En aquesta avaluació dels principals esdeveniments de la vida pública de la ciutat en l’any que ara s’acaba, distingim entre la correlació de les forces polítiques locals i la gestió de l’equip de govern.

La situació política de Sabadell continua determinada per la majoria absoluta que obtingué el PSC de Marta Farrés a les municipals del 28 de maig de 2023, amb 14 dels 27 regidors de la Corporació Municipal.

Al mandat anterior (2019-2023), amb 10 regidors i sense majoria absoluta, el PSC va signar un acord de govern amb Marta Morell, l’única regidora de Podem i que seria expulsada del partit, i els tres edils de Junts per Sabadell, liderats per Lourdes Ciuró, que foren recompensats amb els comissionats de Gran Via/Ripoll i Promoció Exterior/Turisme. Malgrat no tenir cap necessitat, l’alcaldessa va incorporar al seu equip de govern als dos regidors de Junts, encapçalats per Lluís Matas, a les mateixes àrees dels comissionats. Matas havia substituït a Ciuró arran de la seva designació com consellera de Justícia al maig del 2021 fins a la sortida de Junts del govern de la Generalitat presidit per Pere Aragonès. Tanmateix, Ciuró continua sent la persona amb més pes polític de la formació postconvergent a Sabadell.

Les primàries de Junts del juliol passat capgiraren la seva situació interna que ha derivat en la pràctica ruptura de relacions entre la direcció local i el grup municipal. En les primàries s’imposà, per l’àmplia majoria del 68 per cent dels vots, la candidatura encapçalada per Francesc Xavier Baró amb el suport de Ciuró. Baró, que havia estat president de la secció local de la Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i regidor de Junts al mandat anterior, s’enfrontà a la llista liderada per Quim Carné, que fou regidor del PSC amb Manuel Bustos i de Junts amb Lourdes Ciuró. Actualment és assessor del govern municipal i cap de gabinet de Matas.

L’article d’opinió signat per Baró i publicat el passat 11 de desembre, Renovació, resiliència i renaixement, va posar data de caducitat a l’acord de govern amb el PSC mitjançant una consulta a les bases sobre la seva continuïtat, a celebrar el primer quadrimestre del 2025. Matas va respondre’l, a la trobada amb els mitjans de comunicació de balanç del 2024, distribuint un gruixut dossier sobre la tasca realitzada, que demostraria l’elevat grau de compliment dels acords amb els socialistes. Aquest panorama obre l’interrogant sobre si els dos edils de Junts acataran el resultat de la votació si la militància es decanta per sortir de l’executiu local. També si, arribat el cas, l’alcaldessa els mantindria en els seus càrrecs al govern municipal. A diferència de Morell, sigui quin sigui el resultat de la consulta, no faria perillar la majoria socialista.  

Perspectives opositores   

Junts no ha estat l’única formació amb problemes interns. Les primàries a ERC han provocat tensions entre els tres regidors del grup municipal. Mentre el seu portaveu Gabriel Fernández, ha estat un dels líders de la candidatura Foc Nou, Sílvia Renom i Santi Valls, que ha entrat a l’executiva el partit, recolzaren la llista d’Oriol Junqueras. Encara falten dos anys i mig per a les properes municipals, però la secció local d’ERC haurà de preparar la renovació de la seva candidatura sabadellenca.

Els altres dos grups de l’oposició d’esquerres, En Comú Podem (EPC) i Crida per Sabadell, no semblen afectats per les tensions internes o almenys no han transcendit portes en fora. En el grup municipal d’EPC no s’han percebut problemes entre Joan Mena i Alejandra Sandoval de Podem. Tampoc en la Crida on està integrada Entesa per Sabadell.

L’entrada de l’extrema dreta de Vox amb dos regidors a l’Ajuntament de Sabadell va ser, amb la majoria absoluta de Farrés, la principal dada política del 28M del 2023. Fins ara, les forces polítiques de la ciutat representades al Consistori han establert una mena de cordó sanitari institucional, rebutjant totes les seves propostes i mocions. Només, Cuca Santos, l’única regidora del PP que competeix amb Vox pel vot de la dreta espanyolista, eludeix aquest cordó. A les properes municipals es veurà si Vox ha vingut per a quedar-se en l’escena política local.   

L’agenda sabadellenca

La investidura de Salvador Illa l’agost passat va modificar l’escenari polític al posar punt i final a la dècada procesista de majories parlamentaries i governs independentistes. El fet que la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Sabadell estiguin liderats pel PSC canvia substancialment la relació entre administració autonòmica i municipal. Aviat la bona sintonia entre ambdós executius es posà de manifest amb el nomenament de Pol Gibert, mà dreta polític de l’alcaldessa, com a secretari general d’Empresa i Treball. També, amb la designació de la seva germana Cristina Farrés, directora del digital Crónica Global, com directora general de Comunicació de l’executiu català, i que va fer saltar les primeres guspires entre la direcció local i el grup municipal de Junts.

La sortida de Gibert va obligar a remodelar el govern local que ha reforçat a Eloi Cortés com a número dos de Farrés, en tasques polítiques, i a Antonio Rodríguez Galián, que fou regidor de Recursos Humans amb Antoni Farrés, en l’àmbit de la gestió i responsable de les finances municipals, una responsabilitat fins llavors ostentada per Montserrat González.

Des de fa masses anys que està sobre la taula l’anomenada ‘agenda sabadellenca’ amb la Generalitat en qüestions tan importants com la Residència geriàtrica del Sud, l’estat de l’atenció sanitària primària, hospitalària i pediàtrica, els barracons escolars, la manca d’oferta d’habitatge assequible, el polèmic traçat del Quart Cinturó o Ronda Nord….

Quan la Generalitat estava presidida per Junts o Esquerra, el govern local podia descarregar les responsabilitats sobre aquest amb competències exclusives en la matèria. Això, ara no serveix. En aquest mandat, es comprovarà si el president Illa està a l’alçada d’aquestes demandes locals. Especialment, en matèria d’habitatge a preu assequible, una de les principals preocupacions de la ciutadania i on les dues administracions tenen àmplies competències.  

Impostos i gestió cultural

L’any passat, l’equip de govern s’estrenà amb la pujada lineal del 15 per cent dels impostos i taxes municipals. El juny d’aquest any moltes famílies sabadellenques van rebre per sorpresa l’elevat import del rebut de la nova taxa de tractament de residus del Consell Comarcal. Per la porta del darrera i sense una mínima campanya informativa prèvia. Això, lògicament, desfermà la justificada indignació d’amplis sectors de la ciutadania que es manifestaren, convocats des de les xarxes socials, davant l’Ajuntament. Afortunadament pel govern municipal, els partits de l’oposició no van saber o voler articular políticament aquesta protesta.

La majoria absoluta a Sabadell i la sintonia amb Illa, li permeten a Marta Farrés portar a terme el seu programa electoral. Sovint s’ha criticat al seu equip de govern per la seva manca de model de ciutat i per un cert oportunisme respecte a equipaments de ciutat com va succeir amb la desestimada piscina d’onades Surtcity al Ripoll al mandat anterior.  

Aquest any, coincidint amb la capitalitat sabadellenca de la cultura catalana, el govern municipal ha apostat fort en matèria d’equipaments culturals en dos actes. Primer, amb la polèmica compra de l’edifici del Museu del Gas, criticat per l’oposició d’esquerres com una operació de recompra a favor de la multinacional Naturgy/Gas Natural, per encabir el Museu d’Història. Un equipament actualment ubicat al carrer Sant Antoni, l’antiga mansió Casanovas, que es destinaria a les dependències del Centre de Normalització Lingüística ara en el Casal Pere Quart.

Segon acte amb la presentació del projecte de Sabadell Centre de Cultura, sufragat per la Fundació Banc Sabadell, presidida per Josep Oliu, a la mateixa plaça del Gas, en els actuals edificis de Serveis Socials i de l’abandonada Casa Grau o Marcet Font. Aquí s’exposarien els valuosos fons artístics de l’entitat financera i del Museu d’Art, ara al carrer Sant Joan, concentrant l’oferta museística en un mateix espai.

Oportunitats i capitalitats

L’alcaldessa, a la roda de premsa de balanç del 2024, emparant-se en el concepte de “capitalitat” va mostrar tot un ventall de projectes. A més de l’esmentat complex museístic, va exhibir la reconversió de l’antiga fàbrica Artextil, a la Gran Via, en Escola d’Infermeria; l’Escola de Restauració i Centre de Formació per la Transició Digital a les naus de Sallarès Deu al barri de Gràcia o la Caserna de la Guàrdia Civil per les consultes externes de l’Hospital Taulí. Així mateix, com elements per reforçar la capitalitat, va reiterar la seva aposta per la Ronda Nord o Quart Cinturó, el Hub Aeronàutic al camp d’aviació, la consolidació del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec o el llaminer impacte de les festes nadalenques.

Així doncs, sembla que la gestió del govern municipal de Marta Farrés en aquest mandat es desenvolupa mitjançant una barreja mixta entre la planificació, sovint hereva d’altres governs locals, i l’aprofitament de totes les oportunitats de desenvolupament de les activitats econòmiques, empresarials o culturals que encaixin en l’ampli criteri de capitalitat.      

Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la plaça Sant Roc. Autor: D.Jiménez.