Foto portada: un vehicle de la Guàrdia Civil, al carrer Convent, el 23 de setembre de 2019. Autor: David B.

La Guàrdia Civil insisteix en vincular els CDR del cas 23-S amb la fabricació d’explosius

Malgrat que els detinguts porten any i mig fora de la presó sense cap novetat en la instrucció, la Guàrdia Civil insisteix que els investigats a l’Operació Judes, entre ells dos sabadellencs, formaven una “organització criminal amb finalitats terroristes” i que tenien “laboratoris casolans”i “material” per fabricar explosius. El cos armat ha enviat el seu informe definitiu a l’Audiència Nacional, que instrueix el cas. Segons ha avançat El Confidencial un dels implicats, el sabadellenc Jordi Ros, va buscar dades sobre el líder del PP, Pablo Casado, i l’exdiputat de Ciutadans, José Manuel Villegas, però també de Marta Farrés, Marta Morell o el diputat sabadellenc al Congrés Paco Aranda. La Guàrdia Civil ho veu com un indici d’una “possible realització d’una acció”. L’evidència són cerques a Google.

Entre els principals implicats, destaca el sabadellenc Jordi Ros. Segons la Guàrdia Civil va participar en “l’elaboració i fabricació de la termita” i va buscar dades sobre diferents dirigents polítics a cercadors d’internet (bàsicament Google). Entre ells, Pablo Casado o José Manuel Villegas però també dirigents sabadellencs com el diputat al Congrés Paco Aranda, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i la regidora de Podem, Marta Morell, l’exprimer ministre francès Manuel Valls, regidor a Barcelona, o el diputat del PP Joan López Alegre. L’informe recull “anotacions referides a persones” i “matrícules de vehicles amb persones ideològicament contràries a la independència”.

Diversos agents de la Guàrdia Civil a la porta d'un habitatge del carrer Goya de Sabadell on van dur a terme un escorcoll. Autor: ACN.
Diversos agents de la Guàrdia Civil a la porta d’un habitatge del carrer Goya de Sabadell on van dur a terme un escorcoll. Autor: ACN.

En l’informe del cos armat, asseguren que a casa seva es van interceptar set mapes de la zona propera a l’entorn de la presó de Can Brians 2, les vies de comunicació d’accés i la sortida del centre i documentació que relacionen amb la “planificació d’accions amb l’objectiu d’impedir el trasllat dels presos”.

Segons el mateix informe, l’investigat Ros tenia com a objectius la Comandància Naval, el Govern Militar, la Delegació del Govern central a Barcelona, la Fiscalia del TSJC, la seu de la Comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona, torres d’alta tensió, instal·lacions d’autopistes o el Parlament.

El sabadellenc Xavi Duch, sortint del seu domicili del carrer Convent, detingut, el 23 de setembre de 2019. Autor: David B.

La secció d’Informació de la Zona de Catalunya de la Guàrdia Civil destaca la presumpte “cohesió” del grup, format per una desena de persones, que volia arribar a la independència amb diferents accions violentes i en especial amb un projecte per assaltar, ocupar i defensar el Parlament de Catalunya que van definir amb l’anomenat ‘CNI català’. L’ocupació del Parlament no tenia data definida, així ho diu la Guàrdia Civil, que especula que podria ser amb la publicació de la sentència del Suprem sobre el procés.

Termita, precursors i “laboratoris casolans”

D’altra banda, pel que fa als explosius, el cos armat manté que el grup en parlava sovint per telèfon (els tenien punxats) i que en una reunió el 29 d’abril els investigats van arribar a la convicció que havien d’elaborar “substàncies incendiàries, deflagrants i explosives”. Amb el pas de les setmanes, van anar adquirir les matèries primeres i van fer síntesis químiques per obtenir “termita, l’hexògen, el nitrat d’amoni, la tetralita, la nitrocelulusa, la cloralita, l’amonal o l’anfo”. Els investigadors consideren que van fer proves en espais que empraven com a “laboratoris casolans” i que havien arribat a un alt grau d’eficiència a l’hora d’obtenir l’agent termita. També tenien els “agents precursors necessaris, els manuals detallats, les dades i el material de laboratori per sintetitzar compostos explosius”.

Operació Judes

La Guàrdia Civil va detenir una desena de persones el mes de setembre de 2019 al voltant d’aquest operatiu. Entre ells dos sabadellencs: el propi Jordi Ros i Xavier Duch. També es van retenir dues persones més a Sabadell, al barri de Campoamor, però no van ser detingudes. Tant Ros com Duch i la resta de detinguts, coneguts com els Detinguts 23-S, van ser traslladats a Madrid, van declarar a l’Audiència Nacional i van passar prop de tres mesos en presó preventiva, bona part del temps en règim d’aillament. El cas va omplir grans titulars de premsa sobre les finalitats terroristes del grup. I tot un mes abans de la publicació de la sentència del Suprem sobre el procés.

A finals d’any tots els detinguts van sortir en llibertat amb càrrecs. Des d’aquell moment el cas segueix en instrucció però encara no ha arribat a judici. No hi ha novetats aparents ni s’ha tancat el cercle sobre la fabricació d’explosius o la preparació de presumptes atemptats. L’informe conegut ara per la Guàrdia Civil palesa les conclusions de l’Institut Armat.

Més informació:

Foto portada: un vehicle de la Guàrdia Civil, al carrer Convent, el 23 de setembre de 2019. Autor: David B.