- El desconfinament ha posat més en valor que mai els espais naturals de les ciutats.
- L’entorn del Ripoll acumula problemes i s’ha convertit en una cursa d’obstacles.
El desconfinament ha posat al centre de l’actualitat els espais naturals. Ja han obert les terrasses i les botigues, i molta gent ha abandonat el riu o els boscos per tornar a ramblejar. Però l’anomenat Rodal, que abasta tota la ciutat excepte els barris del sud, pren ara més importància que mai. El principal pulmó de la ciutat, el Parc Fluvial del Ripoll, es presenta als ciutadans en molt baixa forma. S’acumulen problemes de fa temps amb altres causats pel temporal Glòria, i un aiguat en ple confinament. I no se solucionaran en breu.
Aquest article passarà de llarg sobre el tan reivindicat com poc posat en pràctica potencial econòmic del parc industrial. Ni tampoc sobre els futurs usos o la modernització de la zona que ara ocuparan una oficina municipal, de nom Gran Via – Ripoll, a càrrec de l’exregidor de CiU Toni Font ara a les ordres del govern PSC-Podem amb suport extern de Junts per Sabadell. Tampoc s’entrarà en l’estat de les moltes fàbriques sense ús, algunes catalogades, o els molins patrimonials ni en si hi ha tallers de reparació de vehicles clandestins. És més aviat, i només, un article sobre el present de la zona i respecte al seu ús més habitual a hores d’ara: l’esportiu i de lleure.
La natura, més valorada que mai en el desconfinament
El passat 2 de maig molts sabadellencs es van posar les esportives. Després de mes i mig de confinament dur, el més restrictiu d’Europa, gairebé tothom tenia ganes d’esport i natura. Alguns feia anys que tenien les vambes guardades i les van haver d’arreplegar del fons d’armari on també tenien el xandall de moda a l’època. Altres tenien la roba esportiva més a mà. Però gairebé tothom, esportistes habituals, ocasionals i amants del sofà, milers de persones en definitiva a la ciutat, han redescobert el bosc de Can Deu, el Parc Agrari, Castellarnau o el Ripoll des d’aquell dissabte 2 de maig.
Què s’han trobat? Un pulmó verd, el Parc Fluvial del riu Ripoll, de més de set quilòmetres, que travessa la ciutat. A estones amb tanta gent que semblava la Rambla. Però han vist també un riu ara amb bon cabal. Una primavera esplèndida. I, tret de les antipàtiques canyes americanes, una vegetació prou notable.
En canvi, els marges, els camins, que donen continuïtat al parc fluvial, no viuen el seu millor moment. Al revés: segurament viuen el pitjor estat de la darrera dècada. Els problemes s’amunteguen sense solucions ràpides en una mena de pati del darrera de la ciutat.
La Tosca, destrossada des de fa més de mig any
Així, a La Tosca o Torrent de Colobrers, el paratge més singular de la ciutat (amb el Passeig de la Revolució ja de cara a la ciutat o Ribatallada, entre Can Deu i el riu) està tancada des d’octubre passat, Unes tempestes la van malmetre per segon cop en pocs anys. El seu estat és deplorable. Unes pluges també van destrossar el paratge l’any 2018. Però es va solucionar en tres mesos. Llavors el govern quatripartit va assumir els costos de posar-lo al dia a través dels plans de feina del Vapor Llonch. L’actual govern socialista ha emprès un altre camí: ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua que arrangi el Torrent, segons han dit fonts municipals a aquest digital, ja que ells gestionen els cabals dels rius. El 20 de maig tècnics municipals i de l’ACA el van visitar per analitzar el seu estat.
Els ponts penjants, tancats des de gener de 2018
L’ACA també ha de reparar els dos ponts penjants del Ripoll que es van instal·lar després de les riuades de 1962, a l’entorn del barri de Torre-romeu. L’Ajuntament ha signat un conveni, que ha passat pel ple aquest dimarts. Però la reparació no es farà d’avui per demà i els ponts estan tancats des del gener de 2018. No hi havia garanties de seguretat, van palesar tècnics municipals. Malgrat que tot sovint la gent hi passa, la connexió entre llera i llera del riu està així dificultada. I seguirà així almenys un any més (més info: ‘Reparar els ponts penjants del Ripoll, més a prop‘). Si tot anés bé, tres anys i mig per arreglar dos ponts.
Els estralls del Glòria fan del riu una cursa d’obstacles
Però hi ha més. Molt més. El temporal Glòria de finals de gener va causar danys notables a gairebé tots els punts. Lesions tan visibles que fan del riu una cursa d’obstacles. Les hortes sota Can Roqueta estan tancades des de llavors a causa d’una important esllavissada. S’està quantificant el cost d’arranjar de nou la zona. A l’altra llera, sota el campus de la UAB, a l’àmbit Covadonga, va haver-hi un important lliscament de terres a la Font de la Mina. S’està quantificant també el que costarà arranjar la zona per ampliar el camí, que ara és inferior a dos metres i perillosa, així que s’ha tallat.
Més al nord, després de la font dels Gitanos i abans de la font dels Degotalls, prop de les taules de pícnic del Molí de l’Amat, hi ha un llarg camí al marge esquerre restringit al pas. La causa: més esllavissades del temporal Glòria agreujades per unes pluges el passat mes d’abril, en ple confinament. Sobre el vessant hi ha una torre elèctrica. L’Ajuntament es planteja restringir més l’accés a la zona. També s’ha afectat la Sèquia Monar. A l’altra llera, la connexió entre Can Puiggener i el riu pel Llano està formada per un camí delimitat per una barana, que s’ha escarpat a causa també del temporal Glòria. L’Ajuntament planteja ara desplaçar el camí.
La mateixa combinació, temporal Glòria al gener i pluges a l’abril, van provocar més esllavissades al camí de Jonqueres cap a Castellar, que s’ha hagut de tallar. S’ha demanat pressupost per arreglar-lo. Es tracta d’una zona molt concorreguda per ciclistes que van de Sabadell a Castellar (al Puig de la Creu) pel riu. Encara hi ha una nova afectació més encara cap al nord, un cop travessat el gual del riu just a sota del Punt Blau de la carretera de Castellar. L’esllavissada ha comportat també la caiguda d’arbres.
Així que entre els ponts tancats per manca de seguretat, el Torrent de Colobrers destrossat (i vandalitzat) i diverses parts del parc fluvial tallades a causa de les esllavissades, desconfinar-se pel riu Ripoll és més que mai una cursa d’obstacles.
