Aigües Sabadell ha recuperat aquest dijous el seu cicle de conferències Aigua i món, centrat en els principals reptes ambientals. La primera sessió ha anat a càrrec del vallesà Xavi Segura, meteoròleg de RAC1 i del diari Ara, a més d’un exitós divulgador a les xarxes socials. Només a Instagram, el seu perfil @tempsdemeteo compta amb una comunitat d’uns 100.000 seguidors, amb qui comparteix previsions meteorològiques i resol inquietuds sobre el clima.

Segura ha començant recordant que el “canvi climàtic” és “natural”. El clima canvia des de sempre, es va movent i va oscil·lant. I és que la Terra porta vivint un procés natural de canvi climàtic des de fa mil·lennis. “Però els gasos contaminants han provocat que l’escalfament global s’hagi accelerat en poques dècades. L’accelerem nosaltres sense permetre que la vida es pugui adaptar al canvi climàtic i per això estem perdent espècies i s’estan produint fenòmens naturals. Per això parlem d’emergència climàtica”.

L’increment de temperatures mitjanes és constant. “Ara mateix no estem preparats per afrontar aquest creixement de les temperatures”, diu. A Catalunya, l’any més càlid des que hi ha registres va ser l’any passat, el 2024. “Dos graus i mig per sobre de la mitjana dels darrers 150 anys”. Una situació empitjorada per la sequera, sobretot al 2022 i 2023. En canvi, el març de 2025 ha estat el més plujós del segle. “Els extrems formen part de la crisi climàtica, que ens farà anar d’un extrem a un altre com una muntanya russa”, ha insistit.

Canvi climàtic: més sequeres i més llargues

La tecnologia pot tenir un paper important. Ho ha tingut durant la sequera. En un moment determinat, la meitat de l’aigua va provenir de la dessalació o la regeneració. “Si no hagués estat per això, al maig de 2023 els embassaments haguessin quedat buits. Aquesta aigua de nou recurs és molt important i aquest és el camí”. Segura pronostica que el 70 per cent del consum es podria cobrir a través d’aquestes fonts cap a finals de la dècada. “No dependrem tant de la pluja”, manté.

Segons els estudis, es preveu que a finals de segle plogui un 20 per cent menys que ara. “Us imagineu perdre el 20 per cent del PIB? Seria catastròfic”. De cara al futur hi haurà més sequeres, i més llargues.

“I a cada sequera perdem un llençol perquè hi ha una petjada irreversible. No recuperem mai el dèficit hídric. El Montseny va tenir un dèficit de 1.400 litres durant els anys de sequera i no s’ha recuperat i segurament no es podrà recuperar. Per tant, anirem a terrenys cada cop més àrids, amb menys arbres, amb menys aqüífers. Tindrem un clima estepari o semidesèrtic, al sud i a Ponent. A mitjans de segle Barcelona tindrà el clima que tenia Sevilla fa 10 o 15 anys. I la gent diu que no vol anar a Sevilla per la calor. Ens trobarem amb el mateix potser”.

L’emergència climàtica ja ha incrementat les morts per la calor un 30 per cent en dues dècades, sobretot a França o el centre d’Europa, pocs acostumats i preparats a les altes temperatures. És previsible que les malalties infeccioses puguin escampar-se amb més facilitat, d’igual manera que la crisi climàtica provocarà migracions o, sense anar tan lluny, canviar d’hàbits. “Tenir vacances ja no és per a molta gent anar a la platja sinó buscar la fresca, dormir bé a la nit i respirar”, insisteix. “Ens hem d’anar adaptant: no hem d’edificar en zones inundables, mai construir places o carrers sense arbres, les cases també s’han d’aïllar millor. No tenim una altra opció”.

El desgel

Segura ha afegit que l’increment mig de la temperatura està accelerant el desgel a marxes forçades. Cap al 2030, d’aquí cinc anys, l’Àrtic deixarà de tenir gel a l’estiu. “Això provocarà més onades de calor al sud d’Europa”. I sobretot accentuarà la pujada del nivell del mar: que és d’uns quatre mil·límetres cada any, uns 10 centímetres des dels anys 90. Sembla poc però ha fet retrocedir les platges fins a 15 metres, per exemple, a l’Estartit.

Bon precedent: la capa d’ozó

No tot és dolent, ha apuntat. “Hi ha un bon precedent, i és el que ha passat amb la capa d’ozó”. La situació va ser límit als anys 90. Però els estats es van posar d’acord, els acords es van complir, les mesures van funcionar i la capa d’ozó va recuperar els nivells que tenia als anys 80. “Aquell consens ens dona un bri d’esperança i ha ajudat a frenar els efectes del canvi climàtic”. Segura ha insistit que cal pressionar els governants per fer més accions contra l’escalfament global.

Jordan (Aigües Sabadell): “tenim una nova realitat”

El director general d’Aigües Sabadell, Lluís Jordan, ha destacat que el cicle Aigua i món, de la mà de “científics i experts” serveix la societat sabadellenca per aportar “llum” en la presa de decisions per mitigar l’impacte del canvi del clima o de la sequera. “La sequera o la DANA són alguns dels efectes rellevants de la situació que hem d’afrontar; la gestió de les sequeres i a la vegada de les inundacions semblen coses contraposades però formen part de la nostra nova realitat”, ha destacat.

Per la seva part, la regidora de Transició Ecològica, Sílvia Garcia, ha reconegut que l’escalfament global d’un grau i mig és “alarmant” i que la “situació política a nivell internacional no ajuda”. “Les dades no menteixen; ara és el moment d’actuar perquè la crisi climàtica ja és una qüestió de present. A Sabadell ens ocupa i ens preocupa i treballem, per exemple, per ser resil·lients en la gestió de l’aigua. Els grans acords són importants però els canvis també comencen des dels barris, les ciutats i les accions municipals”, ha insistit. “Hem de seguir donant una segona vida a l’aigua per tot el que poguem: netejar carrers, regar parcs i jardins i això ha d’anar creixent cada cop més”.

Foto portada: el meteoròleg Xavi Segura, aquest dijous, en la ponència sobre l’impacte del canvi climàtic a Catalunya. Autor: D.Jiménez.