Tot i la poca gent que s’hi va aplegar al recinte del Festival Observa i amb una temperatura mitjanament acceptable, I want U back va esdevenir un autèntic show musical on un David Martínez en plena forma va donar el millor d’ell mateix perquè l’espectacle fos un èxit. Acompanyat d’una bona banda de músics, va portar les cançons del mític Michael Jackson amb una notable qualitat.
David Martínez va aparèixer disposat a no decebre les 300 persones que, segons l’organització, van acostar-se a l’amfiteatre del Parc Catalunya. No és un nouvingut. Des del 2015 ha participat en els espectacles Forever King of Pop i amb la banda tribut Moonwalkers. I això es nota. La seva veu no deixa indiferent i és inevitable la comparació amb el cantant i compositor nord-americà. I David Martínez aprova amb nota alta, amb una qualitat respectable. No és fàcil saltar a un escenari intentant imitar d’alguna manera un monstre de la cançó i del ball com Michael Jackson. A més, David Martínez disposa d’una banda de músics extraordinàriament bona, amb Miki Santamaría al baix, Ricky Padilla als teclats, Quim Castelló a la bateria i Dani Hernando a la direcció musical i la guitarra. Uns músics de primera categoria.
I Dabeat, el seu nom artístic, va encadenant èxits un darrere l’altre durant una hora i mitja que fan recordar un mite, un cantant encara present a les ments de milions de persones i que s’animen a seguir algunes de les seves lletres i a moure’s al so d’una música que té la característica de captivar des de les primeres notes. I és que Michael Jackson era (i és) un geni capaç de compondre peces potents i enèrgiques com Beat it i autèntiques balades amb una sensibilitat encisadora com She’s out of my life. David Martínez ha sabut transmetre aquesta dualitat, aquesta naturalesa, aquesta aptitud única de M. Jackson d’una manera extraordinària. De fet, ha estat en les balades on ha mostrat i demostrat el seu talent.
L’èxit del concert, a més de la qualitat artística de David Martínez i de la banda de músics, ha consistit també en una tria curosa i encertada dels temes. Aquests eren una barreja dels més coneguts d’èpoques diferents, des dels seus inicis a The Jackson Five fins als més actuals. No han faltat Don’t Stop ‘Til You Get Enough, Beat It, Billie Jean ni Thriller, aquest últim amb la mítica jaqueta vermella, autèntics números u que van ser ballats per milions de persones a les pistes de ball dels anys vuitanta i noranta i que encara ara aixequen passions.
David Martínez s’ha sentit molt còmode en un gran escenari on ha ballat de manera incansable amb un joc de llums realment molt ben trobat i que l’ha acompanyat durant tot el concert. Impossible destacar algun tema concret amb una interpretació més bona perquè, en definitiva, ha estat de principi a fi, exultant, creatiu i amb una força digna d’un bon artista. Potser amb Don’t Stop ‘Til You Get Enough, The way you make me feel i Man in the mirrow ha tret encara més sentiment, però tot plegat ha estat perfecte.
Pel que fa al vestuari, David Martínez ha canviat fins a tres vegades de jaqueta. La primera, fosca, una segona brillant i la ja esmentada vermella després, amb una camisa blanca i un barret negre que ha conservat durant tot el concert. Alguns dels seus fans més actius han trobat a faltar el barret i la jaqueta blancs que Michael Jackson va fer servir en l’estrena del videoclip de Smooth criminal.
En definitiva, un molt bon concert, amb un David Martínez optimista i eufòric i que ha evidenciat que els tributs estan de moda. Com va declarar fa uns dies en una entrevista a iSabadell, queda encara molt per fer, com la incorporació de ballarins que ja hi eren en muntatges anteriors. Segur que els projectes que s’albiren seran encara molt més atractius, ja que la base, els suports i els fonaments tenen les aptituds per triomfar.
