Demagògia, mentides, manipulacions, ganes de dividir, de restar i de crispar més enllà de trobar solucions als problemes reals de la gent i de treure res en clar.
Amb aquestes paraules podríem definir perfectament el que estan fent últimament el PP, CiU i ERC tant al capdavant dels Governs espanyol i català respectivament com a través dels seus representants en les seves declaracions als mitjans de comunicació.
Que el vicesecretari del Partit Popular, Esteban González Pons, afirmi que el PSC està apostant per l’independentisme, a banda de mostrar-se partidari de reinstaurar el PSOE a Catalunya és mentir, fer demagògia i no tenir ni el més mínim coneixement del que és el Partit dels Socialistes de Catalunya.
El PSC és un partit federal que no defensa ni molt menys la independència.
Mentre CiU i ERC juguen a la divisió, el PSC el que sí defensa és establir els ponts de diàleg necessaris, i ara més que mai, entre Catalunya i Espanya, perquè convisquin com ho han fet fins ara però amb unes noves regles del joc més justes i solidàries amb els catalans i les catalanes, amb el conjunt del nostre territori.
El socialisme dividit a Catalunya seria, sens dubte, una de les millors notícies per a la dreta. Per al socialisme català la millor notícia serà sumar noves oportunitats per accedir al món laboral, sumar les diferents sensibilitats amb el mateix objectiu: fer una consulta legal i acordada, iniciant des de ja i tal i com ha defensat des del primer moment, un diàleg amb el Govern espanyol perquè Catalunya i Espanya convisquin com ho ha fet durant segles si bé, amb millors garanties per als catalans i les catalanes.
La primera regla de la democràcia és respectar precisament les regles del joc democràtic i una de les principals d’aquestes regles en política és respectar la ideologia de les diferents formacions sense manipular-les de forma interessada.
El dret a decidir que reclama el PSC és el resultat d’una evidència, que la majoria dels catalans i les catalanes no ens sentim actualment representats a Espanya en igualtat de condicions, que volem una revisió constitucional que remarqui les nostres singularitats i ens doni garanties. D’això és precisament del que estan parlant en aquests moments PSC i PSOE, de la reforma de la Carta Magna per resoldre el tema territorial perquè tots els espanyols se sentin realitzats, inclosos els catalans i les catalanes.
El PSC defensa la posició majoritària a Catalunya, igual que el PSOE defensa la posició majoritària a Espanya. Però el que defensen totes dues formacions i que representa la pràctica totalitat dels seus respectius programes i coincidències és que són socialistes i tenen la voluntat inequívoca de treballar junts. A la resta de formacions polítiques les animaria a deixar d’emmirallar-se en el socialisme per defensar amb el mateix rigor i la mateixa coherència el que han fet tant el PSC com el PSOE amb els seus respectius programes electorals. El PSC només reclama el que demanen la majoria dels catalans i les catalanes, el seu propi dret a decidir, com ho reclama la majoria de la ciutadania i, més enllà, l’aposta pròpia pel federalisme. I sobre aquesta també el conjunt de catalans i catalanes seran lliures de decidir si finalment acaba sent la seva aposta majoritària.
6 Comments