Confesso que cada dia que passa menys entenc el món de la política. Potser perquè cada dia hi ha més persones que s’hi dediquen i menys que la practiquen en la seva essència. Si no estic equivocat i fins a on arriben els meus coneixements, el diàleg i donar totes les explicacions possibles sobre qualsevol tema que afecti la ciutadania, és la regla número 1 d’aquest món. M’explico.
Aquests dies en que un té més temps per dedicar-s’hi a una de les coses que més els recomano, la lectura, llegia precisament en aquest mitjà, un article que feia referència a les crítiques rebudes per part de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per les explicacions que estava donant a sabadellencs i sabadellenques que s’hi han interessat.
Em pregunto, quin és el problema? Una persona i més si es tracta d’un polític –persona pública- no té dret a explicar la seva versió dels fets als que li han demanat o l’han volgut escoltar?. Un rumor, un error, un malentès, una falsa sospita o una possible persecució política i judicial poden acabar amb tota una trajectòria política de dècades en només unes setmanes i, el que és molt pitjor, amb l’honor d’una persona i el de la seva família de per vida?
A banda d’expressar rotundament la meva més enèrgica protesta contra aquells que es creuen en la potestat d’opinar sobre l’opinió dels altres i que han criticat que una persona víctima d’un judici paral·lel i mediàtic no pugui, com a mínim de moment, explicar de primera mà la seva versió dels fets, de la seva boca i no a través de tercers, el que més em preocupa de tot plegat és que des del minut zero, si bé aquesta persona s’ha apartat per tal que el més important de tot, Sabadell i la seva ciutadania, no en surtin perjudicades, la majoria de polítics de l’oposició no han parat de perseguir-lo i en cap moment sembla que estiguin mirant pels interessos dels ciutadans i ciutadanes.
És per a ells més important difamar una persona que defensar els interessos de més de 200.000? Algú, al marge del govern local, ha animat la ciutadania a través de les seves rodes de premsa o articles o notes de premsa a participar dels actes de Nadal, de la cavalcada de Reis d’aquest dissabte, per exemple? Algú d’aquests polítics que s’omplen la boca de democràcia i estat de dret ha demostrat amb els seus fets que contemplen en el seu vocabulari ni que sigui la presumpció d’innocència, un dels pilars dels estats democràtics, a la que tothom, fins i tot els rivals directes, tenen dret?
Bustos està fent el que qualsevol faria en el seu lloc i si no pareu un moment i penseu què faríeu vosaltres si algú us acusa d’una cosa de la que sabeu amb certesa que no heu estat culpables. Ell, sense perjudici del ritme i de l’activitat diàries de la ciutat, ha volgut explicar la seva versió dels fets a qui l’ha volgut escoltar. Ningú està obligat i són molts els que voldrien parlar amb ell personalment per escoltar les explicacions de qui sempre que ha pogut els ha atès per qualsevol dels temes, bons o dolents, relacionats amb la ciutat pels quals ha estat interrogat. Això sí em consta, a diferència d’aquesta reunió que, segons recull aquest mitjà, hauria mantingut fa uns dies amb alguns responsables d’entitats.
En comptes de criticar aquesta trobada animo als que ho han fet a tenir-ne d’altres i si algú els vol escoltar i hi volen assistir són lliures de fer-ho, o no? Quina és la por? Quin és el problema? Jo els hi dic, la por és que s’aixequi el secret de sumari abans del que alguns voldrien i s’acabi demostrant que darrera de l’anomenat cas Mercuri no hi ha el que alguns desitjarien.
El problema és que quan tot passi el mal no haurà estat irreparable ni molt menys ja que per molt que ens intentin vendre una cosa si hi ha una cosa positiva d’aquesta crisi és que no comprem qualsevol història a qualsevol preu i som lliures de pensar i creure en qui creiem. Qui té més credibilitat avui dia? El periodisme, la política, la policia o els jutges? Jo crec que tots per igual i tots en la seva diferència, la qual ve donada per les persones que en són protagonistes en cada cas.
Per Sabadell vull algú que doni quantes més explicacions millor. No vull algú que faci del silenci la seva paraula. Jo crec que la clau de la política, i més en clau local, és la bona entesa, no la dolenta, ni la manca de diàleg i la demagògia que alguns practiquen per tal d’aconseguir una finalitat que, tal i com indica la pròpia paraula, té un final abans de començar.
Pel bé de la política demano explicacions, paraules –quantes més millor-, trobades, presumpció d’innocència i celeritat perquè quan abans s’aclareixi tot abans s’acabaran les acusacions, les difamacions, les conjectures i les especulacions interessades.
El ritme i l’activitat de la ciutat em consten que no s’han aturat i, per tant, des d’aquestes línies animo a tothom a participar de la cavalcada de Reis de dissabte i a continuar somiant entre tots plegats; que somiar és gratis i en temps de crisi…
En aquest primer article de l’any no us desitjo res, al contrari, us demano que en la mesura de les vostres possibilitats ajudeu a les persones del vostre entorn que estiguin més necessitades que vosaltres en qualsevol aspecte de les seves vides.
Feliç any 2013!
Hola Quico,
Tu que dius que no vas de” polític” sinó de “periodista” hauries de saber que contrastar la informació és una regla bàsica del periodisme seriós.
Saps de primera mà el victimisme, els insults i les mentides que el Sr Bustos va proferir en aquella reunió per fer creure que és innocent?.
Saps perquè l’alcalde i la resta estan imputats de greus delictes contra l’administració pública?
Saps tu que la pressupció d’innocència no invalida la pressumpció de culpabilitat quan estàs imputat?
Saps que estar imputat vol dir que un jutge ha trobat “indicis raonables de criminalitat”?
Ets dels que vol fer creure que després de dos anys d’investigació tot aquest sumari és una simple persecució cap el Sr Bustos i els socialistes?
Coneixes tu millor que el jutge els càrrecs dels imputats per dir que darrera el cas Mercuri no hi ha res?
Consideres que el fiscal i el jutge estan prevaricant?
Sincerament Quico, la teva amistat amb l’entorn Bustos no t’haurien de fer perdre l’objectivitat i la imparcialitat com a periodista.
I tu com a tal pot escriure “la meva més enèrgica protesta contra aquells que es creuen en la potestat d’opinar sobre l’opinió dels altres” ? Ah és clar, tu no opines sobre els altres.
He trobat a faltar en canvi alguna referència al fet que els socialistes diguin sense cap mena de rubor que no pensen complir un acord de Ple acordat per la majoria. Gravissim.
Ja no defenses la democràcia? Espero que no hagis canviat de banda.
Senyor Isidre, qui va organitzar la reunió que vostè diu no ha desmentit això que vostè assegura es va dir? No hauria de ser vostè qui contrastés les informacions i no en Quico?. Sobre la resta de temes dels que vostè parla li hem donar la mateixa credibilitat?. Veig també que vostè fa referència a la relació amb l’entorn dels Bustos d’aquest periodista. Potser té coneixement de primera mà de com marxa tot plegat no?.
És la meva opinió. Gràcies
Jo no hi vaig ser i, per tant, no puc subscriure la primera pregunta de l’Isidre, de la segona en endavant vull una resposta d’algú amb minimia objectivitat (el sr. de la Torre ha demostrat sobradament que no està al marge sino forma part del cercle del poder a la ciutat) És vergonyós que algú amb un minim de criteri, apreci per la democràcia i respecte a la ciutadania que pateix cada dia una crisi de cavall no estigui ESCANDALITZAT per tot plegat. El clan Bustos és una lacra per la democràcia i un fiscal i un jutge estan intentant aclarir-nos fins a quin punt aquesta pandilla s’ha aprofitat dels sabadellencs. Denostar a l’oposició que fa ANYS que ho denuncia es desviar l’atenció sobre uns polítics que han demostrat sobradament no estar al servei de la ciutat de la que tan s’omplen la boca.
Què “cansino” és aquest De la Torre…
Bien, que quizás a Bustos no la falte algo de razón en cuanto a que hay cierta persecución contra él, no lo dudo, muy ingenuo habríamos de ser a estas alturas de ignorar como funciona la justicia en estos casos “mediatico-políticos” donde a veces lo único que se busca es la pena de telediario y luego con el tiempo las cosas se calman y se olvidan.
Pero esto no quita no un ápice que desde hace años Sabadell ha venido siendo gobernada por un banda de, con perdón, “gitanos”, en el mal término de la expresión, que han arrambado con todo lo que se encontraban por delante.
Reaccionará la ciudadanía ante unas personas sin escrúpulos que les han estado vaciando los bolsillos y han convertido esta ciudad en una de las más caras de España en cuanto al coste de la vida.
Esperemos que sí. A diferencia de otras ciudades de su entorno, Sabadell carece de una clase dirigente dirigente solvente. Es decir una ciudad descabezada, sin sociedad civil no subvencionada, sin rumbo fijo y sin un proyecto claro de qué “quiere ser cuando sea mayor”. Esto se veía venir hace años, pero la era Bustos no ha hecho sino acelerar el proceso de suburbialización de la otrora importante ciudad de Sabadell.
Sr. de la Torre em sembla que ja s’ha guanyat el plus de productivitat d’escriure articles a favor de Bustos, imputat pel cas Mercuri, si no m’he descomptat de moment ja hi ha 5 de penjats, n’hi ho n’hi do quina falera…jo no entenc gaire sobre aquestes coses però a part de la imputació de l’alcalde , ara apartat uns centímetres, també estan imputats tres regidors més, entre ells el seu germà, càrrecs de confiança, entre ells la seva dona i el cap de la policia municipal, si això no és suficient per deixar el càrrec no sé que més ha de passar i ja pot anar fent reunions per explicar que ell és innocent i no sabia res i jo que soc molt malpensada dubto molt que les persones que assisteixen a aquestes trobades tant espontànies vagin per pròpia voluntat més aviat té pinta de ser persones que li deuen favors i ara l’alcalde els hi passa la factura
La banda de los cuatro
Somos la banda del Capo:
José, Mario y Tamara,
los tres croamos cual sapos
y nunca damos la cara.
Como santa trinidad
al alcalde defendemos,
faltamos a la verdad
e inventamos disparates.
Otra cosa no podemos
al ser algo botarates.
A veces se nos confunde
con el buen amigo Quico
el único periodista
que habla con un pajarico
del partido socialista.
Él al menos da su nombre
no se oculta con alias,
eso está bien a la vista.
Él se porta como un hombre
sin miedo a las represalias.
Para evitar los engaños
queremos dejar bien clara
nuestra auténtica misión:
infectar este diario,
sin reparar en los daños
y sin mostrar compasión,
con algunos comentarios
de gusto más que dudoso.
Es un trabajo pringoso,
pero lo hacemos con gusto
Al cabo los cuatro vivimos
del alcalde Manuel Bustos.
Fullejant els articles d’aquest diari digital m’ha sobtat que un article d’opinió generi tants comentaris i m’ha donat per llegir-me’ls, tots els d’aquest Sr. de la Torre, vés per on.
I clarament, escriu els dijous a una secció que es diu OPINIÓ.
Tant us molesta que aquest Sr. opini i escrigui el que cregui convenient a la seva secció?
Estic farta de sentir com al carrer la gent s’inventa coses i bulos que encara que no siguin demostrables, al carrer, a la gent li encanta la carnassa. Vivim en un país que som uns cotilles, i això no ho podem canviar.
Aquí un Sr. escriu algo i surten tots els “anti” a matxacar-lo…perdoneu, però sent objectiva i gens polititzada, no faré cap acusació de res que no estigui probat. I fins a la data no s’ha probat que el Sr. Bustos i els regidors imputats estiguin imputats per cap delicte de corrupció. El Jutge encara no ha aixecat ni el “secret de sumari”…siguem seriosos i informem-nos abans d’acusar per acusar i intentar fer fora algú de la seva cadira que la va guanyar a les urnes democràticament.
Fins a la data estic contenta de l’alcalde de la nostra ciutat. Ha fet una gran tasca a la ciutat i sense conèixer-lo en persona, opino que no es mereix el linxament que li fan els partits polítics que estàn en minoria i només el poden fer fora fent molt soroll a les xarxes socials…davant les càmeres brindant amb cava…(per cert, vergonyós que un perroflauta l’hagin agafat com a imatge del que sentia la ciutadania en aquell moment)…en fi, que per ser la primera vegada que escric un comentari m’estic escalfant, pero el meu suport al Sr. de la Torre, que faltaria més! està opinant al seu espai amb dades que ell considera objectives. Ja veurem si certes o no. Temps al temps que esperem que sigui curt. Pero linxaments els justos que en una societat democràtica hem de ser més seriosos.
A tots ens aniria millor si sapiguèssim escoltar més que parlar.
Quin preu paga el De La Torre per posar publicitat?
La mejor palabra para todos estos que opinan también del Sr. de la torre, y sobre todo de Bustos, seria ¿A palabras necias, oídos sordos?. No pensaba darle cancha a todos estos (que aunque no tienen la valentía de hacerlo a cara descubierta) , se ve con demasiada facilidad facilidad que Bustos ha lanzado a sus “estómagos agradecidos” o a los que tienen sus “culos alquilados” a repetir un discurso que con el levantamiento del sumario algunos se tengan que tragar.
Se que me repito en denominar a estos “mimbres” ; aunque quizás su denominación aya adquirido una nueva dimensión y hoy ya esté más cerca de ser la del “Mamporrero” ¿si buscáis en el diccionario su definición…seguro que os sentiréis muy identificados?
En cuanto al Sr. de la Torre sus más de 50.000 euros (que según dicen) le caen del “ala” ya hablan por si solos, y como los demás acólitos de Bustos y a fuerza de ser repetitivo, no tengo por menos que volver a repetir que se lean lo que significa la presunción de inocencia para un político (aunque se que alguno ya lo ha hecho y no tiene palabras para rebatirlo), hay está.
¿Ah… si alguien piensa rebatir algo de lo que haya dicho, no se molesten por que no pienso entablar “conversaciones absurdas” con alguien que no tiene la “decencia de dar la cara”?.
La presunción de inocencia
En una sociedad esencialmente injusta, es un sarcasmos habla de “justicia” porque se una expresión objetivamente incompatible con la injusticia institucionalizada existente. En realidad se trata de una contradicciones de Términos contextualmente insalvable acreditación miedo Hechos incontestables como los 5 millones de Parados o el 20% de la población en el umbral de la pobreza o las miles de familias desahuciadas o la persistencia de un sistema fiscal regresivo con amnistía fiscal incluida para especuladoras y Delinqüentes y la tolerancia con el fraude fiscal, o la Asunción como pública de la deuda privada o el desmantelamiento del Estado de Bienestar en detrimentos de las clases populares o los rescates, subvenciones y privilegios a bancos, iglesia y grandes fortunas o la usurpación de la soberanía popular miedo Quienes pusiera el poder económico mundial que, saltándose a la torera los más elementales Principios democraticos, se atribuyen la potestad para decidir sobre el presente y el futuro de Nuestras vidas, etc.
Lo anterior Puede ser útil para situarnos en la dura realidad social que padecemos, pero no puede interpretarse como una claudicaciones a la hora de exigir el cumplimiento de los Derechos sociales y políticos, individuales y Colectivos que formalmente Viena recogidos en las Leyes, ni que insistamos en profundizar para dotarlos de contenido más progresista, ni de reivindicar los que no están reconocidos. Entre tales Derechos formal, Tenemos la presuncion de inocencia, que Hace referencia a que nadie se culpable subasta que no se demuestre apoyo culpabilidad.
conceptualmente se trata de un Derecho Democrático concebida como amparo ante actuaciones y Denuncias arbitrarias; e historicamente se refiere a un Derecho garantista Fruto de las luchas por las Libertades que la Humanidad ha Librado contra las injusticias de los poderosos, que celosos de suspensión privilegios se han Pasado toda la vida reprimiendo A quién osaban cuestion apoyo status quo como y Cuando las venía en gana sin más freno que apoyo propia voluntad y que, como tantos Otros derechos, debemos defender ante cualquier violación o menoscabo.
Por lo tanto, apelar a la presuncion de inocencia Cuando consideremos que debemos de hacerlo se pertinente y de Hecho, habida Deducción los casos de corrupciones políticas que están en el orden del día a lo largo y ancho de toda la geografía, Suelo ser los políticos imputados de corrupción, malversación de fondos, tráfico de influencias, etc. Quienes utilizan ESE Derecho para defender apoyo honorabilidad y de paso para preservar, suspensión excelentes sueldos y confortable estatus.
Pero al tratarse de una norma genérica, la presuncion de inocencia queda ligada a la equidad, Porque el entenderse que la Aplicación de la ley no es un, ejercicio mecánico, la equidad venta a rectificar la injusticia que pudiera producir la Aplicación rígida de una norma abstracta general al caso particular y, en ESE sentido, Cuando los imputados son cargos publicos, en la presuncion de inocencia intervienen un conjunto de variables que deben ser Teñidas en consideraciones para evitar que la norma general al aplicarse a lo particular género agravios comparativos.
Si tomamos como ejemplo el Caso Mercurio, no se aventurada deducir que Cuando el Fiscal Anticorrupción en base a determinadas pistas, Decide quitar a quepo una investigación que se alarga más de dos años significa que los indicios han ido Tomando cuerpo y lo que inicialmente aparezco como mera sospecha, se han ido consolidando como Hechos delictivos tipificados, Porque, de lo contrario, estaríamos ante un despilfarro de recursos Públicos inaceptable. Y eso, existe o no acusaciones formales a día de hoy, los imputados lo saben.
Por eso, y aúnque se cierto que ni la imputación, ni la acusaciones formales (un acusadas puede resultar absuelto en la sentencia), obliga legalmente a dimitir de un Cargo público, no es de Recibir invocar a la “presuncion de inocencia”, para soslayar que, en tales condiciones tanto miedo higiene democrática como por ética y responsabilidad política, lo que corresponde es el CESE. En primer Lugar Porque lo Mismo partido que defiende tal tesis, defiende la contraria Cuando Quienes están en esa situación son susceptibles oponentes políticos, lo que demuestra lo trivial de suspensión argumentos y destapa la verdadera naturaleza de suspensión intenciones y en Segundo Lugar, y para el caso de Sabadell, Porque toda las Fuerzas políticas que representan a la mayoría de la Ciudadanía, se han pronunciadas en contra de que las personas imputadas sigan administrando unos recursos Públicos cuya gestión y limpieza está judicialmente en Entredicho.
Manuel Navas
sociólogo
Davant el secret de sumari en el cas MERCURI ningú sap què hi haurà de tot plegat quan deixi de ser secret. En això, hem de ser pacient i esperar tenir dades objectives de les imputacions i de si es consoliden les acusacions o es deixen sense efecte.
Amb tot, una cosa és ben clara. El Ple de l’Ajuntament ha votat una moció que va deixar en minoria l’equip de govern socialista. Aquesta moció encara no s’ha posat en pràctica desmereixent la mínima defensa de la democràcia. Qui és el responsable de que una moció aprovada en el Ple no s’executi?
Segur que al carrer, en els “corrillos”, en àmbits privats es parli sense coneixement de causa ni sense contrastar allò que es diu però… L’acord del Ple de l’Ajuntament és prou contrastat, fins i tot es va poder seguir en directe a través de la web municipal. Llavors ningú pot parlar de atacs a la honorabilitat ni de cops baixos ni de conspiracions.
S’ha d’executar l’acord del Ple de l’Ajuntament. A qui li toca aplicar l’acord? Al Secretari de l’Ajuntament? A l’Alcalde accidental? Al alcalde no-accidental? A l’equip de govern? Aclarim aquesta irregularitat flagrant que per sort, no està sota secret de sumari…
El periodismo “De la Torre” es el que ha llevado a este país donde está. A sueldo de grupos de poder ha escrito montañas de palabras con el único fin de tapar a sus patrocinadores y atacar a sus adversarios. De este modo esos grupos han podido esquilmar los recursos económicos que les fueron confiados, hacer y deshacer a sus anchas colocar amiguetes, etc… un sistema del que los “Dela Torre” se ha beneficiado directamente, mientras aseguraba la futura miseria de sus conciudadanos.
Desde hace años De la Torre es el ejemplar local de esta especie. Para tratar con ellos hay que esquematizar sus escritos extrayendo de las toneladas de palabrería la autentica argumentación. Veremos que siempre es hueca, insustancial cuando no directamente inexistente. Esperemos que los tiempos de los “De la Torre” estén llegando a su fin. algo bueno tenía que salir de esta crisis.