Joan Montllor 50 anys

L’escola Joan Montllor fa 50 anys

L’escola Joan Montllor, al barri de Torre-romeu, celebra aquest curs els seu cinquantè aniversari. El centre va néixer com un dels primers, si no el primer, equipament públic d’un barri que va créixer com a conseqüència de les grans migracions del franquisme, que gairebé van triplicar la població de la ciutat. 50 anys després, l’escola és fruit dels contrastos de l’actualitat.

50-anys-Joan-Montllor-9
Alumnes de l'escola, aquest dimarts

A finals de gener de 1962, el Centro Escolar Joan Montllor va ser inaugurat per les autoritats. Hi havia moltes necessitats i una gran quantitat de nens, fills de les persones que van venir de diverses parts de l’estat a treballar a la ciutat. Fins i tot, els professors van haver de venir de fora del barri, i es van habilitar un seguit d’habitatges a l’escola destinats als professors. Ara, cinquanta anys després, un d’aquests pisos és el menjador i l’altra l’aula d’anglès i música. La resta d’habitatges s’utilitzen pels Serveis Socials per ubicar famílies amb pocs mitjans. L’entorn ha canviat i els recursos són majors. Però les necessitats continuen sent més elevades que a la majoria de centres de la ciutat.

L’escola es va idear com un equipament simètric, amb una escala dividint les aules per a nens i per a nenes. Com era tan plena, recorda la directora actual del centre, Pepa Aguilera, es van habilitar més espais en el que ara és l’escola bressol Joan Montllor. De fet, fins fa només deu anys, l’escola tenia dos edificis. “Allà hi havia uns mestres, aquí uns altres. Això no anava gens bé perquè els professors ni ens veiem. A l’edifici del riu jo hi havia anat en contades ocasions”, diu la directora.

Un centre acollidor

El centre sempre ha acollit els infants arribats al barri de les diverses migracions. Amb la davallada de natalitat dels anys vuitanta i noranta, la seva supervivència va córrer perill perquè tenien poc més de cent alumnes però la xifra es va recuperar.

Avui dia, l’estructura dels alumnes no té res a veure amb, per exemple, la de fa deu o quinze anys. Tenen uns 160 alumnes, una classe per grup des de P3 fins a sisè. Per primer cop en molts anys, l’any passat van quedar alumnes fora de P3. Un 53 per cent de l’alumnat procedeix de famílies d’origen estranger. Molts d’aquests nens, però, han nascut a la ciutat. Un 33 per cent provenen de famílies gitanes. I la resta, poc menys del 15 per cent pertany a famílies autòctones no gitanes. El barri ha crescut molt en els últims anys, però moltes famílies de tota la vida del barri han acabat portant els seus fills a altres escoles, sovint concertades del Centre.

Absentisme i català, cavalls de batalla

La lluita diària del CEIP Joan Montllor, en un barri molt afectat per la crisi i amb una estructura d’alumnat tan particular és molt real. “Fem la lluita contra l’absentisme”, diu la directora, que assegura que “l’única solució al problema és convéncer els nens i les famílies que vulguin venir”. Segons reconeix han fet avanços però tenen al voltant d’una desena d’alumnes, tots d’ètnia gitana, que són absentistes, alguns d’ells gairebé de forma permanent. “Si no et porten a escola cada dia, quan véns et dones compte que estàs més penjat que una oliva, i aquests nens no volen tornar perquè es senten desplaçats. Si aconseguim que els nens vulguin venir, tenim molt guanyat” perquè sovint són els alumnes els que tiren de la família per anar a escola.

50-anys-Joan-Montllor-5
El pati del centre, aquest dimarts

L’altra cavall de batalla és el català. “Hem d’intentar que trobin ganes d’utilitzar la llengua perquè si no els seduïm, no la faran servir… cal pensar que l’escola és l’únic lloc on l’usen. Per això fem coses funcionals i on hi hagi emoció com el teatre. Cada any fem una obra i la representem, ve gent de l’escola i d’altres escoles també. Aquest any fem el ‘Gat amb Botes’. Sempre ho fem en català i té un èxit brutal, ells disfruten dels seus companys i dels mestres. La directora creu que si tens bones experiències en aquesta llengua és més possible que després l’utilitzis”. Segons la directora, les obres es treballen durant tres mesos i queden “molt dignes”.

Aguilera reconeix que quan fan les proves externes els resultats són negatius. Assegura que han de marcar un camí de millora comparat amb la situació del propi centre, no mirant cap altres escoles. “Ara estem en un pla d’autonomia. Hem de millorar respecte com estàvem abans, no en comparació amb altres escoles de la ciutat perquè ens hem de valorar en funció del nostre punt inicial”.

Actes del cinquantenari

Durant tot el curs s’han fet activitats especials per celebrar l’efermèride. Aquesta setmana estan celebrant la Setmana Cultural, amb tallers relacionats amb Carnestoltes. En homenatge al fundador de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), Joan Montllor, que dóna nom al centre, tothom anirà disfressat d’excursionista.

50-anys-Joan-Montllor-3
Un dels vitralls fet per celebrar el cinquantenari

L’escola treballa la relació amb Montllor i la ciutat durant els actes de celebració. Han fet l’auca de la vida de Joan Montllor, una línia del temps on afegeixen els esdeveniments que han passat al centre, el barri, la ciutat i el món en aquest mig segle. També han fet racons de fotografies amb alumnes antics i professors.

L’alumnat sortirà per la Creu Alta i el Centre, visitant el monòlit a Joan Montllor de la plaça dels Usatges o la sala de la UES, que té un retrat a l’oli del seu fundador. Més endavant també aniran a La Mola.

Visites de persones vinculades al centre

Però el més emotiu han estat les visites de persones vinculades a l’escola. “Van venir antics mestres, antics alumnes, un conserge que va estar molts anys, una psicòloga de l’EAP… venien i explicaven coses a un grup i després els alumnes preguntaven. Ha estat molt bonic”, recorda la docent.

Fins i tot ha visitat el centre el nét de Joan Montllor, de nom també Joan. “Ell va passar per totes les classes, va ser molt maco. No havia estat mai a l’escola i va explicar coses del seu avi”. I una anècdota que els va fer gràcia. Montllor tenia un altre nét resident a Estats Units: John Montllor. En una visita a Sabadell va volver veure on estava situada l’escola. Quan va visitar Torre-romeu, es va horroritzar que estigués en una plaça dedicada a Karl Marx, ideòleg del comunisme. Com a americà, no s’ho podia creure.

De cara a la primavera, el centre farà també un lipdub. “Provarem a fer-ho, ara estem escollint les músiques i el recorregut que faran”. L’alumnat oferirà diversos concerts de flauta pel barri es les celebracions es tancaran al juny amb una sortida conjunta. Finalment, i en clau més interna, el professorat que ha treballat al centre en aquest mig segle farà un sopar a l’hotel Verdi el mes de març.

Informació relacionada:
“Volem gent amb ganes”
Tota una vida a l’escola Joan Montllor