutat significà una discontinuïtat salvatge que afectà a tots els àmbits de la vida pública. Les riques tradicions teatrals de Sabadell entraren en una profunda crisi i moltes de les companyies d’afeccionats d’abans la guerra desaparegueren. De fet, a partir de segona meitat del segle XIX van aparèixer cinc grans teatres: Principal, Campos de Recreo, Cervantes, Euterpe i Colón, així com molts d’altres de vida més efímera i que seran objecte d’una altra entrega d’aquesta secció.

Tanmateix, al juny de 1939, la Congregació Mariana de Sant Lluís, va constituir una secció de teatre infantil i juvenil, dirigida per seu consiliari el pare Josep Maria Nolla, formada per nois de 14 a 18 anys. Tot amb la notable circumstància que les obres representades només s’hi feien amb repartiment masculí. La qual cosa obligava a fer adaptacions forçades de les peces. D’altra banda, per a aconseguir els preceptius permisos, les obres no podien ser representades en català, la qual cosa obligava a traduir-les al castellà o córrer els risc de ser sancionats si s’escenificaven en la seva llengua original.

Josep Maria Marcet
Marcet, alcalde de Sabadell en la postguerra

La secció infantil de la Congregació Mariana no tenia teatre propi i actuà en diferents teatres de la ciutat com de l’Obrera, el Patronat Eulàlia Garriga, el centre parroquial de la Puríssima Concepció, el teatre dels esperantistes al carrer Colom 54 i l’antic Teatre Esbarjo, ara rebatejat com Alcázar, al carrer Les Planes.

El dia de Sant Esteve de 1940, la Congregació Mariana, sense demanar permís, però amb la complicitat de l’alcalde Marcet, representà en català al teatre dels esperantistes del carrer Colom, cedit per l’Ajuntament, Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres. L’autor, malgrat el seu catolicisme, estava proscrit per les autoritats franquistes. L’obra es tornà a escenificar els dies 1, 5 i 6 de gener. El 19 de gener de 1941, la Falange Española s’apropià del teatre del carrer Colom i expulsà la Congregació Mariana, de manera que el 26 de desembre de 1941 hagué de representar Els pastorets al Teatro Español de la Creu de Barberà. L’any següent, Els pastorets es representaren al teatre del Col·legi de la Sagrada Família, però ara demanaren permís. Per obtenir-lo, traduïren al castellà el títol de l’obra, com Los pastorcillos, encara que aquesta s’escenificà en català i amb la novetat de la intervenció d’una única dona en el paper de la Verge Maria. L’any 1943, l’obra es representà al teatre de la Puríssima i el 1944 al recent inaugurat teatre del Patronat Eulàlia Garriga.

Al gener de 1941 la secció teatral de la Congregació Mariana escenificà al Teatre Alcázar una altra obra de Folch i Torres, Les aventures d’en Massagran, amb el títol traduït al castellà com Las aventuras de Mazapán, encara que sense esmentar al seu autor i representada en català.

La Faràndula

Paral·lelament el març de 1939 neix La Faràndula com a grup local de teatre i continuadora de l’antiga Companyia Carbonell, desapareguda amb la Guerra Civil. L’entitat va ser fundada per Josep M. Gil Sanchís, Joan Llobet Vidal, Francesc Torruella Martí i Jaume Truyols Prat que eren membres de l’Acadèmia Catòlica. A diferència de la Congregació Mariana, el grup estava format per membres masculins i femenins i es plantegen fer teatre per a infants i adults. La seva presentació a Sabadell fou 23 de març de 1939 a l’Euterpe amb l’obra El divino impaciente de José Maria Pemán. El dia de Nadal de 1939 representen Els pastorets al teatre Alcázar.

El juny de 1940 l’entitat crea la secció La Farándula Juvenil, especialitzada en teatre infantil, que el 1944 posarà en escena al Teatre Alcázar, els diumenges a la tarda, La Cenicienta y Los Pendientes de la Reina.

La constitució de La Joventut de la Faràndula

El març de 1947, tres joves membres de la Congregació Mariana, Joan de la Creu Ballester Castellet, Valentí Mestre Sors i Pere Planas Martí, convencen al pare Nolla de la necessitat de crear una nova entitat teatral independent i amb la participació dels dos sexes. Nolla els aconsellà coordinar els seus esforços amb dos influents membres de la Congregació com Joan Roca Estapé i Antoni Llonch Gambús, que seria el successor de Marcet a l’alcaldia de Sabadell.

Antoni Llonch
Antoni Llonch

Es formà un equip composat per Ballester, Mestre, Planas, Roca i Llonch que treballaren en l’elaboració del reglament de la nova entitat, la incorporació d’un grup femení i la confluència amb el grup de La Faràndula. El maig de 1947 s’enllesteixen els estatuts de la nova entitat. Respecte a la segona qüestió, es trobaren amb moltes dificultats per formar un grup femení, atès l’ambient social advers; finalment, Carme Rocabruna fou la impulsora d’un grup de noies.

Així mateix, Antoni Lloch portà la iniciativa en les negociacions amb La Faràndula i 18 de setembre de 1947 es signà l’acta fundacional de la nova entitat que pren el nom de Juventud de la Farándula. Per la Congregació Mariana signen Ballester, Llonch, Mestre, Planas i Roca; per La Faràndula, Gil, Llobet, Torruella i Truyols. Als estatuts de la nova entitat, titulats Reglamento interior de la Compañía Teatral Juventud de la Farándula, s’expressa l’objectiu de fer una programació estable adreçada a un públic infantil.

Per acord unànime, s’elegeix president a Antoni Llonch, que ocuparà el càrrec fins el 1959. També es tria una Junta Directiva i una Junta Executiva formada per Josep M. Gil com director general, Josep Llobet com sotsdirector general, Pere Planas com administrador, Joan de la Creu Ballester i Valentí Mestre com caps de personal i Carles Castellet com vocal suplent.

El Teatre de la Faràndula

L’entitat va fundar-se amb la intenció d’utilitzar el Teatre Alcázar com a seu estable. Per això la Junta directiva s’entrevista amb l’alcalde Marcet per a evitar, com es rumoreava, que el teatre fos cedit a la secció femenina de la Falange.

El teatre en construcció.
El teatre en construcció.

El 23 de novembre de 1947, s’aixecava el teló per primera vegada i es desenvolupava la primera temporada teatral, 1947/1948, amb 14 representacions, 13 de tarda i una de nit per a adults i vuit obres diferents. Així mateix es va fer el primer cicle d’Els pastorets amb set representacions i s’escenificaren altres obres com La ventafocs, Les aventures d’en Massagran, Nit de Reis i El divino impaciente.

Des de l’octubre de 1948 la programació de la Joventut de la Faràndula omplia les tardes dels dies festius amb un nombre de representacions que oscil·lava entre les 40 i 50. La manca de repertori de teatre infantil propicià, l’any 1951, la creació del Concurs Anual d’obres teatrals d’espectacle per a infants, que per iniciativa de l’alcalde Marcet prengué el nom de Ciudad de Sabadell. A la primera edició, es reberen 65 originals. D’aquest certamen es celebraren 19 edicions i s’hi van premiar unes 200 obres. El 16 de desembre del 1951, sota el nom de Fiesta de la Ilusión, es va realitzar, al Teatre Alcázar, l’acte de lliurament del primer premi i els vuit accèssits, amb un nombrós públic i la presència de les autoritats municipals.  En aquesta primera edició, va resultat guanyador Ramon Folch i Camarasa, fill de Folch i Torres, amb l’obra Un vailet entre dos reis.

A les seves memòries, Mi ciudad y yo, l’alcalde Marcet explica que, en 1954, la Juventud de la Farándula s’havia consolidat.

“El éxito de asistencia a sus representaciones llegó a tan singulares extremos que los activos dirigentes de la sociedad pensaron seriamente en la necesidad de reconstruir y modernizar el viejo teatro en que venían desenvolviendo, o bien, algo mejor aún: construir uno de nueva planta. Me expusieron la idea y yo la amparé desde el primer momento convencido de la necesidad de apoyar a un entidad que tanto y tan bien trabajaba en favor del teatro y la juventud”.

A tal efecte s’obrí una subscripció popular per accions que, en una mica més de tres mesos, aconseguí la quantitat de set milions de pessetes per a sufragar la compra dels terrenys i la construcció de l’edifici. Els 650 accionistes s’aplegaren en la societat mercantil Inmobiliaria Cultural Sabadell SA (ICSSA) i les obres començaren l’abril de 1956 amb el disseny els arquitectes Arús i Vila Juanico.

Aspecte de la platea el dia de la inauguració amb Jubany i Antoni Llonch.
Aspecte de la platea el dia de la inauguració amb Jubany i Antoni Llonch.

La inauguració del nou teatre, amb un enorme escenari de 16 metres de boca, va tenir lloc el 30 de desembre de 1956 en condicions pràcticament miraculoses. El dia de la vigília de la inauguració, prevista a les onze del matí de l’endemà, encara no s’havia instal·lat cap butaca i les fortes pluges havien provocat que les parets amb la pintura recentment aplicada estiguessin xopes. Els arquitectes decidiren engegar la calefacció per eixugar les humitats de manera que les parets traspuaren una gran quantitat d’aigua que s’escampà pel terra del teatre.

L’empresa subministradora de les butaques es negà a treballar de nit i declarà que el teatre no es podria inaugurar l’endemà. Davant d’això, un grup de voluntaris escampà serradures pel terra i aconseguiren eixugar-lo, seguidament instal·laren les butaques amb una única subjecció als extrems de les fileres. Finalment, a dos quarts de set del matí, acabaren la feina, i començaren a netejar el pati de butaques.

A l’acte d’inauguració assistiren el bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany que beneí l’edifici, Josep Casas Cunill, president d’ICSSA que va fer el discurs de salutació, posteriorment es va fer el lliurament dels premis de la sisena edició del concurs Ciudad de Sabadell i fou clausurat amb el parlament de l’alcalde Marcet amb aquestes paraules:

“Nos podemos sentir orgullosos de ser hijos de Sabadell. Por encima del materialismo hemos demostrado repetidamente que sentimos la espiritualidad. Tenemos un espíritu romántico; lo han demostrado estos sabadellenses que han hecho posible esta grandiosa y única obra (…) Todo esto puede llevarse a cabo en nuestra ciudad gracias a esta paz que disfrutamos, a esta tranquilidad bendita que venimos gozando. Y esta paz y esta tranquilidad, esta felicidad tiene un nombre: el Generalísimo Franco. ¡Arriba España!”

La primera representació al nou teatre va fer-se a la tarda del mateix dia amb l’estrena de l’obra premiada al sisè concurs que en aquesta edició correspongué a El tocacampanes de Pere Vila Espona. A la nit, dins de la programació especial dels actes d’inauguració, es representà l’espectacle Album de activitades. A la primera part actuà l’Orfeó de Sabadell de la Obra Sindical de Educación y Descanso, l’Agrupació Folklòrica de Dansa de Educación y Descanso i el quadre escènic de Palestra que escenificà el muntatge La eterna farsa, amb escenes de Los intereses creados de Jacinto Benavente, y El sueño de una noche de verano, de William Shakespeare. La segona part consistí en una actuació de diverses peces a càrrec de la Joventut de la Faràndula.

Depassa àmpliament l’àmbit d’aquest article la llarga història d’aquest emblemàtic teatre. Només apuntar que, el març de 1972, el teatre va passar a ser de titularitat municipal, ateses les dificultats de l’entitat per mantenir-lo i explotar-lo adequadament. En compensació, l’ajuntament de Sabadell cedia a la Joventut de la Faràndula per un temps indefinit els espais que ocupava l’entitat com a seu social, pactant una sèrie de condicions especials per a l’ús del teatre, així com la continuïtat de les programacions infantils i les obres per a adults.

Bibliografia

MARCET COLL, José Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía. 1940-1960. Duplex, Barcelona, 1963.
TORRELLA CUNILLÉ, Enric. Joventut de la Faràndula. Crònica de 50 anys d’història. Fundació d’Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, 1998.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i producció cultural dins Sabadell al segle XX. Eumo editorial, Vic, 2000.

Foto portada: entrada del públic el dia de la inauguració de la Farandula (30 desembre 1956).

Comments are closed.