Amb l’arribada de la primavera i el bon temps, després de Pasqua, al mes de maig ens trobem amb un seguit de festes relacionades amb la regeneració de la natura – romeries, aplecs, pi de maig, entre altres- que després de la segona Pasqua i el Corpus ens menaran al solstici d’estiu: Sant Joan i les fogueres. Temps de collita i abundància. El calendari festiu tradicional contempla la sega i la recol·lecció del cereal i també el temps de les festes majors. La festa major és la festa que cada població celebra un cop a l’any. A la societat preindustrial s’acostumava a celebrar a l’estiu que és quan s’havien acabat les collites i sovint es feia coincidir amb el sant patró o patrona o Mare de Déu de la localitat. També amb una efemèride o remembrança destacada d’un fet històric o tradicional, entre altres. En aquest sentit, més tradicional, l’estiu començaria amb la festa del solstici de Sant Joan i s’acabaria al setembre amb l’estiuet de Sant Miquel a final de setembre amb l’equinocci de tardor.
El solstici d’estiu marca la plenitud del sol: el dia més llarg i la nit més curta. Tot i no ser un cicle festiu com ho pot ser Nadal, és el temps on se celebren moltes festes majors -algunes ja comencen abans. Sant Joan, la festa del foc, amb les seves falles, fogueres i revetlles, podríem dir que és l’inici d’aquest calendari festiu, el qual amb les festes majors d’agost i setembre s’allargarà fins a les festes de la verema i el vi.
Des de Sant Pere i Sant Pau a final de juny -la festa major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere en honor dels seus sants patrons: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí- i passant per la Mare de Déu d’Agost -l’Assumpció- i les de setembre, la comarca s’omplirà de festa i celebració.
Tenim notícia de la celebració de festes majors al país almenys des del segle XIII. És la festa principal de la localitat que dona sentit identitari i que la mateixa comunitat recrea i adapta als temps. A ciutats vallesanes la festa major sol conviure amb les festes pròpies dels barris. Així, a la ciutat de Sabadell les festes majors dels barris d’enguany van començar al mes d’abril. Cada mes, menys el d’agost, i fins a l’1 d’octubre les diferents Comissions de festa dels barris organitzen la celebració. La “festa gran” de la ciutat tindrà lloc al mes de setembre, aquest any de l’1 al 4.
Principalment, la industrialització i la nova organització del treball amb una concepció diferent de la societat, ha fet que algunes festes majors de la comarca hagin canviat de dia en el calendari. Algunes s’han traslladat al diumenge per facilitar l’assistència de vilatans i foresters. També per aprofitar l’estada d’estiuejants s’han posat al mes d’agost. Altres s’han mogut del mes d’agost per donar continuïtat a les vacances d’estiu. Tanmateix, a més de la festa major d’estiu, alguns municipis celebren una segona festa major a l’hivern o festa major petita. Tot i la seva diversitat, les festes majors del Vallès solen tenir uns actes en comú: el pregó, l’ofici en honor del patró/patrona; cercavila i seguici popular acompanyat de música pels carrers amb els gegants i nans, bestiari local i actuació de les diferents colles de cultura popular; el dinar de festa major i els balls populars; i els diferents actes que abasten llarg programa d’activitats que sovint es desenvolupen en diferents dies.
Així i tot, un model de festa major que s’ha consolidat al Vallès és la de Granollers. L’any 1983 s’endegà un nou model de festa basat en la competició fraternal entre dues colles: Blancs i Blaus, cada edició amb un fil conductor.
La darrera setmana del mes d’agost Granollers es prepara per a la gran Festa de Blancs i Blaus: milers de persones amb mocadors, samarretes i barrets amb els colors que identifiquen cada colla comencen a omplir els carrers de la zona centre de la ciutat i les places que rodegen la Porxada. Seran nou dies de festa i competició. La Festa Major de Blancs i Blaus s’ha convertit en una de les celebracions més multitudinàries del cicle festiu català. La festa major punt de trobada de la comunitat amb uns referents simbòlics vius i compartits.
