Durant el nazisme i després de la Guerra Civil, gairebé 60 persones que havien nascut, vivien o treballaven a Sabadell van ser deportades als camps de treball o extermini nazis. 40 hi van morir; 19 en van sobreviure. Sabadell inicia ara un programa de record i homenatge. La porta de les llars dels 23 deportats morts amb domicili conegut tindran una placa de record.
Dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, l’artista alemany Gunter Demning col·locarà 23 llambordes davant de les llars on van néixer o viure sabadellencs que van morir en camps de concentració. Es posen a partir de l’ordre alfabètic del cognom dels homenatjats.
Les llambordes, anomenades stolpersteine (pedres que fan ensopegar en alemany) s’han convertit en un reconeixement simbòlic a les víctimes de l’holocaust nazi. Són plaques de 10×10 centímetres, de formigó, recovertes de llautó amb les dades de cada deportat gravades. Cada llamborda és única i artesanal. Es col·loquen al paviment davant les cases o llocs on les víctimes van viure o treballar.
El projecte està liderat pel Memorial Democràtic i ara arriba a Sabadell. A Catalunya ja hi ha llambordins així a Igualada, Manresa, Castellar, Navàs, Palà de Torrella i abans de finals de gener se’n col·loquen més a Guiamets, Olesa, Cervera i Girona, a part de Sabadell. Amb les 23 que es col·locaran el 27 de gener, Sabadell serà el municipi amb més stolpersteine de Catalunya. A la resta d’Espanya no se n’ha col·locat cap, segons fonts municipals. A la resta del món hi ha unes 60.000 a 1.800 municipis de països com Alemanya, Hongria, Polònia, Ucraïna, la República Txeca, França, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
Itinerari de record
L’alma mater del projecte, Gunter Demning, començarà a col·locar les llambordes al pont de la Salut, a les Cases d’en Sangés, a les 9 del matí. Acabarà a les 18 hores al carrer dels Comtes. Cap a les 14.40 hores la filla del deportat Emili Ferrando Rosell, Roser Ferrando, llegirà unes poesies davant la casa on vivia la família l’any 1936, al carrer del Vapor. I a les 16 hores, el fill del deportat Rafael Monllor, Rafael Monllor, llegirà textos del seu pare al carrer Llobet.
Acte institucional
El mateix dissabte, a la una del migdia i a la Casa Duran, es farà l’acte institucional, amb la presència de les autoritats municipals i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, la sabadellenca Carme Garcia. Els actes estan organitzats de la mà del Memorial Democràtic i l’Ajunament. Hi haurà una actuació del Brossa Quartet i es llegiran fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí. “Aquest és un acte de reconeixement als qui van lluitar, resistir i patir els embats del nazisme i el feixisme”, assegura l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant: “totes aquestes persones deportades són i seran l’orgull de ciutats com Sabadell, ja que estem plenament compromesos dia rere dia amb la lluita antifeixista”.
L’ajuntament de Sabadell forma part des de l’any 2016 de la Xarxa de Municipis de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. El govern municipal manté que desenvoluparà un Programa de Memòria Històrica a la ciutat.
Setmana de record
Des d’aquest dijous 18 gener fins dijous vinent els llambordins es podran veure al Museu d’Història de Sabadell. A més, el 22 de gener es projectarà als cinemes Imperial el documental Fugir de l’oblit, a les sis de la tarda. I dijous 25 de gener, al mateix Museu d’Història, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents.
