- Robles, sobre una possible caiguda de l’escola concertada: “La demanda depèn de la voluntat de les famílies”.
- L’Ajuntament ha comprat 370 ordinadors amb connectivitat perquè els escolars en situació de vulnerabilitat puguin seguir el curs amb normalitat.
El procés de preinscripció escolar, que aquest any ha hagut de ser telemàtica, s’està a punt de tancar; acabarà el dia 22 de maig. Sense les jornades de portes obertes, administració local i els centres s’han hagut de posar les piles per abastir d’informació suficient la ciutadania (més info a ‘Preinscripció en temps de coronavirus‘). Com pot afectar aquest nou procés a les famílies amb menys coneixements digitals? Augmentarà la segregació i/o l’absentisme escolar? Com s’està mobilitzant l’Ajuntament de Sabadell per gestionar tots aquests fronts oberts?
Parlem amb l’actual regidor d’Educació a l’Ajuntament de Sabadell, Manuel Robles. Robles és diplomat en filologia castellana i té un postgrau en educació física. Ha treballat a diferents instituts de Sabadell i n’ha estat el director de dos.
En referència a les escoles bressol, com han gestionat la informació en un moment en què no s’han pogut celebrar les jornades de portes obertes?
Les escoles bressol tenen un personal excepcional quant a implicació i empatia amb les famílies i els infants. A part de la pàgina web, cada escola ha fet al seu blog com una mena de visita interactiva, de resum del model educatiu, equipaments, organització i serveis. Una “visita virtual” que, com a mínim, era un punt de partida perquè la ciutadania pogués tenir una informació, a part de la disponibilitat dels equips directius de les escoles bressol que han estat atenent trucades telefòniques. Durant aquesta setmana, segons criteris del propi departament, es faran visites prèvies per fer la matriculació de bressol.
Han posat en marxa alguna acció, des de l’ajuntament, per ajudar a les famílies que han hagut d’inscriure als nens a les escoles i instituts?
Les visites prèvies són també per primària i per secundària, per aquells que tinguin dificultats. No és una visita perquè els ensenyin l’escola sinó que és per aquelles persones que han tingut dificultats per poder executar la preinscripció. És important recordar que les famílies no poden anar sense una cita prèvia. I, a nivell de primària, hem reforçat l’Oficina Municipal d’Educació (OME) per informació telefònica. Més endavant segurament farem la intervenció presencial. Ara mateix tenim vàries persones atenent consultes de famílies que van una mica perdudes.
Quins efectes creu que pot tenir per escoles i famílies que la preinscripció sigui virtual? Sobretot per famílies més vulnerables, que potser no tenen tants coneixements tecnològics.
Tots estem aprenent d’aquesta situació. Qualsevol tipus de problema genera oportunitats; estem aprenent i acompanyant. Segurament aquestes famílies amb dificultats s’hauran recolzat en persones amb fills més grans, que tenen més coneixements, i han pogut fer-la telemàticament; d’altres no, i per això tenim la setmana de presencialitat als centres educatius. Però d’alguna forma, estic convençut que no deixarem a ningú enrere. També és cert que últimament, el ciutadà podia presentar telemàticament la preinscripció, es podia comptabilitzar. A més, evidentment, encara continuarà obert el procés de les preinscripcions fora de termini. Estic convençut que tothom podrà tenir l’oferta educativa pública, si opten a ella, que pugui estar a prop del seu domicili.
Com creu que aquesta situació, preinscripció telemàtica, pot afectar la segregació escolar?
Tindrem problemes a nivell de dificultats de perfil de persones. És obvi que una persona que tingui quatre dispositius a casa té moltes més facilitats que la que no en té. És veritat que qui tingui dades il·limitades no serà igual que el qui fa prepagament de mòbil. Això contribueix a certa segregació, que està patent, existeix. Per això estem fent el possible per minimitzar la bretxa digital i intentar que la segregació sigui la menor possible.
Des del departament d’educació de la Generalitat s’han compromès a abastir a alumnes que no tinguin dispositius o connexió per poder seguir el curs virtual amb normalitat. Tot i així, en no poder oferir aquest servei a tots els infants que ho necessiten, sovint han hagut de demanar l’ajut de les administracions locals. Com s’ha fet a Sabadell?
Nosaltres no podíem quedar-nos fora amb la corresponsabilitat que com a municipi tenim amb el departament d’educació. El departament va iniciar un projecte amb l’objectiu d’intentar que cada nano tingués un dispositiu per poder seguir les classes de forma telemàtica des del seu domicili. Hem complementat aquest programa de la Generalitat comprant 370 dispositius que ja estan, majoritàriament, repartits a les direccions dels centres educatius de primària de la ciutat, pública i concertada. S’estan repartint des de dimecres de la setmana passada. Hem fet un esforç i continuarem avançant. La Generalitat cobria, de l’ensenyament obligatori, ESO i 6è de primària. També el postobligatori els centres de màxima complexitat. Nosaltres hem ampliat aquest programa des de 3r de primària fins a 5è de primària, perquè consideràvem que la Generalitat havia fet una aposta important però insuficient.
Les llistes dels nens que havien de rebre els ordinadors les han elaborat els mateixos centres?
Efectivament. Nosaltres desconeixem on han anat a parar els nostres dispositius. Sabem el nombre de dispositius que hem repartit a cada escola però no els beneficiaris, perquè això és una informació entre la mateixa escola que ha fet la diagnosi de la necessitat del seu alumnat i li ha comunicat al departament d’educació. El departament ens ha fet retorn del nombre de dispositius però no del nom, cognom o adreces.
Ho hauran de retornar un cop acabi tot això?
A nosaltres no, nosaltres hem fet una donació. Ho hauran de retornar a l’escola. Volem que aquests dispositius tornin a formar part de l’inventari de les escoles. Porten també connectivitat amb una tarja de dades de 60 gigues mensuals perquè tinguin dades suficients per poder seguir amb normalitat la docència online.
Teniu pensat fer més donacions?
Si entrem en un curs híbrid, que es farà entre casa i classe, tenim la idea de continuar apostant perquè els dispositius puguin arribar a més alumnes. Tampoc sabem encara quin programa farà el departament d’Educació, perquè al cap i a la fi, depenent d’ell. El que fem és contribuir amb el departament per poder donar més amplitud al programa. Estarem en línia per poder abastar a més nivells.
Creu que aquesta situació pot afectar negativament les escoles concertades?
Incertesa tenim tothom: les escoles concertades no saben què passarà, nosaltres tampoc. No tenim dades de preinscripció. Però també s’ha de dir que la tendència de l’any passat i de l’anterior era l’increment de demanda de la pública, més que de la concertada. Hem de dir que l’oferta de la concertada és necessària perquè el sistema públic no podria absorbir tota la demanda que necessita la ciutat, però també és cert que les modes i les inclinacions de les famílies a triar determinades escoles van variant any rere any. Si fem referència a l’anterior crisi econòmica del 2008, nosaltres pensàvem que tindríem un repunt de la demanda de la pública. En canvi, no hi va haver el repunt, no tenim una referència de davallada de l’escola concertada. Estudiarem escenaris. De totes maneres, la demanda depèn de la voluntat de les famílies.
Els preocupa que estar tant de temps lluny dels docents pugui haver hagut fomentat l’abandonament escolar?
Hem de fer seguiment per evitar que això passi. La desconnexió pot tenir determinades situacions crítiques. Hem de fer acompanyament sobretot dels de 4rt d’ESO amb la seva elecció. Tenim un programa, el Posa-t’hi, amb què intenten que això no passi, fent l’acompanyament d’aquesta etapa complexa en plena adolescència. Hem de reforçar els temes d’absentisme escolar.
És veritat que sis mesos són una desconnexió, però també és veritat que el professorat ha fet un gran esforç per gestionar bé aquests tipus d’inputs, un gran esforç d’adaptació, igual que els alumnes. És probable que costi engegar el motor de la normalitat acadèmica. Hem de ser conscients que el sector és una matèria primera molt sensible, que hem de mimar i cuidar.
Què opinen en referència a les peticions de què s’obrin les escoles abans de l’estiu?
La societat infantil, els alumnes, han de viure un final de curs normalitzat, feliç. No parlo de tornar a les aules per reforçar aprenentatges o per qüestions pedagògiques sinó per gestió de les pròpies emocions.
Hauríem d’acabar el curs amb certa normalitat, dins l’excepcionalitat que tenim. La normalitat és complexa, no depèn de nosaltres, sinó que de molts factors. Però he de dir que seria bo un comiat dels alumnes dels seus companys, dels profes, de l’escola. Aquests nens de sisè que canvien i van a diferents instituts. Crec que és massa càstig per una població que, com a tothom, però potser més per la seva curta edat, està patint més el confinament, psicològicament No tinc cap tipus de dubte en afirmar que, evidentment sota les recomanacions i la seguretat, que s’hauria de normalitzar l’acabament del curs.
La fundació Jaume Bofill ha proposat recentment que es realitzin casals d’estiu que incloguin els àpats per a les famílies vulnerables i que, a poder ser, estiguin adreçats a tota la població. Ho veurem a Sabadell? (més informació a: ‘Joan Cuevas: “La preinscripció telemàtica pot accentuar els prejudicis”).
Sabadell farà una aposta decidida i clara per potenciar un estiu feliç per la canalla. A nivell d’espais, subvencions, escoles, instituts, espai públic, piscines. És veritat que tenim inconvenients com la distància social. També s’ha proposat al conseller que es mantingui durant l’estiu les targetes moneder. Però tenim moltes incerteses, necessitem instruccions clares del departament d’educació. Necessitem sumar esforços perquè la canalla l’alumnat pugui viure amb la normalitat i felicitat un estiu.
I en l’àmbit educatiu?
També tenim programes de reforç escolar durant l’estiu, al setembre podran tenir reforç. A més tenim programes competencials que podem oferir als casals d’estiu perquè puguin complementar el lleure. Tot això dependrà de la fase de desescalada en què ens trobem. Ara mateix, assegurar que es podran fer casals d‘estius, no podem. Estan treballant pensant en la possibilitat de la seva realització. Sóc optimista, crec que podrem tenir uns casals força endreçats i normalitzats.
