Esbossem un semblança biogràfica d’uns dels primers fotògrafs professionals de Catalunya. Va gaudir d’un gran èxit i reconeixement a tot Espanya. Joan Vilatobà va ser l’iniciador d’una nissaga de grans fotògrafs sabadellencs com els seus deixebles Rafael Molins o Albert Rifà, i més tard Marçal Ballús, Francesc Pulit o Francesc Casanyas.
Joan Vilatobà Figols va néixer a Sabadell el 15 de febrer de 1878 dins d’una família culta i acomodada. El seu pare, Esteve Vilatobà, era espiritista i juntament amb Marian Burguès i el pintor Miquel Sallarès fou membre fundador de la Societat Espiritista La Fraternitat. El 1923 va ser president d’una altra entitat espiritista, Rama Fides, i estava adscrit a la Societat Teosòfica (més info: ‘Orígens i expansió de l’espiritisme‘). L’any 1989 va ser cridat a files per anar a la Guerra de Cuba.
D’idees republicanes i pacifistes, va decidir desertar i fugir d’Espanya ajudat per l’advocat lliurepensador i espiritista Tomàs Viladot, amb el seu germà Josep i amb qui també seria fotògraf Miquel Renom. Joan Vilatobà s’establí a Tolosa i des d’allí va fer diversos viatges a París i Alemanya on va conèixer el doctor Schmidt, que seria el seu mestre i introductor en el món de la fotografia artística.
L’escola pictoralista
En aquell moment l’escola pictoralista dominava el panorama de la fotografia. Aquest moviment, que va néixer a finals del segle XIX de la mà de Peter Henry Emerson, estava molt influenciat per la pintura impressionista. El fotògraf no s’havia de limitar a captar la realitat sinó a recrear-la, fent de la fotografia una disciplina en un pla d’igualtat amb la resta d’arts plàstiques.
El pictorialisme seleccionava els temes, triant paisatges -dies ennuvolats, de pluja, de boira… – o retrats, sobretot femenins, on també es cerca aquesta borrositat. Entre el tema i la càmera es col·locaven filtres, pantalles i altres estris que impedien veure clarament. De la mateixa manera s’utilitzen jocs de llums i ombres. Es desenfocava de manera deliberada la càmera per a provocar un efecte semblant a la pintura impressionista; per això que el pictorialisme és també conegut com a “fotografia impressionista”.
Així mateix s’actuava en la fase de revelat i en la positivació de la imatge. Habitualment s’emprava un paper adequat per aquestes manipulacions. S’afegia carbó, bromoli, goma bricomotomada o d’altres pigments a les emulsions donant al resultat final un aspecte similar al dibuix o al gravat al qual se’l va anomenar “impressions nobles”. Aquestes tècniques impedien la multiplicitat de còpies, ja que les obres eren úniques. Fins i tot alguns fotògrafs, no és el cas de Vilatobà, arribaven a destruir el negatiu per impedir la seva reproducció.
Les fotos del rei Alfonso XIII
Després d’uns anys a l’estranger, finalment la seva família va pagar per eximir-lo del servei militar. El 1901 va tornar a Sabadell i va obrir el seu primer taller de fotografia al carrer Migdia número 2 que, a partir de 1910, es traslladaria al carrer Calderón, 36. De fet Vilatobà va ser un dels primers fotògrafs professionals de Catalunya.
En l’obra de Vilatobà s’han de distingir dos aspectes. D’una banda, les fotografies de caràcter comercial que realitzava per guanyar-se la vida com ara instantànies de fàbriques, edificis o excavacions arqueològiques, entre elles les de la vila romana de la Salut (1912-1913) i retrats de galeria on van passar gairebé totes les famílies benestants de la ciutat, esdevenint el fotògraf preferit de la burgesia local, i que constitueixen un document històric impagable.
D’altra banda, les fotografies de creació artística entre les quals s’ha de diferenciar entre els paisatges, especialment la sèrie dedicada al bosc de Can Feu, de fort sabor impressionista, els quadres de costums i les al·legories simbolistes on Vilatobà cercava mostrar conceptes abstractes com ara la Vellesa, la Mort, la Desesperació, l’Alcoholisme o l’Amor Maternal.
La seva obra artística va gaudir molt aviat de reconeixement i el 1903 aconseguí el primer premi de la Il·lustració Catalana. Tanmateix la seva consagració va venir, el 1904, amb motiu de la visita del rei Alfonso XIII a Sabadell. El monarca va visitar l’exposició de productes locals al Centre Industrial on es podien veure olis de Joan Vila Cinca i fotografies de Joan Vilatobà, que van agradar-li molt. Tant és així que va encarregar-li un retrat oficial i el de la seva promesa i futura reina d’Espanya, Victoria Eugenia de Batenberg. Alfons XIII s’interessà per diverses fotografies i, segons va explicar el fotògraf anys més tard, les va comprar al preu marcat com qualsevol client. L’historiador Andreu Castells apunta maliciosament que el monarca va adquirir fotografies de nus femenins. De fet, Alfonso XIII va ser un gran aficionat a la pornografia de la qual posseïa una important col·lecció. Fins i tot va encarregar als germans Baños la filmació de vàries pel·lícules pornogràfiques entre 1915 i 1925 que foren realitzades al Barri Xinès de Barcelona, les primeres d’aquest gènere rodades a Espanya, els guions de les quals foren suggerits pel mateix monarca.
El 1905 Joan Vilatobà participà en el prestigiós concurs de la casa Audouard de Barcelona i en la Exposición Nacional Fotogràfica, organitzada a Madrid, on va obtenir la medalla d’or, el màxim guardó del certamen. Aquest mateix any va obtenir el diploma d’honor a la Exposición Nacional de Fotografías de Bilbao. En els anys posteriors va exposar per tota Espanya, aconseguint diversos premis com a València, Granada o Saragossa, on rebé la medalla d’or a la Exposición Hispano-Francesa.
El seu reconeixement definitiu, com un dels més grans fotògrafs artístics d’Espanya, va venir el 1919 amb motiu de l’exposició, amb col·laboració amb Joan Matas, al Real Círculo de Bellas Artes de Madrid. Diverses cròniques periodístiques de l’època deixen constància del gran ressò que va provocar aquesta exposició als cercles artístics madrilenys. L’any següent també va gaudir d’un gran èxit la seva exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, propietat del sabadellenc Santiago Segura. El 1924 fou un dels artistes presents a l’Almanac de les Arts en el qual va reproduir-se un estudi d’un cap de Crist Crucificat.
Vilatobà va mantenir relacions d’amistat amb artistes com Joaquín Sorolla, Mariano Benlliure, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa, Francesc Gimeno o Alexandre de Riquer i músics com Andrés Segovia o Enrique Granados. Políticament va simpatitzar amb el republicanisme radical i fou en dues ocasions regidor per aquest partit a l’ajuntament de Sabadell.
Obra oblidada i rescatada
Des del 1912 alternà la fotografia amb la pintura a la qual es dedicà en exclusiva a partir de 1931. Després d’haver participat el 1929 en l’exposició del Salón Internacional de Fotografia de Madrid, va traspassar el seu taller fotogràfic al seu amic i deixeble Rafael Molins Marcet que, juntament amb un altre dels seus deixebles, Albert Rifà Planas, va continuar amb la seva escola.
Des del 1931 es dedicà en exclusiva a l’ensenyament del dibuix i a la pintura, tant al seu domicili particular com a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es convertí en un dels principals animadors de la vida cultural de la ciutat.
Joan Vilatobà morí a Sabadell el 18 de febrer de 1954. El 1983, l’ajuntament de Sabadell li dedicà una plaça al barri de la Creu de Barberà. Durant molts anys la seva obra va quedar oblidada, sent recuperada a partir de la dècada de 1980. Actualment part de la seva producció fotogràfica es troba a les col·leccions permanents del MNAC de Barcelona i al Museu d’Art de Sabadell o es conserven 2.000 plaques de vidre de les seves fotografies.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu, Joan Vilatobà 1878-1954. Catàleg d’exposició. Museu d’Art de Sabadell, 1996.
FORMIGUERA, Pere. Joan Vilatobà. Mestre pictoralista dintre Joan Vilatobà 1878-1954. Museu d’Art de Sabadell, 1997.
MOLINS, Rafael. Quadres d’una exposició de Joan Vilatobà. Arraona, n. 19, 3a època, 1996.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Una filla de gegants. Nota biogràfica de Joan Vilatobà dintre Joan Vilatobà 1878-1954. Museu d’Art de Sabadell, 1997.