Marta Navarro, bibliotecària: ‘Rutina confinada’

Marta Navarro Nogueras va néixer a Cornellà de Llobregat i viu a Sabadell des de fa uns anys. És bibliotecària, especialitzada en llibre antic. Treballa a la Biblioteca de Catalunya des dels inicis de la seva carrera professional. Alumna de l’escola de literatura creativa Escriptorium de Sabadell, va guanyar el III Concurs de microrelats d’iSabadell en la categoria de relat en català i ha estat finalista en altres certamens.

Segon diumenge de confinament. Les vuit del matí. Estic desperta des de quarts de set. Planificació del dia: esmorzar (en curs), notícies (màxim, 20 minuts), saludar les amigues i família per whatsapp (màxim, 20 minuts), dutxa, els plats del sopar, sortir al balcó a prendre una mica el sol, lectura, donar-li una volta als articles per aquell llibre que tinc pendents d’enviar. Sí, tot això, aquest matí. Després de dinar (caldrà decidir el menú) una mica de tele, a poder ser que no siguin notícies. Potser estaria bé reprendre la pel·li del Marlon Brando en VO que ahir a la nit no vam acabar de veure perquè ens vam adormir com uns socs al sofà. Clar, que avui fan la retransmissió del Teatre Lliure a partir de les 6 i si no la veiem avui, ja no la podrem veure, i estaria bé. Però tant de sofà, no sé jo… Abans de sopar, ioga, mitja hora. Això sí, eh? Sagrat. Si no, acabaré feta un nyap i amb una lumbàlgia d’aquelles, que ja tenim una edat. Sopar (decidir el què) i veure alguna sèrie.

M’he passat una hora llarga enganxada a twitter, llegint notícies devastadores. Em desespero. He activat les notificacions d’un diari italià i les he desactivat en qüestió de minuts. He llegit reflexions inspiradores, tremendistes, derrotistes, patriòtiques, militaristes. El whatsapp no ha parat: vídeos, bromes, notícies falses, rodes, hola ¿com esteu? Quina sort, les amigues… Surto al balcó perquè sembla que comencen a venir núvols i vull que em toqui una mica el sol. La gata em segueix i s’estira a terra llarga com és. Ella també necessita airejar-se. Obro el llibre, un Virginia Woolf i, en tres pàgines i mitja ja he tornat a entrar a casa: s’ha ennuvolat definitivament. Faig una videotrucada amb una amiga, que “escrivint no acabarem mai i així ens veiem”. Són les dotze i encara estic en pijama. Rento els plats del sopar, perquè l’olor de peix és insuportable. Més whatsapp. A veure les notificacions de Twitter? Mitja hora més. És la una i el més calent és a l’aigüera. Els articles? Uf, si d’aquí a una hora dinarem i potser no paga la pena. Després a la tarda, segur. Vaig a la dutxa. Carinyo, què fem per dinar? Mengem una amanida i una pasta. Després de veure la compareixença del President m’agafa una son incontrolable i em quedo fregida al sofà. Em desperto a quarts de cinc. Carinyo, tocaré una mica el piano. Molt bé, rei, i m’enganxo a twitter. Sento la música que ve des de l’estudi. M’agafen ganes de cantar. Va, fem alguna de les cançons que vam repassar la setmana passada. Ui, si ja són quarts de set! Anem al teatre o què? Agafa les entrades!

Picada d’ullet. Dues hores i quart d’un Hamlet espectacular, que es converteixen en gairebé tres: pausa per fer una infusió, pausa per sortir al balcó a aplaudir tothom qui s’està jugant la salut i potser la vida pels que som a casa. Al final no hem fet ioga. Bé, demà sens falta. Sopem? Jo no tinc gaire gana, i tu? Fem una sopa de miso i hamburgueses vegetals. Després, el darrer capítol de Fleabag. Ella acaba enamorant-se. Que bé! Bona nit, que descansis.

Segon dilluns de confinament. Entro a Twitter: 54 morts més i 1221 positius nous a Catalunya en 24 hores.