Una setmana després del judici, ja hi ha sentència al cas conegut com la ‘Manada de Sabadell’ que va jutjar l’agressió sexual múltiple que va patir una noia de 18 anys a començaments de febrer de l’any 2019 en una antiga oficina bancària. L’Audiència de Barcelona ha condemnat a penes des de 13,5 anys fins a 31 anys de presó a tres dels quatre processats per aquell violació. El quart acusat ha estat absolt.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el tribunal ha considerat “absolutament veraç el testimoni íntegre de la víctima” i aplica la doctrina del Suprem per condemnar dos dels altres tres acusats com a cooperadors necessaris en la violació múltiple. El quart acusat ha quedat absolt al no trobar proves de la seva presència en el lloc i hora dels fets.
El tribunal imposa 31 anys de presó a l’únic acusat de violar la jove directament, M.Alibos. La seva relació sexual estava provada per les proves biològiques i el jurat no considera veraç que el sexe va ser consentit. A més Alibos és condemnat també com a cooperador necessari de les dues altres violacions que va patir la noia minuts abans en la mateixa nau.
Els altres dos condemnats són com a cooperadors. Per un costat, J.Belayd, que assegurava estar passejant per la Rambla a les sis del matí mentre violaven la jove. Per l’altre, R. Oukhlifa, qui va fer el gest de la victòria el segon dia entrant al judici i que va fer aturar-lo el primer perquè havia d’anar al lavabo i no es podia aguantar. Oulhklifa, a més, és germà del violador fugat. Tant a l’un com a l’altre se’ls imposen 13,5 anys de presó per complicitat amb les tres violacions, ja que estaven en el lloc i no van evitar el succeït, contribuint a un clima de terror. Els tres condemnats hauran d’abonar les costes del procediment, tindran cinc anys de llibertat vigilada un cop complerta la pena de presó i hauran de pagar una indemnització de 60.000 euros. Un cop hagin complert un quart de la pena, i puguin accedir al tercer grau, el tribunal sentenciador valorarà si els expulsa d’Espanya, ja que hi residien, i hi resideixen, de forma irregular.
Un absolt
El quart acusat, M.Bakki, és absolt. No s’ha pogut constatar que estava a la nau el dia i l’hora dels fets. La víctima el va trobar a la nau l’endemà quan reconeixia la zona acompanyant els Mossos. A més no s’estima com a prova la roda de reconeixement que el va assenyalar ja que l’advocat i la víctima van parlar abans del moment, el que es considera “irregular”.
El precedent de la primera Manada
La sentència es basa en bona part, hi beu directament, en la doctrina establerta pel Tribunal Suprem en la sentència de la Manada de Pamplona. En aquell text s’estima penalitat quan es crea un clima d’intimidació malgrat que no es participés de forma directa en la violació. D’aquesta forma es condemna tant Belayd com Oukhlifa.
Dos violadors sense sentència
Durant la fase d’instrucció, dos dels tres violadors no van poder ser identificats i asseguts a la banqueta dels acusats. Un d’ells, K.Ouhlifa, va fugir mentre estava en llibertat condicional a l’espera de les proves biològiques que van confirmar una relació sexual entre ell i la víctima. El segon no ha pogut mai ser identificat. Hi ha una prova d’ADN però encara no ha pogut ser identificat.
Foto portada: un dels acusats de la violació, abans d’entrar al judici. Autor: ACN.
