Tracem una ressenya sobre els orígens de l’emblemàtic edifici de Correus ubicat a la Via Massagué, al Centre, i tancat des de fa 12 anys. Igualment tractem de les diverses gestions per tal recuperar-lo i d’altres incidències.
La primera oficina de Correus i Telègrafs a la ciutat s’ubicà en un petit edifici de la plaça de les Marquilles on va romandre fins l‘any 1925. Llavors es traslladà a l’actual carrer del Sol (aleshores anomenat de Víctor Balaguer). Aquesta nova ubicació es va quedar petita.
L’any 1946 l’ajuntament de Sabadell va cedir gratuïtament a l’Estat els terrenys on hi havia la plaça i els jardins dedicats al pintor Francesc Gimeno i que molt abans havia estat la Casa Viladot. Durant la Guerra Civil es va voler construir un refugi antiaeri al mateix espai, que finalment no es va fer.
Finalment, després de cinc anys d’obres, l’edifici fou inaugurat l’any 1954 al número 38 de la Via Massagué. L’obra fou dissenyada per l’arquitecte Robert Oms Gracia que també ho havia estat de la seu principal de Correus a Barcelona. Es tracta d’una obra d’estil eclèctic amb semisoterrani, planta i pis, formada per un cos central que ocupa tot el front de l’illa i dos cossos laterals simètrics. El vestíbul interior és de doble alçada amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com al pis.
Les façanes són d’estil neoclàssic i la central que dona accés a l’edifici està realçada per un gran frontó central on es troba el relleu d’una gran àguila imperial franquista, actualment tapada per un làmina d’alumini amb el logotip de Correus. L’edifici està ornamentat amb unes pilastres embegudes de dues plantes d’alçada.
Gestions i mocions
L’immoble, propietat de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos SA, amb seu a Madrid, va funcionar fins l’any 2009. Llavors es decidí traslladar el servei a un local de lloguer de 6.000 euros mensuals al carrer de la Indústria, mentre es rehabilitava l’edifici de la Via Massagué. Tanmateix, aquesta rehabilitació va quedar suspesa al·legant falta de pressupost. De manera que des del mes d’octubre de 2009 es troba abandonat.
Lourdes Ciuró, quan era diputada per l’extinta Convergència i Unió (CiU) al Congrés des Diputats, va formular, el 17 de gener de 2013, una pregunta al govern sobre la situació de l’edifici de Correus, en la qual després d’explicar la situació d’abandó de l’immoble, va plantejar la següent qüestió: ¿Tiene previsto el gobierno, iniciar las obras de rehabilitación de la central de correos de Sabadell sito en la Via Massagué?
La resposta arribà el 27 de març del mateix any, signada pel Secretario de Estado de Relaciones con las Cortes, on adduïa que degut a la crisi econòmica “Correos está implantando medidas de contención de gastos y de moderación de las inversiones”. Per aquest motiu afirmava que “Correos no tiene previsto realizar obras de rehabilitación en el edificio principal de Correos de Sabadell” i que el servei es continuaria prestant en el local del carrer de la Indústria.
Posteriorment, en aquell mateix any, Ciuró -com ha manifestat al redactor d’aquestes línies- va entrevistar-se amb el president del Grupo Correos, Javier Cuesta Nuín. Segons la versió de l’aleshores diputada i ara portaveu del grup municipal de Junts per Sabadell, Cuesta va comunicar-li que no estava disposat a cedir gratuïtament l’edifici, però que podia cercar-se un acord profitós per ambdues parts. Aquest podria consistir en un ús compartit de l’immoble una part del qual podria destinar-se a usos municipals i l’altre a estatals. Això permetria que el preu de la cessió fos assequible per l’administració local, també que gaudís un bon tractament fiscal. Segons Ciuró, va informar d’aquestes condicions, primer a l’alcalde socialista Joan Carles Sánchez i després al d’ERC, Juli Fernàndez. Però cap d’ells va interessar-se pel tema, de manera –conclou Ciuró- Sabadell va perdre l’oportunitat de recuperar l’edifici de Correus.
En qualsevol cas, al setembre de 2013, sent alcalde Joan Carles Sánchez, el portaveu del grup municipal de CiU, Carles Rossinyol, presentà al ple municipal una moció, a la qual s’afegiren ICV i PSC, per instar el govern central a què retornés a la ciutat l’edifici de Correus degudament rehabilitat o bé sense rehabilitar, però amb els fons econòmics per fer-ho. Tanmateix, també s’obrien a la possibilitat que la societat estatal posés a la venta l’immoble de manera que un cop venut, els eventuals ocupants evitessin la seva degradació. Esteban Gesa, regidor del PP, en funcions de portaveu del govern del PP, va afirmar que l’executiu estatal “no preveu cap rehabilitació” degut a la situació de crisi econòmica.
Després de diverses gestions del govern municipal, l’any 2014, els responsables de Correus van respondre que no es plantejaven ni rehabilitar l’edifici ni tampoc cedir-ho gratuïtament a l’Ajuntament, però que no s’oposarien a una requalificació del seu ús per permetre desenvolupar altres activitats econòmiques. L’edifici de Correus està qualificat en el Pla General d’Ordenació Urbanística d’equipament comunitari amb ús dominant per a serveis urbans, de manera que s’hauria de canviar aquesta qualificació per la de Terciari amb ús dominant comercial i d’oficines.
L’extinta CiU, que portava la iniciativa en el tema, va demanar a l’alcalde Sánchez realitzar aquesta requalificació per tal de permetre que a l’emblemàtic edifici pogués encabir establiments comercials (més info: ‘Encabir comerç a l’edifici de Correus?). La proposta es trobà amb la frontal oposició de l’Entesa per Sabadell que va titllar-la “d’especulativa” i va propugnar el manteniment del caràcter públic de l’edifici sense descartar que tornés a emprar-se per a la seva funció original. D’aquesta manera, s’estalviaria el dispendi de fons públics derivat del pagament del lloguer del local del carrer de la Industria que ja excedien el preu dels lloguers. Així mateix, com el cas de la caserna de la Guàrdia Civil, argumentaven que, si es perdia el seu caràcter de servei públic, es vulneraven les condicions de la cessió i caldria plantejar el retorn de la propietat a la ciutat.
Pel·lícules
D’altra banda, als mesos d’abril i maig del 2017, l’edifici de Correus va tornar obrir les seves portes per a esdevenir una comissaria dels Mossos d’Esquadra en el rodatge del primer capítol, titulat Über Wasser halten (Mantenir-se a flot), de la sèrie policíaca Der Barcelona Krimi de la televisió estatal alemanya ARD, dirigida per l’oscaritzat Jochen Alexander Freydank.
Anunci fals a Milanuncios.com
La situació va assolir un rocambolesc gir de guió al publicar-se al portal Milanuncios.com un oferta de venta de l’edifici per valor de 2,35 milions d’euros. L’anunci especificava que es tracta d’un immoble “amb molt imatge corporativa” de 1.560 metres quadrats, amb planta baixa i pis i un soterrani per aparcaments “ideal per a qualsevol activitat comercial o museu”. L’anunci provocà que arribessin a la societat estatal nombroses ofertes per comprar l’edifici. Aquesta circumstància obligà a Correus a desmentir al diari La Vanguardia que l’edifici estigués en venta, tot assegurant que l’esmentat anunci havia estat publicat per alguna persona aliena a la societat estatal i que exigirien al portal la seva immediata retirada. Tanmateix, alguns sospitaren que podria tractar-se d’un globus-sonda de la societat estatal.
Darreres iniciatives
Les darreres iniciatives per la recuperació de l’edifici han vingut de la mà dels hereus de Convergència. Així, Junts per Sabadell, va presentar al desembre del 2019 una moció per tal de destinar l’edifici a centre cívic, que seria el segon del districte 1. En aquesta línia, sense citar la referida entrevista amb el president del Grupo Correos, Ciuró plantejà una fórmula de cessió per part de l’Estat a l’Ajuntament i que podria tenir un cost molt baix per la ciutat, com ara l’ús compartit de l’edifici.
La darrera iniciativa en aquest sentit es plantejà al ple de desembre de 2020 on, un altre cop Ciuró, reclamava com objectiu “estratègic” que la caserna de la Guàrdia Civil i l’edifici de Correus tornessin a la ciutat, si calia pagant per la cessió ja que considerava inversemblant que l’Estat fes cessions gratuïtes
Bibliografia
- La Vanguardia 27 febrer 2018.
- L’edifici de Correus i Telègrafs a Història de Sabadell. Arnau Berenguer.
- Entrevista amb Lourdes Ciuró