Helena Jubany

Cas Jubany: les anàlisis que assenyalen la innocència de Muntsa Careta

L’assassinat d’Helena Jubany remou Sabadell gairebé 20 anys després. Tot i que el cas està sobresegut des del 2005, la investigació es podria reobrir ara, i així almenys ho volen les famílies de Jubany i la principal acusada al cas, Muntsa Careta, que es va suïcidar a la presó. En sintonia amb les declaracions que el policia nacional David Medialdea va fer al programa Crims, la lingüista forense Sheila Queralt subratlla a iSabadell la conclusió de les seves anàlisis: Montserrat Careta no seria l’autora dels dos anònims amb què va començar aquest cas.

Manuel Horacio sempre ha assenyalat a Montserrat Careta, Muntsa, com la presumpta assassina d’Helena Jubany. Fora dels jutjats, però, l’opinió no és la mateixa. La família de les víctimes, Jubany i Careta, fa 18 anys que lluiten per eradicar totes les deficiències que embruten aquest dictamen.

Després que el mateix fiscal reconegui que hi ha contradiccions en les quartades, que es faci públic que només es van realitzar les proves cal·ligràfiques a dos dels vuit sospitosos i que el policia nacional argumentés a TV3 perquè creia que Santiago Laiglesia és el presumpte homicida, surt a la llum una ombra més d’aquest cas: les anàlisis lingüístiques que la doctora  va fer l’any 2017 amb la col·laboració de Roser Giménez determinen que “es podria descartar a Montserrat Careta com l’autora dels anònims amb una alta probabilitat”. Opinió contrària a la del jutge instructor Manuel Horacio.

Les lingüistes forenses Roser Giménez i Sheila Queralt analitzant els anònims que va rebre Helena Jubany. Autor: J. Ramon
Les lingüistes forenses Roser Giménez i Sheila Queralt analitzant els anònims que va rebre Helena Jubany. Autor: J. Ramon

Contradient també la versió oficial dels fets, Queralt observa que Careta mai utilitzava l’expressió “fer un truc”, com apareix en el primer anònim, i que l’autor dels escrits no està familiaritzat amb la Unió Excursionista de Sabadell, a diferència de Muntsa, perquè els membres d’aquesta associació no diuen “l’UES”, com en la segona carta, sinó “la UES”. Pel que fa a tal entitat, manté que no farà l’orella sorda si el cas torna als tribunals (més info: ‘La UES, a disposició per col·laborar amb la justícia si es reobrís el cas Jubany‘. 

Part del primer anònim que rep Helena Jubany. Font: helena.jubany.cat

Segons les anàlisis de les lingüistes forenses, l’autor dels anònims tindria entre 25 i 35 anys pel tipus de vocabulari i expressions que utilitza, un nivell acadèmic alt pel grau de puntuació i construcció sintàctica que presenten els escrits i era algú acostumat a parlar en català per l’ús de pronoms febles, la bona accentuació i l’ús de la i llatina en lloc de la y grega.

Part del segon anònim que rep Helena Jubany. Font: helena.jubany.cat

En els anònims s’identifiquen dos tipus de lletra. Malgrat que les proves cal·ligràfiques només es van fer a dos dels vuit sospitosos, hi ha sis hipòtesis diferents: una determina que Muntsa és l’única autora dels anònims, una altra assenyala a Ana Echaguibel, un tercer resultat apunta que s’han escrit a dues mans i encara n’hi ha uns altres que descarten a les dues noies.

El gran interrogant d’aquestes anàlisis és com amb tan poc material – els dos anònims són molt breus i els manuscrits amb què s’ha comparat la lletra són anecdòtics i poc fiables – es pot arribar a resultats tan contundents. En la mateixa línia, també és estrany que seguint un mateix mètode científic s’extreguin conclusions tan diferents i fins i tot oposades.

Foto portada: Les lingüistes forenses Roser Giménez i Sheila Queralt analitzant els anònims que va rebre Helena Jubany. Autora: J. Ramon