Resseguim els esdeveniments que envoltaren la creació d’aquesta entitat per iniciativa i amb el suport de prominents figures de la burgesia local. Circumstància que provocà la desconfiança de les organitzacions progressistes de la ciutat.
La Creu Roja Internacional va crear-se el 1863 a Ginebra (Suïssa) a iniciativa de l’empresari suís Henry Dunant després de la batalla de Solferino (1859) que enfrontà als exèrcits francès i piemontès contra l’austríac en el marc de la guerra per la unificació d’Itàlia. Dunant contemplà esfereït els milers de ferits abandonats al camp de batalla. Per això, el primer objectiu de l’entitat fou cuidar-se dels soldats ferits sense distinció de bàndols, protegir el personal sanitari i els hospitals militars. A Espanya va fundar-se el 1864 sota la denominació de Asamblea de la Sección Española de la Asociación Internacional de socorros a heridos, Cruz Roja, i va participar a la guerra franco-prussiana (1870) i a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
A Catalunya, la Creu Roja s’implantà primerament a Barcelona el 1872. La primera notícia sobre l’entitat a Sabadell data del 1893. Així consta a l’acta de l’ajuntament de Sabadell on s’informa de la petició de la Creu Roja espanyola per tal de fundar una secció local a la ciutat, però que sembla ser no fou estimada.
El 20 de març de 1898 la Creu Roja de Barcelona es desplaçà a Sabadell per tal de recollir diners per construir un sanatori a la ciutat comtal i on es van recaptar, després de descomptar despeses, 910 pessetes. Els principals contribuents foren el Banc Sabadell (300 pessetes), l’Ajuntament (250 pessetes), el diputat a Corts Timoteo Bustillo, el fabricant i financer Enric Turull, els industrials Mateu Brujas i Francesc Ponsà amb 100 pessetes cadascú. Quatre anys més tard, la conservadora Revista de Sabadell informà, el 28 de febrer de 1902, que s’estava treballant per constituir a Sabadell la secció local de la Creu Roja: “son ya varias las personas que se han adherido a la idea, ofreciendo su concurso a los iniciadores, contándose entre los mismos un distinguido industrial que ha ofrecido gratuitamente un local para instalar las oficinas y dependencias de la expresada Delegación”.
Dies després, el 16 de març de 1902, es constituïa l’entitat a la sala de sessions de l’Ajuntament. Segons consta a l’acta de constitució conservada a l’arxiu de la Creu Roja de Sabadell. La reunió va estar presidida per Tiberio Ávila Rodríguez, vicepresident de l’entitat a Barcelona. Després de llegir els estatuts, acceptats per unanimitat, es nomenà la Junta de Govern. President, Juan Saus Fainé, vicepresident, Joaquín Casanovas Garí-Montllor, comptador, Carlos Rauret, vicecomptador, Vidal Parera, tresorer, Rafael Griera Cruz, director d’ambulàncies, Isidro Margarit, secretari, José Carreras i vicesecretari, Antonio Pineda y Folch. El seu àmbit d’acció era el partit judicial de Sabadell i tenia la categoria de cos auxiliar militar que es mantindrà fins el 1989.
El fet que la Creu Roja nasqués per iniciativa i amb el suport de prominents figures de la burgesia local farà que les seves activitats fossin percebudes amb prevenció i desconfiança per les organitzacions progressistes de la ciutat. El primer acte públic per donar a conèixer les seves activitats va tenir lloc el diumenge 16 d’agost del 1903 a Ca n’Oriac, ja que el president de l’entitat, Juan Saus, era el propietari del que després seria un populós barri de treballadors. L’acte consistí, segons la nota de premsa que s’envià a la premsa local, en “pruebas de resistencia de material ambulante y prácticas de asistencia, a manera de simulacro de campaña”. A la crònica de l’acte de la Revista de Sabadell es pot llegir: “la familia Saus, con la amabilidad que la distingue y con el entusiasmo que siente para todo cuanto tienda a prodigar el bien y facilitar consuelo al que sufre, después de haber puesto a disposición de aquella Sociedad su casa y terrenos para el mejor éxito del referido acto, tuvo la galantería de obsequiar con una espléndida merienda a todos los individuos de la Cruz Roja y a distinguidas familias que había asistido a presenciar el acto”.
La primera seu de la Creu Roja va estar situada al carrer Sant Pau. Com publicà el 4 de febrer el setmanari republicà, El Imparcial de Sabadell, el seu propietari, Rafael Soler Moner, que l’havia cedit gratuïtament, va informar a l’entitat que necessitava el local, però que no tenia presa i que podien traslladar-se en el termini de tres o més mesos. Segons el setmanari: “Hace pocos días el Sr. Soler, muy mal humorado, al parecer, y sin mediar queja ni razón alguna, dispuso que quería ver el local desalquilado dentro el improrrogable término de dos días. Así se hizo: y de ahí el porqué de estar hoy pendiente de nuevo domicilio la respetable entidad que nos ocupa. Sin comentarios”.
En qualsevol cas, la Creu Roja es traslladà al número 68 del carrer Montserrat. Els dies 25 i 26 de març de 1905, la Creu Roja de la Barceloneta va fer una sortida de maniobres a Sabadell que va tenir un ampli ressò a la premsa local. Des del capdavall de la Rambla va desfilar un seguici de ciclistes, cos de bombers, banda de música i cornetes de la Creu Roja, comandants, esquadres de camillers i autoritats. La comitiva es dirigí a la plaça Pi i Margall (ara Sant Roc) on foren rebuts per l’alcalde, Andreu Serra Verdaguer, del Partit Conservador, i que posteriorment ingressaria al Centre Català. Es col·locaren dues banderes al balcó de l’Ajuntament i es plantaren tendes de campanya a la plaça. A les cinc de la tarda es feren pràctiques d’auxili als ferits al bosc de Can Feu i a la nit se’ls dedicà un festival al Teatre Euterpe. L’endemà, diumenge, es celebrà una missa a la plaça del Vallès i a la tarda es mantingueren diverses reunions a la seu del carrer Montserrat. Al capvespre, els membres de la Creu Roja de la Barceloneta desfilaren per la Rambla i anaren a peu fins a Cerdanyola on agafaren el tren.
Tanmateix el local del carrer Montserrat no reunia les condicions adients. Les actes de la Junta de l’entitat del 3 de gener i 5 de desembre del 1906 expressen la necessitat de buscar una nova seu per les pèssimes condicions higièniques i les humitats. Finalment, després de diverses gestions, la Creu Roja sabadellenca es traslladà a la Rambla 112, en un local propietat d’Enric Turull i on romandrà fins el 1998. Tanmateix, no es formalitza el contracte de lloguer fins el 29 de març del 1945, com figura en el document conservat a l’arxiu de l’entitat, signat per l’aleshores president, Vicente Ferran Artigas, industrial, i el propietari. El contracte de deu anys prorrogable és de 7.800 pessetes anuals que es podien pagar en dotze mensualitats.
El malestar de les esquerres
Potser la primera intervenció ciutadana d’importància de la Creu Roja a la ciutat fou durant la Setmana Tràgica del 26 al 31 de juliol del 1909. A l’arxiu de l’entitat es conserva el manuscrit titulat Relato de los sangrientos sucesos ocurridos los días 26, 27, 28, 29, 30 y 31 de julio de 1909, en esta Ciudad, según los datos recogidos en virtud de la intervención de esta Comisión de Partido en cumplimiento de su deber.
Segons aquest document hi hagueren a Sabadell set morts i 16 ferits. L’entitat instal·là dos dispositius amb metge i camillers en un local proper a l’estació i a l’altra banda de la ciutat que es tornaven cada dotze hores. A les cròniques de la premsa local, s’afirma que la bandera de la Creu Roja va ser respectada pels revolucionaris i l’exèrcit. Una situació semblant es va reproduir a la Vaga Revolucionària d’agost del 1917, que també fou objecte d’un informe manuscrit Relato de los sucesos ocurridos en los días 13, 14 y 15 del actual con motivo de la huelga general, on es comptabilitzaren nou morts i 28 ferits. Dos documents imprescindibles per conèixer aquests esdeveniments a la nostra ciutat.
L’acta de la reunió del 1910 recull la necessitat d’instal·lar quatre “ambulàncies” -que hem d’entendre com a punts d’assistència primària- a cada punta de ciutat que s’haurien d’ubicar a la Casa de la Caritat (actual plaça Marcet) i les altres a les fàbriques de Marcet, Buxó, i Grau i Puig. Posteriorment, el 24 de novembre del mateix any es va decidir muntar l’ambulància de la fàbrica Grau i Puig a Can Quadres. El 13 d’octubre del 1910 va formar-se la secció de ciclistes.
A la Festa Major del 1915 es produí una forta polèmica arran de la inclusió al programa d’actes de la “solemne benedicció i entrega a la Comissió de Partit de la Creu Roja d’aquesta Ciutat, d’una ensenya nacional costejada per l’Exm. Ajuntament i vàries societats, a iniciativa del Centre Industrial. Apadrinaran dita ensenya el Senyor En Josep Gorina i Pujol i sa esposa Na Dolors Turull i Sallarès. Acte seguit, celebració d’una missa de campanya”. Tot plegat al capdamunt de la Rambla. Això va provocar l’oposició de les organitzacions d’esquerres. Així, El Pueblo. Diario Republicano va publicar el 20 de juliol una nota on es pot llegir:
Campo hay en estos alrededores y hasta plazas extremas en las cuales la misa de la Cruz Roja podría hasta cierto tolerarse: en plena Rambla, donde si bien se expansionarán los altruistas a bombo, platillo y miserere verán ofendidas sus convicciones la mayoría de los ciudadanos de Sabadell”. El 29 de juliol, circulà per tota la ciutat un full signat per 27 entitats de caràcter republicà i obrer, on manifestaven que “venimos a afirmar nuestra protesta y a eludir toda clase de responsabilidades, si por las intemperancias de arriba, o el apasionamiento de abajo, se produjeran en Sabadell hechos que seríamos los primeros en lamentar”. La polèmica pujà de to i s’estengué a la premsa conservadora com ara el Diari de Sabadell, Revista de Sabadell i Gazeta del Vallès.
Finalment el governador civil, Manuel Portela Valladares, del Partido Liberal i futur president del Consell de Ministres de la Segona República durant uns mesos entre 1935 i 1936, prohibí celebrar de la missa. Una determinació que fou durament criticada el 30 de juliol pel Diari de Sabadell, llavors vinculat a la Lliga Regionalista, “per condescendir al voler perturbador d’una minoria intolerant contra el sentit general d’aquesta població”. Fins i tot l’alcalde, Feliu Griera Dulcet, del Partido Conservador, presentà la dimissió com a mesura de protesta dies després de la Festa Major.
Finalment, el lliurament de la bandera va tenir lloc a l’oratori del domicili de Josep Gorina i Pujol el 21 juliol de 1917 poc dies abans de la Vaga Revolucionària. L’acte comptà amb l’assistència de l’alcalde, Andreu Camps Panadés, designat al càrrec per Real Ordre, i diversos membres de la Junta local de la Creu Roja.Passarà molt de temps fins que l’entitat fos percebuda com apolítica i dedicada exclusivament a tasques humanitàries.
Bibliografia
ALSINA i GIRALT, Joan. La Creu Roja a Sabadell en 100 anys de Creu Roja a Sabadell, Graf Quatre, 2001.
ARXIU CREU ROJA Sabadell.
PLANELL i PIQUERAS, Imma. Informe de la Creu Roja sobre la Setmana Tràgica a Sabadell. Arraona, nº7, III Època, tardor, 1990.
