L’Organització Funerària Can Deu compleix aquest any el seu 31è aniversari i, per celebrar-ho, organitza aquest divendres, al costat del Centre Cívic de Can Deu, al carrer Romaní, un sopar de germanor entre els diferents associats.
L’Organització Funerària Can Deu va néixer l’any 1985 per evitar que les asseguradores cobressin molts diners als ciutadans. Va haver una coordinació veïnal a diferents barris sabadellencs i, així, van néixer les Vocalies d’Enterrament a les diferents Associacions de Veïns. En aquestes vocalies es pagava una quota, inferior a la d’una asseguradora, per, posteriorment, poder pagar l’enterrament. L’entitat de Can Deu, que treballa sense ànim de lucre, es diferencia de les Vocalies d’Enterrament que hi ha a les Associacions de Veïns perquè és una cooperativa de consum.
La presidenta de l’organització, Esther Lopera, ha assegurat que “es va parlar amb altres Associacions de Veïns perquè era una tasca molt complicada voler desenvolupar una entitat d’aquest tipus. Ens vam assessorar i vam decidir formar una Cooperativa de Consum, ja que si necessitem pagar a algú, en cap moment, podem fer-ho.” L’organització està registrada a la Generalitat, igual que el seu Reglament de Funcionament Intern i els Estatus, i paguen impostos a hisenda.
Actualment, l’entitat està formada per una junta de set membres, tres interventors de comptes, que únicament participen a finals d’any per tancar els llibres de comptabilitat i en formen part 3.068 socis.
Col·laboració social
Els ciutadans sabadellencs tenen l’opció de pagar una quota a l’entitat i, d’aquesta manera, estalviar-se diners perquè és més econòmic que una asseguradora privada. Els socis de l’organització no han de pagar una quota mensual, solament han de pagar un euro i mig cada cop que un dels socis mor. És a dir, el dia 25 de cada mes, si hi ha alguna defunció, cobren a cada soci la quota establerta. D’aquesta manera eviten tenir massa diners i que els bancs els cobrin molts interessos.
Lopera ha assegurat que disposen d’un dels serveis més complets perquè ofereixen tant els nínxols, com la incineració, els taxis per anar al cementiri, la làpida, una urna ecològica i, entre d’altres, la tramitació administrativa.
Els socis l’únic que han de fer quan mor un familiar és ensenyar en el tanatori la fitxa de soci de la que disposen i l’Organització Funerària Can Deu es fa càrrec de tot. Per aquest motiu tenen un telèfon actiu les 24 hores del dia. Podem oferir aquests serveis perquè són molts socis i tothom paga la seva quota”.
Cada persona disposa d’una fitxa on indica el seu número de soci i els membres de la família que estan assegurats. Per poder donar-se d’alta l’única condició que hi ha és pagar 40 euros per família i tenir menys de seixanta anys. “Al abonar tothom la mateixa xifra d’alta, tots tenen els mateixos drets, ja siguin nous socis o estiguin des de fa 30 anys”, assegura la presidenta.
Un soci deixa de disposar dels serveis quan no ha pagat tres rebuts, és a dir, quan han mort tres persones i no han pagat la quota que els pertany. Esther Lopera ho deixa clar, “si una persona no abona la quota, ens posem en contacte amb ells, però si no acaben contestant, se’ls obre un expedient i deixen de ser socis”.
Noves idees per al futur
Lopera assegura que “per poder fer una bona feina ens assessorem amb professionals, els millors qualificats. Així, podem vigilar que l’Estatut i el Reglament estigui al dia”. A més, cada any celebren una assemblea per conèixer l’opinió dels socis i una cada quatre anys per escollir la nova junta.
Segons la presidenta i els altres membres de l’organització, estan molt orgullosos de poder fer aquest treball i que la gent ens agraeix la feina que fem:
El problema que veiem és que no hi ha un relleu generacional, és a dir, que no hi ha gaires persones joves i les necessitem per a què continuïn fent la feina que fem. És molt important pels ciutadans. El perfil de socis és molt variat, però la gran majoria són gent gran”.
El sopar de germanor que organitza l’entitat aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre, al carrer Romaní, no és per aconseguir fons, sinó que el preu que paga la gent és el cost que té el plat del càtering. Simplement el fan per reunir-se tots els socis i passar una bona estona. Lopera ha afirmat que els “agrada fer el sopar perquè la nostra feina és molt trista, està vinculada a la mort, i tothom necessita un moment de diversió”.
One Comment