El Papa Francesc va aprovar dissabte passat el decret que reconeix el “martiri” del sacerdot sabadellenc Gaietà Clausellas Ballvé, assassinat a l’inici de la Guerra Civil a la carretera de Matadepera, per la qual cosa serà beatificat. Clausellas, ‘Mossén Gaietà’ va ser conegut com ‘El pare dels pobres’ i va ser un estimat sacerdot diocesà vinculat a Sant Fèlix i especialment a l’asil de les Germanetes dels Avis Desemparats fins la seva mort, en un consell de cuneta sense judici prop de l’ermita de Sant Julià d’Altura l’agost de 1936, un mes després de l’esclat de la Guerra Civil.
El decret s’ha aprovat per Francesc després de rebre al prefecte del dicasteri per a la Causa dels Sants, Marcello Semeraro. Clausellas no necessita cap miracle al contrari que la resta dels processos de beatificació al ser reconegut com a màrtir.
En tot cas es clou un llarg camí. La seva causa de beatificació es va obrir l’any 1959. Ja l’alcalde Marcet en parla a les seves memòries, Mi ciudad y yo, publicades l’any 1963. No obstant, la beatificació de Clausellas no tindrà lloc fins gairebé 90 anys després de la seva mort. I és que l’expedient de Clausellas ha caminat juntament amb el del bisbe Irurita de Barcelona, qui ha estat sempre envoltat de polèmica, cosa que ha paralitzat la carpeta durant dècades. Finalment, i per sorpresa, El Vaticà ha donat sortida a l’expedient de Clausellas, i també al d’Antoni Tort, deixant al marge la història del bisbe Irurita.
‘El pare dels pobres’
Gaietà Clausellas Ballvé va ser un sacerdot diocesà nascut el 5 d’agost de 1863 a Sabadell. Fill d’una família modesta, va estudiar als Escolapis, va ingressar al seminari conciliar de Barcelona i va ser ordenat sacerdot l’any 1886, sent destinat primer a Olesa i després a Vilanova. Des de 1898, va ser vicari de Sant Feliu, càrrec que va ocupar fins la mort de Fèlix Sardà i Salvany l’any 1916, quan el va substituir com a capellà de l’Asil de les Germanetes dels Avis Desemparats. El coneixien com ‘el pare dels pobres’, molt vinculat a la base de l’església.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, Clausellas va ser capturat per milicians incontrolats el 14 d’agost i assassinat d’un tret en un consell de cuneta pels volts de l’ermita de Sant Julià d’Altura el 15 d’agost de l’any 1936 a primera hora del matí. Tenia 72 anys. Tres setmanes abans, el conegut militant de la FLS ‘Lino’, a qui es van atribuir més d’un centenar d’assassinats i que va ser executat per Franco al Camp de la bota, va afusellar el pare Àngel Rodamilans a la Serra d’en Camerò. Malgrat l’assassinat de Rodamilans i altres membres del clergat, Clausellas no va voler abandonar els ancians de l’asil. L’única precaució que va prendre va ser vestir de paisà i deixar d’oficiar missa des del 21 de juliol. Rodaminals va ser beatificat l’any 2013. Clausellas ho serà amb tota probabilitat aquest 2024 o al 2025.
Monòlit, processó i tomba
Un monòlit de Camil Fàbregas a la carretera de Matadepera recorda des dels anys 40 del segle passat la mort de mossèn Gaietà amb el missatge: ‘Aquí abrazó la palma del martirio el padre de los pobres mosen Cayetano Clausellas Ballvé‘. Mossèn Gaietà també té un carrer a Sabadell, al Centre, des de l’any 1955. La seva tomba es troba a l’entrada de la parròquia de Sant Feliu des de l’any 1957, quan les seves restes van ser traslladades a l’església, fent nit això sí a l’asil al que tants esforços havia dedicat. El darrer tram del trasllat es va fer en format de processó amb centenars de participants.
Clausellas serà beatificat en el mateix procés que el laic Antoni Tort Reixach, qui va néixer l’any 1895 a Barcelona i va ser assassinat al desembre de 1936 a Montcada i Reixac. Tort tenia 11 fills, era molt devot i sobretot va amagar a casa seva el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, quan fugia dels anarquistes.
Cristau (bisbe del Vallès): “Clausellas sempre estava al servei dels altres”
El bisbe de Terrassa (i del Vallès), Salvador Cristau, ha expressat el seu agraïment a Francesc per la beatificació d’un “home de Déu que visqué la seva consagració amb radicalitat fins a donar la vida, un home senzill, auster i entregat, que no es reservà res per a ell mateix sinó que sempre estava al servei dels altres”. La celebració de beatificació de Clausellas i Tort serà conjunta i es durà a terme properament. De moment, la data i el format està pendent de definir.
Sabadell i la revolució
Un cop fracassat el cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936, i enmig del descontrol, el dia 21 de juliol al matí van aparèixer cremades bona part de les esglésies i convents de Sabadell: Sant Fèlix, la Puríssima, la Trinitat o la Divina Pastora, d’on Clausellas va ser encarregat de la catequesi. Fins i tot el santuari de la Salut.
El primer assassinat de la Guerra Civil a Sabadell va ser el rector de Sant Julià d’Altura, segons explica el volum La República i la Guerra Civil a Sabadell. L’historiador Andreu Castells va xifrar en 83 les persones assassinades en consells de cuneta sense judici. La majoria de morts eren fabricants i industrials. Però una trentena llarga eren religiosos.
Informació complementària:
Pingback: Mossèn Gaietà Clausellas (1863-1936)