Foto portada: Antonio Hilario Mateu, fill d'Antonio Hilario Planellas, al carrer de les Comèdies. Autor: David B.

Així van viure els familiars l’homenatge als deportats als camps nazis

Sabadell ha homenatjat aquest dissabte la seixantena de veïns que van patir en primera mà l’horror nazi. Un boçí de la història de 23 de les víctimes mortals dels camps de concentració i extermini ja omplen els carrers de la ciutat. En els propers mesos es completarà la iniciativa, que ha instal·lat 60.000 plaques de record als països europeus. Els descendents dels assassinats pels nazis han viscut així aquest dissabte especial. 

“ El meu pare, Antoni Hilario Planellas, no volia anar a la guerra. Estava contra tota forma de violència. Però hi va haver d’anar. L’últim cop que el vaig veure va ser a Llavaneres. Quan va acabar la guerra, va passar a la frontera amb França però el van ferir. El van ingressar en un hospital i després se’l van endur”, recorda amb 87 anys, des de la cadira de rodes i visiblement emocionat, el seu fill Antoni a les portes del pati del Museu d’Història, on van tenir la casa familiar. L’últim cop que el va veure era un infant de calça curta i ara camí dels 90 Sabadell recorda la seva història de guerra, exili, deportació i mort. Com 39 sabadellencs més, Antoni Hilario Planellas va morir en un camp de concentració nazi. Ell a Gusen el 8 de gener de 1941. Tenia 37 anys.

Foto portada: Roser Ferrando, filla d'Emili Ferrando. Autor: David B.
Roser Ferrando, filla d’Emili Ferrando. Autor: David B.

Sis mesos després i també a Gusen, va morir Emili Ferrando Rosell. Tenia 41 anys. La seva filla Roser no té cap record del pare ja que va marxar al front quan ella tenia pocs mesos de vida. A més, el germà d’Emili Ferrando va morir durant la Guerra Civil. El seu cos no s’ha localitzat i ara la Roser, filla d’assassinat pels nazis; neboda de desaparegut per Franco, participa en el programa d’identificació genètica posat en marxa per la Generalitat per mirar de localitzar el cadàver. “Només sabem que el meu tiet va entrar a la lleva del biberó i no va tornar”, diu.

Quan Jaume Paloma Masafret va morir el novembre de 1941 al camp de Gusen, tenia 24 anys, era solter i no tenia fills. Sense cap familiar directe present, l’artista alemany Guner Demnig també ha instal·lat una placa davant on havia viscut, al Raval de Fora.

L'alcalde de Sabadell amb Rafael Montllor, fill de Rafael Montllor. Autor: David B.
L’alcalde de Sabadell amb Rafael Montllor, fill de Rafael Montllor. Autor: David B.

La solitària imatge contrasta amb l’acte en record de Rafael Montllor Belenguer, on han assistit el seu fill, nets i amics de la família. Com part dels recordats, Montllor Belenguer va arribar pocs anys abans de la guerra a Sabadell. Ell des d’Alcoi, altres des de Terol, Osca o la Catalunya interior. Montllor era teixidor del sindicat UGT i durant la Guerra Civil va formar part del cos de carabiners.  Amb la victòria franquista, va patir exili i quan els nazis van passar a controlar França va ser deportat als camps nazis classificat com apàtrida. Després d’uns mesos, va morir al castell d’Hartheim, un castell del segle XVI reconvertit en centre d’assassinat a través de les càmeres de gas. El fill de Rafael, també Rafael, conserva les cartes que el seu pare enviava durant tot el seu periple. “Quan va morir, ja feia un any que no rebíem res”, ha recordat a les portes d’un domicili del carrer Llobet on s’ha instal·lat el llambordí en record.

Al mateix carrer, justament a l’altra vorera s’ha col·locat un nou llambordí, recordant Josep Amorós Mestres, sabater nascut el 1888 al Petrer (Alacant) mort amb 53 anys al camp de Gusen. La seva néta, Núria Querol, s’ha acostat a l’acte perquè li ha dit un veí: “un cop a França, el meu avi va enviar una carta a uns parents que teníem a Marsella demanant ajuda, ja que tenir referències podia ser bo per a ell en aquell context, però no va arribar cap resposta i ell va acabar deportat”.

La neta de Josep Amorós, Núria Querol, amb l'artista. Autor: David B.
La neta de Josep Amorós, Núria Querol, amb l’artista. Autor: David B.

Durant tot el dissabte, personal del Museu d’Història de Sabadell ha recordat 23 històries com aquestes mentre l’artista alemany Gunter Demnig instal·lava les plaques en record, anomenades stolpersteine o ‘pedres que fan ensopegar’. Cada llamborda és única i artesanal. El Memorial Democràtic ha sumat a Catalunya a una iniciativa que ha instal·lat ja unes 60.000 llambordes a Europa en record de les víctimes del nazisme (zero a la resta d’Espanya). Des d’aquest dissabte, Sabadell és el municipi català amb més llambordes i segons ha anunciat la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, en breu s’instal·laran la resta. 39 sabadellencs van perdre la vida als camps nazis. Una vintena més en van sobreviure, tot i que un, Enric Tomás Urpí, va morir poc després de l’alliberament en un acte de venjança d’alguns interns pel seu comportament dins del camp.

El diputat Raül Romeva, a la Casa Duran. Autor: David B.
El diputat Raül Romeva, a la Casa Duran. Autor: David B.

“L’oblit ha estat massa sovint la segona mort. És la nostra obligació mantenir la memòria”, ha destacat a l’acte institucional l’ara diputat i exconseller de Relacions Institucionals i Afers Exteriors, Raul Romeva. La Casa Duran ha quedat petita davant l’assistència ciutadana. Així mateix Romeva ha destacat que ara mateix Europa està oferint als refugiats el mateix menyspreu que es van trobar els republicans espanyols i catalans a les costes de França: “el Mediterrani avui dia és el nostre Argelers”. Per la seva part, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha celebrat que Sabadell suma “23 nous espais de ciutat”, ha vindicat la recerca històrica local i ha demanat que no es frivolitzi amb el nazisme.

“Potser arriba una mica tard”

Els familiars consideren importants actes així: “és emotiu però del tot necessari”, diu la filla d’Emili Ferrando. “Em fa gràcia i il·lusió”, reconeix el fill d’Antoni Hilario Planellas. “Clar que és necessari; fins i tot hi ha gent que nega l’holocaust”, argumenta Dolors Junoy, neboda de Manuel Mullor, un altre dels recordats. “Trobo que està bé però potser arriba una mica tard”, convé la néta de Josep Amorós.

Foto portada: Antonio Hilario Mateu, fill d’Antonio Hilario Planellas, al carrer de les Comèdies. Autor: David B.