Les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 han tingut dos grans guanyadors. El PSC de Marta Farrés que obté la majoria absoluta amb 14 regidors i Vox que entra al Consistori amb dos edils. ERC ha estat la principal damnificada de la jornada perdent més de la meitat de la seva representació al Consistori, passant de set a tres regidors.
La primera dada a destacar és el notable increment de l’abstenció (49,6%), 12 punts superior respecte a les locals del 2019. Un fenomen inquietant en la mesura que mostra com la meitat de la ciutadania no es sent concernida pel funcionament de la institució democràtica que li és més propera. Si es portés a la pràctica la proposta dels ‘escons buits’, la meitat dels seients del ple municipal haurien d’estar desocupats.
En aquesta ocasió cal observar la reducció de les notables diferències en la participació entre Centre i barris de la perifèria, habitualment sensiblement superior en els darrers. Ara al Centre, l’abstenció ha estat molt elevada, del 44,4 per cent (15 punts pel damunt que al 2019), i als barris del nord ha estat del 52,3 per cent. Les dades apunten a l’abstenció d’amplis segments de l’electorat independentista que en conjunt ha perdut cinc regidors. A les municipals del 2019, (7 ERC, 3 Crida i 3 Junts) sumaven 13 edils, a només un regidor de la majoria absoluta. Ara, (3 ERC, 3 Crida, 2 Junts) són només 8 regidors.
A totes les convocatòries electorals hi ha un tema principal i diverses qüestions subordinades a aquest. En aquestes municipals la qüestió clau a dilucidar era si Marta Farrés es consolidava a l’alcaldia. Un objectiu que ha assolit àmpliament amb la majoria absoluta. L’alcalde homònim, Antoni Farrés, governà la ciutat durant 20 anys, 16 dels quals amb majories absolutes. Aquestes se cimentaven en aconseguir percentatges al voltant del 50 per cent dels vots als barris i sobre el 30 per cent al Centre, en el sentit sociològic del terme, incloent Creu Alta, Gràcia i Can Feu. Manuel Bustos només ho aconseguí en una ocasió, pel mateix sistema, a les municipals del 2003.
Els socialistes s’han imposat com a primera força política en tots els districtes de la ciutat, fet que subratlla la seva gran victòria. Al Centre, Marta Farrés guanya amb el 34,5 per cent dels vots i als barris del nord treu el 59,8 per cent els sufragis, on Vox és segona força amb el 9,7 per cent dels vots. A l’igual que als barris del sud, on el PSC obté el 52,8 per cent i Vox també és segona força política amb el 10 per cent dels sufragis.
Caiguda generalitzada d’ERC
La caiguda en picat d’ERC ha estat l’altra dada rellevant de la jornada electoral. Val a dir que no ha estat un fenomen específicament local sinó general. A Terrassa, Esquerra ha passat de 5 a 2 regidors, a Mataró de 8 a 4, a Sant Joan Despí de 4 a 2… encara que sempre hi ha excepcions com a Granollers on han mantingut els seus quatre edils.
La debacle d’Esquerra qüestiona el seu paper hegemònic dins l’independentisme ja que s’ha produït un empat tècnic amb la Crida, amb qui només li separen uns 500 vots. També, s’ha esvaït la gran distància que hi havia amb Junts que ara està a només tres punts percentuals d’ERC, i que, per un escàs marge, s’ha imposat com a segona força en el Centre per darrera del PSC. En efecte, al Centre els socialistes incrementen els seus suports electorals en el 17,5 per cent, alhora que ERC baixa 12 punts i Junts 1,6 per cent. És a dir que hi ha hagut una transferència de vot d’aquestes dues formacions cap el PSC. Marta Farrés ha estat capaç d’ocupar la centralitat, en el doble sentit de la paraula, de l’espai polític local.
Dintre de l’independentisme, la Crida ha estat l’única formació que s’ha mantingut, pràcticament amb el mateix percentatge al voltant del 10 per cent dels sufragis. Ara bé, no ha estat capaç de recollir el vot desencisat d’Esquerra, com tampoc ho pogut fer Junts, que ha cedit un dels seus tres regidors. Tanmateix, ara la formació liderada per Lluís Matas no resulta necessària per a la governabilitat del municipi i no sembla raonable que els socialistes reediten els seus pactes amb la dreta independentista. Les majories absolutes són un mandat clar de l’electorat per governar en solitari i tirar endavant el programa electoral.
En l’àmbit de l’esquerra (con)federalista a l’esquerra del PSC, Joan Mena, dels Comuns ha salvat els mobles. Ha aconseguit entrar al Consistori amb dos regidors i acabar amb la fragmentació d’aquest espai amb la desaparició de Marta Morell de l’escena política local. Ara bé, amb la majoria absoluta de Farrés, els seus regidors no estan en disposició de condicionar el govern municipal que era un dels seus objectius polítics. Que Vox s’imposi als Comuns en els barris del nord i sud de la ciutat és una dada preocupant que hauria d’induir a una profunda reflexió a aquest espai polític.
La jornada electoral ha aixecat acta de la recomposició de la dreta espanyolista després del previsible enfonsament de Ciutadans. Els tres regidors de Cs a les anteriors municipals s’ha repartit entre Vox, amb dos edils, i PP amb un. Una victòria ambivalent per a Cuca Santos; per un cantó aconsegueix entrar al Consistori, però en una situació de debilitat respecte a Vox, l’altre gran guanyador dels comicis a Sabadell. La campanya de l’alcaldable del PP, centrada en la inseguretat als barris i contra les ocupacions, ha acabat afavorint l’extrema dreta que, per primer cop, obté representació a l’Ajuntament de Sabadell.
Dues qüestions de fons
Amb aquesta geometria, la situació política de la ciutat en el proper mandat estarà determinada per dues qüestions de fons. D’una banda, com gestionarà el PSC la seva majoria absoluta. Els precedents del passat no són gaire encoratjadors. Les majories absolutes acostumen a alimentar les tendències a l’autoritarisme, la manca de diàleg, al tirar pel dret, l’absència d’autocrítica o l’adulació al líder. En aquest mandat es veurà la talla política de la primera alcaldessa de la ciutat. Farrés va heretar un partit destrossat pel cas Mercuri i l’ha portat a la majoria absoluta.
La segona qüestió important radica en com tractaran les forces democràtiques de la ciutat a l’extrema dreta. Vox ha obtingut el suport de 5.098 sabadellencs (6,5 per cent), concentrats als barris de la perifèria. Un fet polític de gran transcendència i que no es pot ignorar. En el proper mandat, comprovarem si les forces democràtiques de Sabadell estan a l’alçada del repte plantejat per la presència de l’extrema dreta a l’Ajuntament.
Foto portada: votants a les portes de l’escola Joanot Alisanda. Autor: David Jiménez.
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
