Resseguim, a partir de l’obra de David González, els orígens de la fotografia a Sabadell i la primera generació de fotògrafs professionals. Molts d’ells van ser fotògrafs ambulants, que muntaren els seus estudis per cobrir la gran demanda existent de retrats personals, familiars o corporatius.

Devem a David González Ruiz un acurat treball sobre la història de la fotografia a la ciutat des del seus orígens (1860) fins a l’esclat de la Guerra Civil (1939). L’autor és doctor en Historia de l’Art i arxiver de la secció de fotografia de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Una mostra de la seva feina va poder gaudir-se a l’exposició Objectiu Sabadell, al Museu d’Art amb motiu de la Festa Major de 2023. O amb la publicació del catàleg posteriorment, editat per Efadós.

Els orígens de la fotografia es remunten al gener de 1839 amb la presentació de la tècnica del daguerreotip a l’Acadèmia de Ciències de París. El març del 1895, 56 anys més tard, els germans Lumière, filmaren la primera pel·lícula amb imatges en moviment. Els motius pels quals es produïren a França aquests dos grans invents, que revolucionaren la tècnica de la reproducció de les imatges, abans reservada al dibuix i la pintura, és un qüestió oberta a la reflexió històrica.

A Sabadell, l’arribada de la fotografia data del 1863 quan la Diputació de Barcelona encarregà dues instantànies amb motiu de la inauguració del pont de la Salut. Una feina que s’encarregà a l’empresa barcelonina Rovira y Duran, amb el nom comercial de Fotografia Universal, dirigida pel fotògraf francès Desirée Corbin, que havia treballat a la firma Disdéri de París i a diversos estudis de la capital catalana. Monsieur Corbin fou l’autor d’aquestes primeres fotografies de la ciutat que estaven dedicades a l’advocat i polític progressista Tomàs Viladot, que havia defensat la construcció del pont.

Al darrer terç del segle XIX, la nova tècnica va gaudir d’una enorme expansió i una gran popularitat que desfermà una forta competència entre els primers fotògrafs professionals, molts d’ells ambulants. Llavors es produí una gran demanda de retrats en les famílies de la burgesia o les corporacions professionals que, amb els mitjans tecnològics de l’època, només podien satisfer-se anant a l’estudi o taller fotogràfic amb uns preus que no estaven a l’abast de totes les butxaques.

A Sabadell, com indica González, bona part dels grans fabricants preferien anar a retratistes de Barcelona de prestigi reconegut. Aquest és el cas de la fotografia dels fundadors de l’Institut Industrial de Sabadell (1862), atribuïda al fotògraf barceloní Joan Martí Centelles, un muntatge realitzat a partir de retrats individuals.

Els primers estudis fotogràfics

Els primers intents de muntar estudis de retratistes professionals foren protagonitzats per dos pintors: Josep Margalef Sirvent i Lluís Vermell Busquets. Margalef arribà a Sabadell el 1854 per treballar com professor de dibuix i se li atribueix una fotografia infantil de la família Sanmiquel, datada el febrer de 1861, considerada el retrat més antic fet a Sabadell.

Vermell, reputat pintor de retrats en miniatura, s’instal·là breument a la ciutat entre 1855 i 1856. De la seva obra només s’ha conservat al Museu d’Art de Sabadell (MAS) una fotografia, retocada amb aquarel·la, de la qual s’ignora tant l’origen com la data d’execució.

El primer fotògraf professional que s’instal·là temporalment a Sabadell fou l’italià Giovanni Davicce Corado. Nascut a Vicenza, havia treballat a diversos estudis a Torí i Bèrgam abans de traslladar-se a Barcelona al 1865 on va muntar la casa Fotografia Veneciana, davant de l’església de Santa Anna. Al novembre de 1866 va obrir un establiment al carrer Montserrat, 4, segons informava la premsa sabadellenca. El negoci prosperà i llogà un local més gran al costat de la Rambla. Va marxar de Sabadell l’any 1867 per muntar el negoci en una altra ciutat. De la seva obra s’ha conservat el retrat de l’alcalde progressista i fabricant Antoni Casanovas Bosch.

Domingo Benessat Folch fou un altre pioner de la fotografia professional, del qual González ha esbrinat que va regentar, a finals de la dècada de 1860, un establiment de retrats Fotografia de la Yndustria, al carrer Montserrat 10, al costat de l’estudi de Davicce. Benessat va morir jove, el 1883, amb 44 anys d’edat. Entre les seves obres destaca el retrat de Pere Sallent Turull, el fabricant i polític conservador més poderós de la ciutat.

Pedro Fábregas Sánchez va ser un dels fotògrafs i retratistes més importants d’aquest període germinal de la fotografia. És el primer que consta com a fotògraf professional en els registres municipals. L’any 1872 va obrir, a la Rambla de Sabadell, 98, l’estudi Fotografía del Siglo, des d’on es traslladaria a locals més grans als números 116 i 104 de la mateixa artèria i que va portar fins al seva mort el 1904. A banda dels retrats a preus mòdics, Fàbregas oferia una àmplia gama de productes publicitaris i comercials, introduint les constants innovacions tècniques de l’ofici.

Fotògrafs ambulants

Des de la dècada de 1880- escriu González- “Sabadell comença a viure un degoteig constant de fotògrafs ambulants” que “sabien que hi estarien poc temps, i per captar l’atenció de la clientela, empraven noms comercials impregnats de modernitat i tota mena de reclams publicitaris a la premsa”. Així, esmenta els negocis de Sánchez y Cia (1875-1880), Gran Fotografia Eléctrica (1884) i Fotografia Instantánea (1886).

Un dels casos més curiosos és el dels germans Emilio i Higinio Bressanni, italians, naturals de Verona, que mostraria les connexions entre els pioners de la fotografia. Els dos germans s’instal·laren a Sabadell l’abril de 1893 procedents de Blanes. A parer de González, és molt probable que coneguessin a Davicce qui els hauria aconsellat anar a Sabadell. Aquí fixaren la seva residència, de 1893 a 1897, al carrer Calderón, 14, on obriren un estudi especialitzat en retrats a l’aire lliure, orles i fotografies panoràmiques. Entre les fotografies que s’han conservat destaca el retrat dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Sabadell (juliol de 1894) o l’orla de l’Agrupació Coral La Industrial (març de 1896).

També, treballaren a Sabadell dos fotògrafs procedents de Galícia. Ignacio Bada de la Mata i Pablo Carcaño Amaral. El primer havia fet la ruta de fotògraf ambulant per Ferrol, Lugo, Oviedo o Segovia. Tots dos es van conèixer a Ferrol on Bada l’introduí en els secrets de l’ofici. La recerca de nous mercats va portar Bada a Sabadell, on instal·là un estudi entre 1894 i 1900, al carrer de Gràcia, 28. Carcaño, que es feia dir Cocñac, afrancesant el seu cognom per motius comercials, obrí un establiment entre 1899 i 1903 al carrer Gurrea, 12.

Dos telegrafistes

Altres dos pioners de la fotografia a Sabadell foren dos funcionaris de telègrafs destinats a Sabadell. Josep Ballester Benítez, nascut a Múrcia, va residir a Sabadell entre 1888 i 1894 on obrí un estudi i impartí el 1892 un curs de fotografia a l’Acadèmia de Belles Arts.

Per la seva part, Antonio Soldevilla López de Ochoa, natural d’Albacete, arribà a la ciutat l’any 1897 on compaginà la feina a telègrafs amb l’estudi fotogràfic que muntà al carrer Safareig Vell, 20. Soldevilla va morir prematurament de tuberculosi el 1913. La seva vídua, Maria Moragas i la seva mare Justina mantingueren el negoci, fins que continuà amb el seu fill Josep quan arribà a la majoria d’edat. Així es produi el relleu generacional en l’exercici de la professió que donava pas a una segona generació de fotògrafs.

Transició cap a les masses

L’entrada al segle XX coincidí amb l’arribada d’una nova generació de grans fotògrafs que reivindicaren el caràcter artístic de l’ofici com Jaume Ribera, Joan Vilatobà, Albert Rifà o Àngel Miró, entre d’altres. D’altra banda, des de la dècada de 1910 s’assisteix a la massificació i popularització de la fotografia amb la introducció de les primeres càmeres Kodak i el desenvolupament d’una potent indústria que permetia l’accés a la pràctica de la fotografia a les classes mitjanes i treballadores. Ara, per tenir un retrat no calia anar a l’estudi, cosa que afavoreix una eclosió de fotògrafs aficionats, alguns dels quals de gran qualitat; però, aquesta ja és una altra història.                                                         

Bibliografia

CASTELLS, Andreu.  L’Art Sabadellenc. Edicions Riutort, Sabadell, 1961.
GONZÁLEZ RUIZ, David. Objectiu Sabadell. Història de la fotografia 1860-1939. Ed. Efadós, Papiol, 2023

Foto portada: el pont de la Salut (1863), la primera fotografia de Sabadell. Desiré Corbin/AHS.