El resultat dels comicis del passat diumenge han consolidat les quatre tendències de fons apuntades en el cicle electoral iniciat a les municipals de ara fa un any, que va continuar amb les generals avançades al juliol i les catalanes també avançades del 12 de maig.
Les eleccions europees del passat diumenge s’han celebrat quatre setmanes després de les autonòmiques del 12 de maig. Els comicis assenyalen la fi del cicle electoral encetat a Galícia el 18 de febrer i que continuà el 21 d’abril al País Basc. A Catalunya, el procés electoral encara no s’ha tancat, pendent de la formació del govern i sota l’espassa de Damocles de la repetició electoral.
La primera variable a considerar és l’abstenció, que en aquest cas no accepta comparacions fàcils. Les anteriors europees (2019) coincidiren amb les municipals. Aquesta circumstància contribuí a incrementar la participació. Segon, perquè si ens retrotraiem a les anteriors europees convocades en solitari, hem d’anar fins al 2014 en un escenari polític molt diferent, en ple ascens del procés sobiranista.
Diumenge passat, l’abstenció va ser en el conjunt de la ciutat del 56,3 per cent, 18 punts superior respecte a les del 2019, i gairebé igual a la mitjana catalana (56,4%). S’ha d’observar que, a Catalunya, l’abstenció ha estat sis punts superior a la mitjana espanyola (50,7%).
Com succeeix sempre, l’abstenció ha estat més elevada als barris perifèrics que al centre de Sabadell. Així a Ca n’Oriac (districte 3) ha estat del 60,8 per cent. Als barris del sud (districte 6), del 63,5 per cent. Al Centre (districte 1) ha estat del 50,1 per cent, 10 punts menys. Tanmateix, en termes percentuals, l’increment de l’abstenció ha estat superior al Centre (+20%), que a Ca n’Oriac (+18.3%) o als barris del Sud (+17%).
En termes generals, a Catalunya i a Sabadell, aquestes europees han revalidat les quatre tendències apuntades en les municipals del 28 de maig de l’any passat, en les generals avançades del 23 de juliol i en les catalanes del 12 de maig.
1. Consolidació del PSC com la primera força política
En efecte, els socialistes han estat el partit més votat en les cinc darreres convocatòries electorals a Catalunya. A Sabadell, en aquestes europees, el PSC amb el 34,1% dels vots, incrementa en una mica més de dos punts els seus suports respecte a les catalanes del 12-M (32,4%). Una dada que mostra la seva tendència ascendent. Com ja succeí a les catalanes, els socialistes s’imposen en tots els districtes de la ciutat, llevat del Centre, on són la segona força política amb el 23,4 per cent vots, dos punts més que a les catalanes (21,2%) del passat mes de maig.
Així mateix, milloren lleugerament resultats a barris com Ca n’Oriac augmentant els seus suports del 45,8 per cent dels vots a les catalanes, al 46,3 per cent a les europees o als barris sud passant de 44,2 ara al 41,8 per cent dels vots del 12-M.
2. Retrocés de les formacions independentistes
Aquesta ha estat la segona tendència de fons confirmada en aquests comicis. Junts, malgrat ser la segona força política de la ciutat i imposar-se clarament a ERC en la pugna per l’hegemonia de l’independentisme, continua perdent suports electorals. A les catalanes, al conjunt de la ciutat, el partit de Carles Puigdemont obtingué el 18,6 per cent dels vots. Ara ha baixat fins al 15,5 per cent dels vots.
Al 12-M, a Sabadell, ERC (12,8%) va patir un forta davallada dels seus suports electorals, cedint set punts percentuals respecte a les catalanes del 2021.
Els resultats de les europees del passat diumenge semblen indicar que Esquerra ha estabilitzat les pèrdues i amb 13,5 per cent dels vots experimenten una lleugera millora dels seus suports electorals. Així mateix són la força en algunes seccions censals del barri de Gràcia.
El fet que la CUP no s’hagi presentat a aquests comicis impedeix la comparació. No obstant això, es pot deduir part dels 3.528 vots que aquesta formació va obtenir a les catalanes, hagin anat a parar a ERC o altres formacions d’esquerra com Podemos.
3. Recomposició de l’espai de la dreta i l’extrema dreta
La desaparició de Ciutadans de l’escena política és un dels factors que contribueix a explicar el creixement del PP a Catalunya i Sabadell. Aquesta formació va obtenir a la ciutat el 12-M el 9,8 per cent del vots; ara, puja fins al 12,4 per cent dels sufragis i aconsegueix ser la segona força política pel darrera del PSC en quatre dels set districtes de la ciutat, on competeix amb Vox. La formació ultradretana ha resistit malgrat perdre suports electorals, del 8,7 de les catalanes al 6,4 per cent de les europees. Tanmateix, s’han de tenir en compte els 2.355 vots (3,4%) de Se Acabó La Fiesta.
La consolidació de les opcions d’extrema dreta enfosqueix els bons resultats i la tendència ascendent del PP tant als barris com al centre de la ciutat.
4. La frustrada recomposició a l’esquerra del PSC
A diferència de les autonòmiques gallegues i basques, a les catalanes Podemos no va presentar candidatura deixant via lliure a Comuns-Sumar. Així doncs, les eleccions europees d’aquest diumenge era el primer cop que les dues formacions s’enfrontaven en les urnes a Catalunya. Mentre que a la resta d’Espanya, Sumar s’imposa per la mínima a Podemos, a Catalunya ha succeït al contrari. Per exemple, a Sabadell, Podemos aconsegueix 3.402 vots (4,9%) i Comuns-Sumar 3.079 vots (4,4%).
Les dades indiquen que l’operació liderada per Yolanda Diaz, amb el suport dels Comuns, per unificar tota l’esquerra dels socialistes sota les sigles de Sumar, no acaba de funcionar.
També, s’obren interrogants sobre l’impacte d’aquest escenari polític sobre el grup municipal d’aquesta formació format per un regidor de Comuns, Joan Mena i una regidora de Podemos, Alejandra Sandoval. En qualsevol cas la divisió és un mal endèmic de les esquerres que sembla ser no té remei i que sempre acaba perjudicant-les.
Una qüestió que depassa el marc d’aquest article radica en l’impacte d’aquests resultats sobre la governabilitat de Catalunya que ara, tancat el cicle electoral, s’haurà de negociar.
Foto portada: un votant al centre cívic de Ca n’Oriac. Autora: Alba Garcia Barcia.
