L’ESTAT DE LA CIUTAT
La propera setmana pot ser decisiva per conèixer el destí del Passeig. Una artèria vital de la ciutat destrossada per les paralitzades obres del Metro del Vallès des de finals del 2007. Els darrers esdeveniments resulten tota una lliçó sobre el funcionament de la presa de decisions a Sabadell.
Aquest dilluns 29 d’octubre la Fundació Bosch i Cardellach farà públiques les seves propostes d’urbanització del Passeig de la Plaça Major com a conclusió de les jornades d’anàlisi i debat, Parlem del nou Passeig, celebrades entre finals de setembre i principis d’octubre, entre membres de l’entitat, tècnics municipals i Joan Manau, tinent d’alcalde d’Urbanisme.
Aquesta fou la resposta municipal a les nombroses crítiques que ha rebut l’avantprojecte, presentat el 20 de juny de 2012, amb un irreal Passeig virtual. Això succeïa després del fiasco del simulacre de “procés participatiu”, encetat per l’Ajuntament al 2009 sota el títol Construïm el Passeig, que va organitzar un “concurs d’idees” que fou declarat desert.
Paral·lelament, en ple mes d’agost, s’obria el període d’exposició pública del projecte executiu de la primera fase de les obres del tram que va des de la Plaça de l’Àngel fins al final del Passeig Manresa. Es van presentar cinc al·legants amb notable pes polític i social a la ciutat: ICV, Entesa, la Plataforma pel Transport Públic (PTP), l’arquitecte i exregidor d’Urbanisme, Manel Larrosa, i la Bosch i Cardellach.
Tanmateix, l’equip de govern anuncià que, excepte les al·legacions de la Fundació, rebutjava la resta, 25 en total. Superat aquest tràmit, el 5 d’octubre aprovava la licitació de les obres.
‘Pasteleando’
Aquesta fou la gota que va fer vessar el got. La setmana passada tota l’oposició, del PP a EUiA, que sumen majoria absoluta al Consistori, va difondre un comunicat conjunt que denunciava els “tres anys de paràlisi”, la manca de “debat públic” sobre el tema i l’escassa qualitat d’una proposta producte de les presses i de l’absència d’un projecte coherent per a un espai central de la ciutat.
A més, demanaven paralitzar la licitació fins que es presentés un projecte del conjunt d’aquest tram de l’eix central, de la Plaça del Dr. Robert fins a la Plaça Marcet. Des de l’època de la plataforma Sabadell Cruïlla, quan s’estava dissenyant el traçat de l’ampliació dels FGC (Metro del Vallès), no es donava un acció comuna de l’oposició.
Per explicar el malestar de l’oposició hem de tenir en compte que, mentre l’equip de govern eludeix la discussió amb els representants polítics de la ciutadania d’un projecte d’importància cabdal per a la ciutat, negocia en secret una solució al problema amb una institució privada. Certament, la Fundació ha exercit a llarg de la seva dilatada trajectòria una funció d’assessorament als plans i projectes urbanístic locals i comarcals, com si fos una mena de Senat local.
Ara bé, l’equip de govern no pot substituir el debat polític amb els representants de la voluntat popular per l’opaca negociació amb una entitat privada, molt respectable, però que no té la legitimitat democràtica del Ple Municipal. Per descriure aquests procediments existeix una bonica paraula castellana: pasteleo.
La reacció de Manau
La velada amenaça política continguda en la declaració conjunta de l’oposició va motivar la roda de premsa del regidor Manau, dijous passat, on va manifestar que l’Ajuntament obria un “període de reflexió” sobre el Passeig, com si amb tres anys no haguessin tingut prou per pensar-s’ho.
A més, va explicar que havien rebutjat les 25 al·legacions perquè es referien al conjunt del Passeig i no al tram afectat de la Plaça l’Àngel al Passeig Manresa. Un argument molt feble i que delata les presses de l’equip de govern per tapar, abans de la temporada de Nadal, el forat físic i polític que suposa la paralització de les obres del Metro del Vallès. Així mateix va anunciar que esperaria fins a dilluns per presentar el projecte pasteleado amb la Fundació als comerciants afectats i amb els Consells de Districte, uns òrgans burocratitzats de suposada participació ciutadana del que algun dia haurem de parlar.
Poca cosa podran discutir, com no sigui el color de les papereres, els agents polítics i socials amb les dues taxatives condicions imposades pel tinent d’alcalde. D’una banda, que les eventuals modificacions no suposin cap increment dels costos, avaluats en 3,8 milions d’euros pel conjunt del Passeig; de l’altre, no demorar el calendari de les obres que haurien d’iniciar-se el proper desembre abans de la campanya de Nadal.
Lliçons de modus
En l’ordre polític, tot aquest l’assumpte palesa l’escassa cultura democràtica de l’equip de govern que es va omplir la boca amb els processos de participació ciutadana, per acabar pasteleando a porta tancada el projecte amb els notables de la ciutat. Un procediment més propi d’una concepció corporativista de la societat que d’una mentalitat democràtica.
De cara a la ciutat, espero en candeletes les propostes de la Fundació Bosch i Cardellach per a comprovar si aconsegueixen millorar substancialment el pobre avantprojecte presentat per l’equip de govern. Els precedents no són massa engrescadors, però siguem prudents i no ens avancem als esdeveniments.
