Arnau González és doctor en Història i aquest divendres ha explicat com la dictadura franquista va utilitzar ‘La riuada del Vallès’ com una eina propagandística del règim. La conferència s’ha fet al casal Pere Quart de manera gratuïta i el ponent ha complementat la xerrada amb més d’un centenar de fotografies focalitzades en dos missatges principals: el desastre i l’abús de poder. Actualment, González també està treballant en un llibre sobre aquest mateix fet i calcula que el publicarà a principis del 2023.
La riuada del 1962 va acabar amb la vida de moltes persones al Vallès i l’Ajuntament ha impulsat una bateria d’actes per commemorar aquest succés. La tinenta d’alcaldessa de Participació, Marta Morell, ha volgut insistir en la importància de recordar la història per prendre consciència del que va passar en un moment determinat, en aquest cas en plena dictadura franquista, i per això aquest divendres l’historiador Arnau González ha ofert una conferència al Casal Pere Quart. González ha posat èmfasi en dues qüestions: d’una banda, en l’ús propagandístic de les riuades per promocionar el règim; i, de l’altra, en l’abús de poder a posteriori.
“Les imatges transmeten molt bé aquest poder vertical de la figura que representava Franco. Es veu ell com el líder d’una sèrie de víctimes que es van creure les seves promeses”, apunta González.
Les fotografies són d’Antoni Campañà, ja difunt, i González està recuperant els seus treballs per apuntalar les seves reflexions. Per tant, són inèdites i les persones que han assistit al Casal Pere Quart les han pogut veure per primera vegada. De fet, l’historiador també les està incorporant en un llibre que publicarà previsiblement a principis del 2023 on desenvolupa la sessió d’aquest divendres al Casal Pere Quart, titulada Fotografiant l’abús de poder: Antoni Campañà i la riuada del 1962.
Algunes de les situacions exposades en la conferència són la visita de Franco a Sabadell després de la tragèdia i, en aquest sentit, González també apunta a certes responsabilitats polítiques prèvies:
“No hi ha dubte que en les zones on estaven ubicades aquestes cases eren decisions urbanístiques i, per tant, s’hauria hagut de tenir en compte possibilitats com aquella”.
Una reflexió que, per cert, també comparteix la guia de l’itinerari commemoratiu d’aquesta data (més info: ‘60 anys de les riuades: “se sabia que allò era un perill”‘).
El missatge principal de González aquest divendres ha estat evidenciar “l’abús de poder de la dictadura sobre la societat i sobre les víctimes de la riuada”. L’historiador ha consultat una llarga bibliografia i documents gràfics com el de Campañà per arribar a la següent conclusió:
“Una vegada es va produir el desastre, el règim va voler aprofitar la situació per fer veure que el Caudillo era el salvador de totes les víctimes i destrosses. Es va fer una gran campanya mediàtica per vendre que es farien nous barris i que se salvaria la població”.
I, realment, es van reconstruir les urbanitzacions; però també és cert que la majoria d’elles, com el polígon Espronceda, van començar a patir aluminosis i altres problemes estructurals un parell de dècades després. La conferència és un dels actes per commemorar aquesta tragèdia que va acabar amb la vida d’una trentena de sabadellencs ara fa 60 anys i, alhora, per nodrir la memòria històrica de la ciutat.
Més informació:
Foto portada: Franco i la resta d’autoritats marxen del Polígon Espronceda de Sabadell, encara inacabat, després d’inaugurar-lo, 19 de juny 1963. Autor: Hereus d’Antoni Campañà.
