Josep Ramón Costa-Jussà, es periodista esportiu, dedicat al món de la natació i els esports d’aigua.
El confinament m’ha enxampat d’improvís, com a la majoria, tot i que, després de veure el que estava passant a la Llombardía, temia el pitjor. A la fi i al cap Milà no és tan diferent de Barcelona i si allà no ho van controlar des del minut zero, aquí tampoc. Estic molt acostumat a treballar a casa, amb música de fons, rastrejant arxius, avui dia la majoria informatitzats així que no m’ha suposat un trauma especial. Des de fa anys “teletreballo” en els llocs més insòlits sempre que tingui una connexió d’internet, en un indret apartat de la muntanya, o en una platja solitària.
Però des de fa quatre anys estava col·laborant en un projecte que havia de veure la llum el passat diumenge 19 d’abril. El Llibre del Centenari de la Reial Federació Espanyola de Natació. L’acte s’havia de desenvolupar al Club Natació Barcelona, el bressol de la natació espanyola. El llibre està ja acabat, amb molt material gràfic i amb les anècdotes i les dades històriques d’un esport que té un dels seus puntals a Sabadell i el seu Club Natació. D’aquí eren els Serra, i Sapés … que van formar part dels primers equips olímpics amb presència natatòria i un munt de figures que després han sortit de la gran entitat local, la primera amb piscina coberta fora de Barcelona.
Però la Covid19 ha ajornat sine die la presentació de el Llibre i la taula rodona que anava a desenvolupar-se amb alguns dels col·laboradors en una coneguda llibreria de Barcelona. Tot un programa d’activitats que han quedat ajornades fins a moments millors.
Repassant papers i en conversa amb els meus companys de “redacció de el Llibre”, avui ens hem felicitat del “aniversari federatiu”, començant pel president de la RFEN Fernando Carpena, però, també amb la resta disseminats per tota la geografia espanyola Txemi Espinosa, a Biscaia, Rafa Reyes a Canàries, Rodrigo Gil-Sabio a Madrid, a l’igual que Jose Luis Hidalgo, Ramiro Cerdà el coordinador de l’obra a Valladolid, Escudero a Zamora, Josep Bas a Reus, el mes apartat de “grup català, amb Miki Sants, Pepe Ruiz, Valentí Ambrós, Alberto Medina, Carlos Martín i els dos de Sabadell, Francesc Fontdevila, el “historiador” del CN Sabadell, des del seu Arxiu i jo mateix, com a aportació de la meva dilatada vida al costat de les piscines.
Quatre anys de treball, de “rates de biblioteca” posant noms a les cares que apareixien en vetustes fotografies, reunions maratonianes a Madrid, algunes a l’Hotel Colón, avui convertit en residència per a convalescents del Covid 19. La majoria de l’equip seguim practicant esport diàriament. Hem hagut de reinventar-nos per muntar nostres “gimnasos” casolans. Però esperem amb il·lusió el fet que acabi l’etapa més dura del confinament, com aquell agricultor que anhela recollir la collita.
Quatre anys de recordar els moments més complexos de la natació i els seus esports afins, i cadascun aportant les vivències personals en els esdeveniments dels quals va ser testimoni directe (en el meu cas a partir de Mèxic 68). No vaig estar a la capital asteca, però va ser a partir d’aquella data que vaig començar a escriure i aprofundir en el tema. Encara recordo els Campionats d’Espanya a València, on els Miquel Torres, Mari Pau Corominas, Maria Ballesté, Josep Duran… s’esforçaven entre les sureres de la piscina del Ferca Sant Josep per aconseguir les mínimes.
És difícil estar “confinat” per força, encara que s’estigui molt acostumat a treballar en la solitud de l’estudi, però amb l’opció de sortir a estirar les cames. Amb els meus companys de redacció del llibre, hem brindat el matí d’aquest diumenge pel Centenari de la Reial Federació Espanyola de Natació, el brindis ens ha recordat també que un company que va iniciar el camí, ens va deixar fa un any, Juan Gil Sabio, autor de diversos treballs literaris i d’un gran nombre de fotos, que avui dia s’alberguen en una sala del Real Canoe de Madrid.
Hi va haver una època en què la natació era només un esport d’estiu, imaginarem que seguim en els anys cinquanta i esperarem que el sol i la tornada a la vida més o menys normal ens situïn de nou a la banda de la piscina per gaudir de l’aire i el sol.
