- Entesa per Sabadell va acusar Quirze Elías de cometre un delicte mediambiental i un altre d’urbanístic per construir una hípica en una finca protegida i descrita com a ‘sòl agrari no urbanitzable’.
- En total demanava vuit anys de presó, quatre per delicte. Atès que el primer va quedar fora de la vista oral, la pena que demana l’acusació popular també s’ha reduït a la meitat.
El judici de Ca n’Alzina ha quedat vist per sentència aquest dijous. L’acusació particular, exercida per l’Ajuntament, manté la pena inicial de tres anys de presó a més de la restitució original de la finca, però la de l’acusació popular s’ha reduït a la meitat en caure un dels dos delictes pels quals Entesa per Sabadell va denunciar l’any 2014 al propietari de la finca. Aquest, per la seva banda, només va voler respondre les preguntes del seu advocat i la part contrària ho entén com un principi incriminatori.
El delicte mediambiental ha quedat fora de l’objecte de debat i, per tant, les tres sessions en què s’ha dividit el judici de Ca n’Alzina s’han centrat majoritàriament en l’actuació urbanística, per la qual l’acusació popular (Entesa) demana quatre anys de presó, la particular (Ajuntament), tres, i el Ministeri Fiscal, dos i mig. Totes tres parts coincideixen a demanar la reposició del terreny al seu estat original en la mesura del possible. Aquest dijous, després que declaressin els pèrits municipals d’aleshores, el judici ha quedat vist per sentència i ara serà la jutgessa qui determinarà si el Pla Especial de Ca n’Alzina era un mecanisme per legalitzar un equipament il·legal o bé per legalitzar quelcom legalitzable, però que no s’havia fet fins al 2014, quan ja feia més d’una dècada que l’hípica estava en marxa.
Partint de la base que Ca n’Alzina, situada al límit fronterer entre Sabadell i Polinyà, es va construir de manera autogestionada i sense les pertinents llicències municipals, el grup municipal Entesa per Sabadell i l’Ajuntament defensen que l’única finalitat de la finca era beneficiar al seu propietari, Quirze Elías, a través d’una activitat “elitista”. El terreny té més de 15 hectàrees i està dotat amb múltiples pistes de competició, aparcaments, restaurants i terrasses exteriors, boxes i altres instal·lacions que l’acusació considera excessives.
“No estem parlant d’una instal·lació de mínims ni tampoc d’interès públic. De fet, justament per aquesta qüestió, per la d’interès públic, no s’hauria d’haver fet aquesta hípica en un terreny que disposa de la màxima protecció municipal. El terreny està protegit per ser sòl agrícola no urbanitzable. A més, durant tots aquells anys, el regidor d’Esports mai va ser convidat a l’hípica en cap competició. Això és interès col·lectiu?”, ha reblat l’advocat de l’acusació popular, Raul Garcia Barroso.
Per la seva banda, l’advocat de Quirze Elías, Emilio Zegri, defensa que l’activitat eqüestre és compatible amb aquest tipus de sòl; tal com també va apuntar la cap de Planificació Urbanística a l’ajuntament entre el 2011 i 2015, Maite Morao, quan va ser citada a declarar en qualitat de testimoni aquest dilluns (més info: ‘Comença el judici per determinar si Ca n’Alzina es va construir de manera irregular‘).
Contradiccions en el Pla Especial de Ca n’Alzina
La Junta de Govern de l’Ajuntament l’any 2013 va provar un Pla Especial per donar el vistiplau a l’hípica de Quirze Elías, però, quan ja estava pràcticament tot encarrilat, un informe mediambiental va fer que el ple municipal el tombés. A partir d’aquí sorgeixen una sèrie de preguntes, com perquè aquest canvi de criteri a últim moment o perquè un departament emetia un resultat favorable mentre, paral·lelament, un altre n’emetia un segon de desfavorable, que ara haurà de resoldre la jutgessa del cas Ca n’Alzina. El que està clara és una cosa, tal com ha reconegut un testimoni aportat per la defensa, Jorge Esteve: “En un terreny verge, sense cap construcció en peu encara, aquest pla s’hauria prohibit”.
Foto portada: Hípica Ca n’Alzina Barcelona Horses. Autor: cedida.
