20 anys del crim Jubany: què va passar i com ha evolucionat el cas

L’esfereïdor assassinat que hi va haver a Sabadell ara fa just 20 anys segueix sense resoldre i amb el temporitzador a punt d’esgotar-se. De fet, si bé fa una setmana que el jutge va denegar totes les diligències presentades per l’acusació particular, la família d’Helena Jubany, ara el mateix magistrat Juan Díaz Villar considera que “hi ha nous elements de prova per investigar a un dels sospitosos”. És així com un dels membres de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), X.J., se suma al fins ara únic imputat pel crim Jubany, Santiago Laiglesia. Per la resta de suspectes, el cas prescriurà al febrer (inicialment havia de caducar aquest desembre mateix, quan es compleixen 20 anys dels fets, però el cronòmetre es va aturar durant l’estat d’alarma de l’any passat i per això s’ha eixamplat el termini).

Tot va començar amb dues cartes anònimes acompanyades d’una beguda adulterada amb somnífers; en el primer cas era una orxata i, en el segon, un suc de préssec. L’Helena confiava que això no era res més que una broma dels seus amics -ja que tot i que els autors no s’identificaven en els textos, sí que s’intuïa que eren companys de la UES– i per això es va beure el suc. A més, el fet que la primera beguda fos la seva preferida, també li va insinuar que era algú que la coneixia molt bé. Un altre senyal que denotava que l’autor no era un desconegut és que els anònims van aparèixer just davant la porta de casa seva, al carrer Francesc Layret (La Creu Alta). Per tant, l’autor (o els autors) sabia on vivia la jove, qui tot just feia un any que havia arribat a Sabadell.

Es desconeix què va passar exactament després que l’Helena es begués l’orxata, però després de prendre’s el suc de préssec, la jove de 27 anys es va trobar tan malament que no podia ni agafar el cotxe. Per això va ser un company de la feina qui la va tornar a casa i la va deixar dormint allà. L’endemà, quan va tornar a la biblioteca de Sentmenat, on treballava, es va sorprendre dels errors que hi havia en les correccions fetes el dia anterior i no recordava absolutament res; ni d’haver corregit aquells documents ni que la van haver d’acompanyar a casa.

Segon anònim que va rebre Helena Jubany. Autor: cedida.

L’Helena va desaparèixer el 30 de novembre de 2001, un mes i mig després de rebre l’últim anònim. El batibull de trucades que va intercanviar just abans que se’n perdés el rastre és un tret que crida l’atenció i que s’ha recuperat en la reobertura del cas. Per una banda, el registre de trucades manifesta que, el dia 29 de novembre, Montserrat Careta va trucar tres vegades a l’Helena: dos cops a casa seva i un a la biblioteca de Sentmenat. Per altra banda, aquella nit Jubany va trucar a dos amics seus vora les onze i, per la manera com estava el llit el matí següent, sembla que va dormir sola. Abans, però, hauria xatejat per l’ordinador; un fet que ara sembla important per a la investigació.

L’endemà, el dia de la desaparició, l’Helena va tornar a trucar a dos amics seus; a un a les onze i a l’altre a dos quarts de dotze del matí. A partir d’aquí, però, l’Helena va deixar de donar senyals de vida. A les tres de la tarda ja no va anar a treballar i tampoc es va prendre la píndola anticonceptiva d’aquell divendres. El dissabte, la jove tampoc es va presentar al dinar que havia concretat amb el seu pare ni a l’excursió a Artés amb la UES. Reprenent el sospitós fil de trucades, Montserrat Careta tampoc va anar a treballar la tarda del divendres, però sí que es registren dos trucs de casa seva a l’escola on treballava.

El 2 de desembre de 2001, el dilluns següent d’aquest cap de setmana, l’Helena va aparèixer morta al solar del número 48 de carrer Calvet Estrella, a Sol i Padrís, que és on vivien Montserrat Careta i la seva parella, Santiago Laiglesia. Tots dos eren membres de la UES, igual que l’Helena. La víctima estava nua i el seu cos presentava algunes cremades al cap, als pits i als genitals.

Declaracions contradictòries i consensuades

Aquí comença la investigació judicial que aixeca tanta polseguera. Un veí del carrer Calvet Estrella va trucar al 091 per avisar a la policia d’aquest fet tan desagradable. Com que la roba de l’Helena estava al terrat del costat on va aparèixer ella, la policia va decidir picar a totes les portes d’aquest bloc. Passades les deu del matí, just després que els agents preguntessin a Careta què en sabia de la noia que havia aparegut morta al pati del seu bloc, Muntsa va trucar a la seva parella, Santiago Laiglesia. “Sempre semblava que li ho havia de comunicar tot a ell” apunta la seva germana, Imma Careta. L’endemà al vespre, el pare de l’Helena va anar a la comissaria de Sabadell per denunciar la desaparició de la seva filla i allà li donaren les males notícies.

Joan Jubany, germà d'Helena Jubany, i el seu pare. Autor: David B.
Joan Jubany, germà d’Helena Jubany, i el seu pare. Autor: David B.

El 12 de desembre de 2001, la policia prengué declaració a Montserrat Careta i a Santiago Laiglesia. Eren les dues úniques persones del bloc on va aparèixer morta l’Helena que la coneixien. Al cap de 24 hores, però, Laiglesia va comparèixer voluntàriament davant la comissaria per modificar part del seu atestat. L’endemà, van declarar dos membres més de la UES amb qui l’Helena Jubany tenia molta relació: en Xavier Jiménez i en Jaume Sanllehí. El jutge va citar als membres d’aquesta associació perquè en els anònims s’interpreta que la UES és el vincle entre l’autor (o els autors) de les cartes i els culpables d’aquest assassinat. Igual que Laiglesia i Careta, l’endemà d’anar a declarar davant la policia, Sanllehí també canvia part del seu atestat.

En les diligències ampliatòries que la policia va enviar al jutge, s’assenyala que “les declaracions de Careta i Laiglesia són bastant coincidents, excepte en allò que van fer divendres 30 de novembre a la tarda, on es contradiuen entre ells” i “que tant l’una com l’altre van voler rectificar a posteriori el seu atestat”. En canvi, no hi havia manera de casar les coartades d’en Xavier Jiménez i d’en Jaume Sanllehí. Per això, a finals de maig el jutge instructor va tornar a citar a en Jaume per declarar en relació amb la tarda del 30 de novembre. Manuel Horacio, el jutge que portava el cas aleshores, li va demanar que aclarís les contradiccions del seu atestat amb el del seu company i ell va reconèixer que “les coses van anar tal com diu el Xavier”.

Davant de tanta ambigüitat, el jutge va decidir fer un acarament entre els dos homes perquè resolguessin les incongruències i “acordessin una única versió” sobre el que van fer tots dos la tarda del 30 de novembre, quan va desaparèixer l’Helena Jubany.

La flexibilitat a l’hora de realitzar les declaracions encara és més severa quan el jutge citar a declarar en qualitat d’imputat a Santiago Laiglesia el 16 de juliol. En aquell moment, Laiglesia estava de vacances a Canàries i, per tant, se li va haver de prorrogar la cita deu dies. El dia 26, però, l’imputat va manifestar que no es trobava en condicions de declarar perquè encara no havia superat la mort de Careta i, Horacio li va tornar a ajornar la cita. Aquesta vegada, però, el va convocar un mes i mig més tard: el 5 de setembre.

Detenció de dues dones: Careta i Echaguibel

El jutge va ordenar la detenció de Montserrat Careta i Ana Echaguibel el 12 de febrer. És inexplicable que la policia detingui a una de les presumptes culpables, però alhora un dels altres imputats romangui al lloc dels fets fins minuts abans de l’escorcoll i sense cap mena de vigilància. Muntsa va ser arrestada a dos quarts de dos del migdia i el registre del domicili va ser a les nou del vespre. Santiago Laiglesia estava al pis del carrer Calvet Estrella durant aquest interval de temps i, ara, ja hi ha proves que ho demostren, com per exemple el registre de trucades telefòniques.

Sorprenentment, o no tant si es té en compte aquesta última informació, la policia va trobar dues capses de Noctamid i dues capses de llumins al pis de Montserrat Careta. La primera prova es relaciona amb l’estat d’extrema somnolència amb què es va trobar a l’Helena la matinada del dos de desembre i, la segona, amb les cremades que presentava el seu cos. Hagués sigut oportú que la policia comparés si els llumins del pis de la Muntsa eren del mateix tipus que els del terrat on es va trobar la víctima. En la mateixa línia, també hauria estat bé que comprovés si hi havia mostres d’ADN a casa de Montserrat Careta per confirmar si l’Helena havia estat allí la nit dels fets. A tot això, cal tenir en compte que ja havien passat dos mesos des que van assassinar a la jove.

Independentment d’això, el 13 de febrer Careta i Ana Echaguibel van ingressar a la presó de Wad-Ras de forma preventiva amb una pena de fins a 25 anys. A la primera se l’acusava d’homicidi i a la segona de còmplice. Aquell mateix dia, el jutge va concedir la llibertat provisional a Echaguibel, però al cap d’un mes la va tornar a enviar a presó. El 7 de maig, Careta es va suïcidar a les dutxes de Wad-Ras i en una carta que va escriure abans de marxar assegurava, una vegada més, que era innocent.

Perits i forenses

Tot i que, en un primer moment, la policia, el jutge, el fiscal i la mateixa família Jubany van difondre que havia estat un suïcidi per poder investigar millor, aquesta idea ja fa anys que està completament descartada. L’autòpsia determina que “catalogaria esta muerte como de causa homicida. Dado que necesariamente la precipitación del cuerpo la hubo de realizar una o más terceras personas“. El forense assenyala que “l’estat d’alta somnolència amb què es trobava la víctima, generat per una quantitat de benzodiazepines fins a 30 vegades superior a les dosis terapèutiques, hauria fet impossible que aquesta es desplacés pel seu propi peu fins al terrat des d’on va caure”. A més, després d’analitzar les mostres de cabell, la Policia Científica va assegurar que havia estat cremada amb colònia; igual que la seva roba col·locada al pati del costat. En la mateixa línia, el metge forense afegeix que difícilment l’hauria pogut moure una sola persona i per això creu que probablement hi va haver més participants.

Coincidint amb el metge forense, que assegura que aquest assassinat el van realitzar dues persones com a mínim, les lingüistes forenses Sheila Queralt i Roser Giménez arriben a la mateixa conclusió amb els anònims: també els haurien escrit dues persones i cap d’elles seria Montserrat Careta (més info: “Cas Jubany: les anàlisis que assenyalen la innocència de Muntsa Careta).

Les lingüistes forenses Roser Giménez i Sheila Queralt analitzant els anònims que va rebre Helena Jubany. Autor: J. Ramon
Les lingüistes forenses Roser Giménez i Sheila Queralt analitzant els anònims que va rebre Helena Jubany. Autor: J. Ramon

Per la seva banda, les proves cal·ligràfiques per determinar qui va escriure els anònims només es van realitzar a dos dels vuit sospitosos; les úniques noies investigades, per cert. A banda de per què no es va realitzar la prova a tots els presumptes culpables, el gran interrogant d’aquestes anàlisis és com amb tan poc material – els dos anònims són molt breus i els manuscrits amb què s’ha comparat la lletra són anecdòtics i poc fiables – es pot arribar a sis versions totalment oposades.

La diferència que més salta a la vista és que quan les pericials cal·ligràfiques les realitza un grup d’investigació privat a les ordres del jutge, el resultat sempre apunta a Ana Echaguibel i Montserrat Careta com les presumptes autores dels anònims. En canvi, quan l’anàlisi la fa la Policia Científica es reconeix que “desde el punto de vista técnico no es posible determinar la autoría de la escritura de los anónimos“.

Gairebé 20 anys després, aquest dimecres, el jutge (diferent al d’aleshores) ha aprovat fer una comparativa cal·ligràfica entre Xavier Jiménez i els manuscrits que va rebre la jove assassinada a finals de l’any 2001.

La instrucció es tanca sense haver-se completat

Gairebé un any més tard dels fets, la família Jubany va demanar al jutge instructor una sèrie d’actuacions que fins al moment encara no s’havien realitzat i consideraven que eren necessàries per a la investigació. En primer lloc van demanar que també es fessin proves cal·ligràfiques a la resta de sospitosos, com a Santiago Laiglesia, Xavier Jiménez i Jaume Sanllehí. Però, a més a més, els Jubany també van considerar adequat localitzar la farmàcia on Montserrat Careta hauria adquirit les caixes de Noctamid així com continuar prenent declaració a totes les persones que havien estat interrogades sobre què havien fet la resta del cap de setmana en què va desaparèixer i morir l’Helena, no només la tarda del 30 de novembre. Lamentablement, Manuel Horacio les va rebutjar totes.

El 5 de febrer de 2003, el Ministeri Fiscal i la família Jubany van tornar a sol·licitar davant el jutge instructor del cas que s’analitzés la cal·ligrafia de Laiglesia, Sanllehí i Jiménez per comparar-la amb la dels anònims. Després de dos mesos d’espera, Manuel Horacio va tornar a desestimar tal recurs. Aquesta escena es va tornar a repetir una tercera vegada. És així com el 5 de juny Horacio dóna per conclosa la investigació i tant la família Jubany com la Careta protesten i demanen la nul·litat de les actuacions perquè consideren que la instrucció està incompleta i que, a més a més, s’ha vulnerat el seu dret a una defensa digna. El maig del 2005, es posa al capdavant una nova jutgessa instructora, Elena Campos, i aquesta és qui denega la nul·litat d’actuacions. A partir d’aquí no hi ha més accions judicials fins a l’octubre, quan es torna a canviar al jutge instructor -aquest cop Ramon Figueres és l’instructor- i en aquest mateix moment es decreta el sobreseïment de la causa.

Un dels agents policials que va treballar en aquest cas explica al programa Crims de TV3 que no van poder avançar més en la investigació “per impediments del titular del jutjat número 3 de Sabadell”. David Medialdea està convençut que Santiago Laiglesia és un dels assassins de l’Helena i que, a més a més, va estar protegit pel jutge que en aquell moment duia la instrucció, Manuel Horacio. De fet, va reconèixer que “la policia sempre havia volgut detenir a Laiglesia, però el jutge els ho va prohibir”. Per a Medialdea, aquest és el principal motiu pel qual hi hauria tantes incogruències i faltes en la instrucció.

La reobertura de la causa judicial

La policia i el jutge s’han anat passant la pilota l’un a l’altre durant 19 anys. Per una banda, la policia exposava que sense una ordre judicial ells no podien moure fitxa; però, per l’altra banda, el jutge lamentava que si la policia no li portava cap evidència per reobrir el cas, ell no podia fer res. Ara, però, el jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell ha acceptat la reobertura del cas després que la família Jubany hagi aportat noves proves que desmunten la coartada de Lagilesia (més info: “El jutge reobre el cas d’Helena Jubany“). Inicialment, el jutjat que portava el cas Jubany era el número 3, que es dedicava als assumptes penals, però des que es va transformar en un jutjat civil al 100 per cent, el cas de l’Helena s’ha traspassat al número 2. Per tant, tot i ser un assassinat amb un fort aire masclista, el delicte ara no es tracta com una ofensa contra la societat en conjunt.

L'advocat de la família Jubany, Benet Salellas, amb el germà de la víctima, Joan Jubany, a les portes dels Jutjats de Sabadell, el 7 de juliol de 2020 (horitzontal)
L’advocat de la família Jubany, Benet Salellas, amb el germà de la víctima, Joan Jubany, a les portes dels Jutjats de Sabadell, el 7 de juliol de 2020.

A trets generals, el jutge només ha obert les diligències contra Santiago Laiglesia, no contra els altres sospitosos, i de moment demana la declaració testifical de dos homes que podrien aportar “indicis rellevants” per acreditar on vivia habitualment l’investigat, l’excompany sentimental de la Muntsa. També sol·licita la identificació del titular d’una línia telefònica que es va fer quan ja s’havia perdut la pista del parador de la víctima, ja que, segons el jutge, aquesta persona estaria relacionada amb els dos sospitosos.

A banda del ressò mediàtic que ha adquirit aquest cas, són molts els ciutadans que se senten implicats en la causa: més de 13 mil persones han signat un manifest per posar fil a l’agulla i esclarir els fets. (Més info: Es publica un manifest ‘sabadellenc’ per reobrir el cas Jubany). La família Jubany també va impulsar un crowdfunfing per finançar les despeses que ha generat l’esperada reobertura. El 27 de maig van anunciar que necessitaven 9.000 euros per pagar als millors especialistes i experts en matèria penal i criminal a l’hora de certificar les proves i les corresponents investigacions; al cap d’un mes, quan es tancava la campanya, havien aconseguit 20.000 euros per aquesta causa.

20 anys després, s’investiga a una segona persona

El cas d’Helena Jubany s’ha reobert dues vegades en els darrers 20 anys, però sense grans avenços en la investigació. Les dues famílies afectades lamenten que “tant la policia judicial com el jutge tinguin una actitud tan burocràtica i mostrin tan poca predisposició per resoldre el cas”. El 4 de novembre s’hauria d’haver fet un primer pas i citar a declarar davant el jutge els nous testimonis, però no va ser possible per un problema informàtic dels Jutjats. Després, el jutge va desestimar les noves proves aportades per la família Jubany i també per la família Careta; de manera que el cas tornava a estar adormit. L’única escletxa que seguia oberta era la investigació del disc dur de l’ordinador d’Helena Jubany. La setmana passada, Joan Jubany va demanar que s’imputés a tres persones (dues de la UES i el presumpte internauta que assetjava a l’Helena), però Juan Díaz Villar va denegar totes les diligències. Fins aquest dimecres, que ha reconsiderat investigar a Xavier Jiménez i compararà la seva cal·ligrafia amb la dels dos anònims per determinar si podria haver participat en aquest entramat.

Més info:

Foto portada: Jubany, en una imatge pocs mesos abans de morir.

Segueix iSabadell a Telegram!

Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.