“El sector de la fusteria té futur”. Així titllava el cap de seminari de l’Escola Industrial Albert Garcia, en relació al XXXI Concurs d’Estudiants de Fusta i Moble de Catalunya. La jornada tenia com a objectiu la formació i despertar l’interès per la professió, així com reunir una trentena d’empreses del sector, en busca de futurs fusters. Han participat una trentena d’aspirants. Albert Mas, guanyador d’enguany.

El certamen ha comptat amb l’alumnat de Formació Professional en estudis de fusteria i moble. En uns estudis vocacionals i durant quatre hores de concurs, s’han pogut observar les habilitats, competències i coneixement dels estudiants de les diferents escoles de Catalunya.

“Al principi he estat molt nerviós perquè no saps el que hauràs de fer. Per tant, tot i tenir quatre hores de temps, he necessitat posar-me els cascos per aïllar-me del so extern, així poder concentrar-me”, confessava en Joan, un dels participants, sobre la tensió viscuda en els moments inicials

Els alumnes de fusteria han hagut de posar en pràctica la teoria i tot allò après al llarg del curs. La tasca consistia en confeccionar i reproduir una peça, el més acurada possible, proposada per l’ESDI.

“Les cares dels alumnes a l’inici eren de preocupació i d’incertesa per esbrinar que ens han preparat els de l’ESDI. Però és el dia a dia, és el resultat de posar en pràctica tot el que aprenen. Tothom té els mínims per participar”, subratllava Garcia.

Els participants s’han presentat a l’institut a les 8:30 del matí amb nervis i incertesa per com anirà la jornada i de la peça que els hi tocarà reproduir. A l’arribar, sobre la taula tenien un sobre amb els plànols de les propostes de l’ESDI, amb les peces de fusta i el material de seguretat requerit. A les 9 del matí els supervisors donaven el tret de sortida la competició. Quatre hores de nervis però també de plena concentració per realitzar la millor peça.

Peces i eines

Tal i com han apuntat diversos alumnes, les propostes de fusteria eren molt variades, anant des de petites cadires, taburets o inclòs taules. Amb què ho feien? Segons recullen les bases del concurs, els participants havien de dur estris de dibuix, un goniòmetre, flexòmetre, enformadors, una escaire, maça i un capçalet, entre altres eines cabdals per l’obra. D’altra banda, els participants també gaudien de mesures de seguretat per no fer-se mal, des de guants, EPI’s i ulleres per cobrir-se. També podien duur uns cascos per aïllar-se del so ambient.

D’acord amb el comentat per Garcia, els alumnes arribaven al seu espai de treball, tenien els plànols i material necessari per treballar: “A efectes de valoració, si l’aspirant necessitava més material perque se li ha trencat o no l’ha fet servir adequadament, tenia una lleu penalització”. D’altra banda, la fusta residual de les fabricacions es reciclava per futurs projectes de menor escala.

Impressions dels estudiants

Ja amb la tensió baixa després de les quatre llargues hores de treball, els alumnes han volgut compartit sensacions de l’experiència, destacant els nervis i la complexitat de la prova:

“Ha sigut força complex. En el meu cas he hagut de fer un total de quatre peces, a més havien d’anar encaixades amb espigues de fusta. El més difícil ha sigut la gestió i control dels nervis, evitant que s’apoderin de la situació. No pots anar confiat”, ha afirmat en Jan, un dels participants

Els aspirants han seguit una metodologia marcada pel seguiment dels docents, que han donat consells i suggeriments als estudiants: “el tutoratge ha sigut molt important i els resultats ho han demostrat. Estic molt agraït de la seva ajuda i correccions que m’han anat fent”, destacava en Jan.

Altres estudiants també en parlaven de la complexitat del procés, però sobretot també han destacat la importància d’un esdeveniment així per donar-se a conèixer a futures empreses o al món laboral: “és molt important que poguin veure com treballem, encara que siguin només quatre hores, és clau”, afirmava un dels participants.

Supervisió i qualificació

Segons ha subratllat Garcia, els treballs finals eren qualificats per un Jurat compost per un membre del Gremi de la Fusta de Sabadell i Comarca, així com també de professors dels diferents centres de Catalunya. Els criteris de qualificació oscil·len des de la metodologia de treball i l’ordre fins el producte final, la planimetria dels encaixos i la gestió del temps.

El concurs ha comptat amb quatre jurats de supervisió, que prenien notes dels aspirants durant el procés, així com els hi donaven assistència en cas de col·lapse, problemes amb el material, eines o si necessitaven repetir la mostra: “També avaluaven el procés dels aspirants, si seguien les mesures de seguretat, que no es facin mal i el mètode de treball”, recalca el cap de seminari. La valoració final del Jurat també s’orientava a partir de la nota dels supervisors.

Lliurament de premis i valoració

Al finalitzar les quatre hores de treballs, i després de l’hora de deliberació del jurat per determinar el guanyador, ha tingut lloc l’entrega de premis, amb la presència de l’alcaldessa, Marta Farrés, acompanyada del regidor d’Educació, Manuel Robles. El guanyador d’enguany ha estat Albert Mas, fabricant un banc de treball de fusta.

“Pel sector és molt important aquest esdeveniment i prova que és molt potent. Nosaltres només fem que rebre empreses col·laboradores per endur-se alumnes, així com també n’hem convocat altres per a que observin el futur que tenim. Han vingut una trentena d’empreses”, finalitzava Garcia

Entre els premis pels tres primers classificats, també s’han atorgat els premis Bosch al millor mètode de treball i el premi Profemadera a la seguretat. El guanyador no només s’emportava el premi, sinó que seria invitat al sopar que organitza el Gremi de Fusta per la nit. A més, tindrà la inscripció gratuïta al Concurso d’Estudiantes que es celebra al IES Virgen de las Nievas, a Granada.

Foto de portada: concurs d’estudiants de Fusta i Moble de Catalunya. Autor: D. Jiménez