Amb amics de Sabadell, Manresa i Madrid a Roma, quan el Vaticà li va cridar l'atenció.

Arrenca el tràmit per concedir la Medalla de la Ciutat a Pere Casaldàliga

El ple municipal ha donat llum verda de forma unànime a l’inici del procés per concedir la Medalla de la Ciutat a títol pòstum a Pere Casaldàliga, el bisbe emèrit de Sao Felix, un dels principals propagadors de la teologia de l’alliberament i que va passar uns anys de la seva trajectòria professional a Sabadell. 

El ple ha donat llum verda a començar el procés, a instàncies de la Junta de Portaveus el passat 2 de desembre, poques setmanes després de la mort de Casaldàliga. El religiós claretià Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny (Bages), va tenir una relació important amb Sabadell, ja que va ser a la ciutat on va començar la seva labor com a sacerdot l’any 1952.

Va exercir també de professor, fent una tasca social molt important durant més de sis anys, la qual va marcar la seva trajectòria posterior. El va marcar la relació amb els joves, la vida a barris com Can Puiggener i Torre-romeu i va ser un dinamitzador cultural, ja que va fundar l’any 1957 la revista Eufòria i va fer programes per Ràdio Sabadell EAJ-20. 

Ara comença un procés per justificar l’atorgament de la Medalla de la Ciutat, acreditant els seus mèrits, qualitats i circumstàncies singulars que avalin la seva trajectòria. Quan acabi el període administratiu, es portarà de nou al ple aprovar de forma definitiva l’expedient, que culminarà amb un acte de lliures que es preveu que es faci el primer semestre de l’any 2021.

Altres Medalles de la Ciutat

Entre les darrers persones que s’han reconegut a Sabadell amb la Medalla de la Ciutat, hi ha Muriel Casals, també a títol pòstum, economista, estudiosa del sector tèxtil i presidenta d’Òmnium Cultural, el mestre Francesc Olivella o el poeta Feliu Formosa.

Més informació:

Casaldàliga i Sabadell: “va ser el meu primer amor”

Mor Pere Casaldàliga, el bisbe dels pobres que es va forjar als suburbis de Sabadell

Foto portada: Casaldàliga, amb amics sabadellencs a Roma, on va ser cridat a consultes pel papa Joan Pau II, disconforme amb la teologia de l’alliberament.